Resumen de Filogenia y sensibilidad antifúngica de aislados clínicos de Acrophialophora, Cladosporium, Microascus, Scopulariopsis y Trichoderma
Marcelo Patricio Sandoval Denis
Les infeccions fúngiques són una de les causes de morbiditat i mortalitat més importants a nivell mundial. En els últims anys s’han descrit un gran nombre de gèneres i espècies com a agents d'infeccions oportunistes de difícil tractament i mal pronòstic. En el present estudi es van caracteritzar, morfològica i molecularment, 300 aïllats clínics dels gèneres de fongs oportunistes Acrophialophora, Cladosporium, Microascus, Scopulariopsis i Trichoderma. Es va determinar la diversitat d'espècies entre aquests aïllats i es van establir els perfils de sensibilitat antifúngica de les espècies més rellevants. A més de les espècies habitualment descrites en clínica, es van identificar per primera vegada des de mostres clíniques les espècies Acrophialophora levis, Cladosporium allicinum, C. asperulatum, C. funiculosum, C. flabelliforme, C. pseudocladosporioides, C. ramotenellum, C. subuliforme, C. tenuissimum, Microascus gracilis, Toxicocladosporium irritans, Trichoderma asperelloides, T. asperellum, T. erinaceus, T. gamsii, T. koningiopsis y T. sinuosum. A partir dels aïllats clínics es van descriure les següents noves espècies: Microascus alveolaris, M. brunneosporus, M. campaniformis, M. expansus, M. intricatus, M. restrictus, M. verrucosus, Scopulariopsis cordiae i Trichoderma bissettii. Es va revisar la taxonomia del gènere Acrophialophora i es va establir la seva posició taxonòmica a la família Chaetomiaceae (Sordariales, Sordariomycetes). Un cop confirmada la polifília de Microascus i Scopulariopsis, es van caracteritzar degudament com a gèneres separats, es va reintroduïr Pithoascus i es va descriure el nou gènere Pseudoscopulariopsis. Els estudis de sensibilitat van demostrar una activitat molt variable per a tots els antifúngics assajats, amb absència de patrons espècie/específics. Les equinocandines i els azols, principalment micafungina i voriconazol, van demostrar la millor activitat in vitro.
