Resumen de Inattention and hyperactivity in children adopted from Eastern Europe Description, causes and implications

Neus Abrines Jaume

• S’han observat alts nivells de símptomes de TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) en nens/es adoptats internacionalment, però aquests nivells semblen ser encara més alts en nens/es adoptats a Europa de l’Est. No obstant, hi ha una manca d’estudis que comparin directament el nivell de símptomes de TDAH en una mostra de menors adoptats a Europa de l’Est amb mostres de menors adoptats a altres parts del món. Els objectius d’aquesta tesi són comparar els nivells de símptomes de TDAH en una mostra de nens/es adoptats a Europa de l’Est amb una mostra de nens/es adoptats a altres països així com també examinar les interrelacions entre la presència de símptomes de TDAH i determinats factors personals i familiars com el sexe i l’edat del menor, l’edat d’adopció, el patró de vincle, nivell d’ansietat i capacitat cognitiva. Els nostres resultats confirmen que els nens/es adoptats a Europa de l’Est tenen més probabilitats de mostrar símptomes de TDAH que els nens/es adoptats a altres parts del món, segons els seus pares. Valorant els possibles factors relacionats amb l’aparició d’aquests símptomes, es va observar que tant l’edat com el patró de vincle del nen/a estaven relacionats amb el nivell de problemes d’atenció: els nens/es més grans i els que tenien un patró de vincle insegur tenien més probabilitats de mostrar inatenció. També, alts nivells d’ansietat estan relacionats amb alts nivells d’hiperactivitat/impulsivitat. Per altra banda, vam observar que ni el sexe del menor ni la seva edat d’adopció tenien cap efecte sobre l’aparició dels símptomes de TDAH. És important tenir en compte que hi ha altres factors que podrien estar relacionats amb la presència de símptomes de TDAH i que no van ser analitzats durant aquesta investigació, com la existència d’exposició prenatal a l’alcohol, la qualitat de la cura rebuda abans de l’adopció o el patró de vincle i les expectatives dels pares adoptius. Per tant, és necessari portar a terme més recerca per tal d’entendre millor les causes d’aquests majors nivells de símptomes de TDAH en menors adoptats a Europa de l’Est. Tot i així, es suggereixen algunes aplicacions clíniques d’aquests resultats i properes àrees a investigar. És possible que els nens/es adoptats a Europa de l’Est tinguin una elevada predisposició a presentar símptomes de TDAH degut a les seves experiències pre-adoptives, però aquests símptomes poden augmentar o disminuir en funció de les experiències post-adoptives. En aquest sentit, s’hauria de proporcionar més informació i suport tant a les famílies com als mestres, cosa que els permetria entendre millor els símptomes i trobar la millor manera de treballar-los. També es necessita més recerca per avaluar l’efectivitat dels tractaments indicats per a nens/es que presenten inatenció, hiperactivitat i problemes de vincle. Tal cosa permetria la provisió del millor diagnòstic i tractament per aquests nens/es, en funció de les seves necessitats específiques i tenint en compte les característiques i la història vital de cada nen. Un dels trastorns que s’hauria de considerar durant les valoracions d’aquests menors és el Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (FASD). Estar més informat dels seus símptomes i del seu tractament ajudaria als nens/es, famílies i mestres a adaptar les seves expectatives, treballar els símptomes i superar les dificultats. Finalment, s’hauria d’explorar millor la interacció entre la història i les característiques del nen/a adoptat i la història i característiques dels pares adoptius per tal d’ajudar millor a aquestes famílies