Mesures dintervenció per al control de Salmonella en la cadena de producció porcina
- Autores: Eva Creus Gibert
- Directores de la Tesis: Enric Mateu de Antonio (dir. tes.), José Francisco Pérez Hernández (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Gasa Gasó (presid.), Jordi Casal Fábrega (secret.), Miquel Moretó Pedragosa (voc.), Jaume Galobart Cots (voc.), Susana María Martín Orúe (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Amb la finalitat dobtenir la informació necessària per a assolir lobjectiu general de la tesi, es van dissenyar tres estudis (capítols 4-6). En lEstudi I es va determinar la seroprevalença de Salmonella i els principals factors de risc associats a aquesta infecció explotacions dengreix dun sistema de producció porcí. De cada granja varen recollir-se mostres de sang a lescorxador i es va realitzar un qüestionari. Alhora es va estudiar un sistema de producció en múltiples fases amb lobjectiu de conèixer la distribució de Salmonella en cadascuna de les seves fases. En aquest estudi longitudinal es va determinar la prevalença serològica i bacteriològica de les reproductores i de garrins fills seguits al llarg de la transició i lengreix. Els resultats obtinguts en les unitats dengreix estudiades varen indicar una elevada presència de Salmonella. Lanàlisi de les enquestes va revelar que el maneig dels animals seguint un flux continu de producció, juntament amb el seguiment de certes pautes dhigiene i de bioseguretat que podrien anar lligades amb un elevat índex de mortalitat són factors relacionats amb un major grau de seroprevalença per Salmonella en aquestes explotacions. De lestudi longitudinal sen desprèn que, en aquest sistema de producció estudiat, la infecció per Salmonella dels animals té lloc principalment durant la fase dengreix. Amb lobjectiu de valorar leficàcia de ladministració duna dieta acidificada per al control de Salmonella en granges comercials dengreix, es va portar a terme lEstudi II. Aquest estudi va englobar dues proves experimentals. En la primera prova va administrar-se un pinso acidificat amb un 1,2% dàcids làctic i fòrmic (50%:50%) durant tot el període dengreix dels animals. En el segon experiment, realitzat en dues granges, va reduir-se la dosi dinclusió dels àcids (0,8%) i es va escurçar el seu període dadministració (últimes 7-8 setmanes de lengreix). En la primera prova, laddició dàcids a la dieta va resultar en una menor proporció danimals portadors de Salmonella en ganglis limfàtics a ledat de sacrifici. En el segon experiment, la dieta acidificada va resultar efectiva per a reduir els nivells de seroprevalença de Salmonella dels animals a lescorxador, tot i que només va tenir un efecte parcial en la reducció del nombre de porcs portadors en budell o en ganglis. Finalment, a lEstudi III es va determinar la freqüència, la distribució i els circuits de la contaminació per Salmonella en tres escorxadors de porcí. Es varen recollir diverses mostres de lambient de lescorxador i dels animals sacrificats (contingut rectal i hisops de les mateixes canals en diferents etapes de lescorxador). Aquest mostreig es va repetir en quatre dies diferents i, en un mateix dia, es miraven tres moments separats de mostreig. Van aïllar-se salmonel·les en diferents mostres de lambient de tots tres escorxadors i, fins i tot, abans de linici de la jornada de treball. Tot i que el nivell de contaminació va diferir considerablement entre escorxadors i guardava una relació directa amb la proporció danimals positius que rebia lescorxador, els corrals despera i làrea devisceració van ser els punts més contaminats en tots tres casos. En concret, levisceració va ser letapa a partir de la qual sobservà un major increment en el nombre de canals contaminades i de fet, només un 15% de les canals positives resultaren contaminades amb el mateix serotip del qual lanimal nera portador. Aquests resultats accentuen la importància que té lambient de lescorxador en la contaminació final de les canals i evidencien la presència de complexos cicles de contaminació que al mateix temps guardarien relació amb la pressió danimals positius processats a lescorxador.
To achieve the main objective of the present thesis, a number of studies were planned and conducted (chapters 4-6). In Study I, the seroprevalence of Salmonella and the risk factors associated with the ocurrence of Salmonella in finishing herds of a swine producing company were determined. For each finishing herd, blood samples were collected and a questionnaire was fulfilled. Furthermore, the dynamics of Salmonella in a multiple-site-swine production of this company was also investigated in a longitudinal study. For this, serological and bacteriological prevalence was determined for sows and for its offspring (40 piglets) that was followed all through the nursery and finishing period. The results of this study showed that all but one of the farms had seropositive animals. The logistic regression analysis showed that a continuous flow system and the implementation of hygienic and biosecurity measures are probably related with the within farm dissemination of the infection. Also, farms with mortality rates above the median had higher prevalences. Regarding the dynamics of Salmonella, the dissemination of the infection occurred mainly during the fattening phase.
In a second part, now on, Study II, the efficacy of feeding strategies to control Salmonella in fattening units was evaluated. This study consisted initially of a trial in which a commercial feed added with 1.2% of lactic and formic acid (50%:50%) was administered during the whole fattening period. In a second experiment, carried out in two herds, the doses were reduced by one third (final concentration 0.8%; 0.4% lactic acid and 0.4% formic acid) and the period of administration was reduced to the last 8-9 weeks of the fattening period. The addition of 1.2% of acids in feed resulted in a lower proportion of Salmonella carriers (mesenteric lymph nodes) reaching the slaughterhouse. In the second experiment, the acidified feed (0.8%) was effective to reduce Salmonella seroprevalence in age-market pigs, although the reduction in the proportion of carriers either in mesenteric lymph nodes or in faeces was only seen in one of the herds.
A third study, Study III, was then carried out to ascertain the frequency, distribution and sources of Salmonella contaminations in three commercial pig abattoirs. Samples from the slaughterhouse environment and from slaughtered animals (rectal contents and from the same pigs, swabs of carcasses at the three process stages). This sampling was repeated in four different days. Within each given sampling day, samples were collected at three separate times. Salmonella was isolated in different environmental samples from all three slaughterhouses even before the beginning of the slaughtering process. Although contamination levels differed between slaughterhouses and were related with the proportion of positive animals entering in the slaughterhouse, lairage and the evisceration areas were the most contaminated points in all abattoirs. In particular, evisceration was the stage from which carcass contamination increased considerably. Only about 15% of the positive carcasses were contaminated with the same serotype isolated from the corresponding carrier pig. These results highlight the importance of slaughterhouse environment in carcass contamination and show the presence of complex environmental contamination cycles which depend at the same time, on the input of infected pigs entering the slaughterline. Taking together, our results indicate that the reduction of the presence of Salmonella in carcass needs the improvement of hygienic procedures at slaughterhouse and the reduction in the prevalence of carrier pigs.
