Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona
- Autores: Antonio López Gay
- Directores de la Tesis: Anna María Cabré Pla (dir. tes.), Joaquín Recaño Valverde (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antón Costas Comesaña (presid.), Isabel Pujadas Rúbies (secret.), Jose Maria Feria Toribio (voc.), Juan Antonio Módenes Cabrerizo (voc.), Carme Miralles i Guasch (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 16 Citas
- Resumen
Des de lexplosió industrial i urbana de Barcelona, coneguda a partir del segon terç de segle XIX, el territori municipal central havia experimentat un creixement continu de població fins a finals de la dècada de 1970, un augment cimentat en la incessant aportació de la variable migratòria. Coincidint amb la saturació de la trama urbana municipal, el volum de població assolí el seu sostre, un moment al que va prosseguir un període de pèrdua defectius, aturat recentment com a conseqüència de la transnacionalització dels fluxos migratoris.
La present Tesi Doctoral semmarca en el context daquesta Barcelona saturada, un període en què la redefinició de lestructura sociodemogràfica de la població que resideix a la ciutat no només és conseqüència de les característiques dels individus que sincorporen a la ciutat, sinó també dels que labandonen. El treball es proposa lestudi de les característiques sociodemogràfiques dels migrants que han passat per la ciutat de Barcelona, i així poder identificar lexistència duna hipotètica selectivitat migratòria que filtra als individus que participen als fluxos migratoris barcelonins en funció dels seus trets sociodemogràfics. Sintetitzant, contrasta el perfil dels emigrants, immigrants i dels residents que canvien dhabitatge a linterior de la ciutat central, i analitza la incidència de la migració en la redefinició de les característiques de la població que resideix a Barcelona.
La investigació sestructura en tres grans apartats. El primer retrocedeix fins a lexplosió industrial i urbana de Barcelona per encetar un recorregut per la història demogràfica de la ciutat duna forma integrada. Sanalitza la incidència dels components demogràfics en levolució de la població i sidentifica la singularitat del comportament de la migració en les dues darreres dècades del segle XX, període en què sinsereix la major part del treball. En abastar un període temporal tan ampli, la reconstrucció demogràfica ha estat complexa i ha necessitat duna minuciosa tasca de recopilació de les diferents fonts destocs i de fluxos. La segona part de la Tesi Doctoral aprofundeix en l estudi de la dinàmica migratòria i residencial daquest darrer període, integrant també la dimensió dels canvis dhabitatge que es realitzen a linterior de Barcelona, un aspecte poc introduït en la literatura sobre mobilitat residencial a la ciutat. Lapartat senceta amb la revisió des duna perspectiva demogràfica del procés de desconcentració de les principals metròpolis espanyoles, satura en lanàlisi de les migracions i de la mobilitat residencial de la ciutat central en la relació amb la resta de la metròpoli, Catalunya i Espanya, continua amb lestudi de les implicacions de la participació de la població estrangera en els fluxos residencials metropolitans i finalitza insinuant ladveniment duna possible nova etapa recentralitzadora que podria estar coneixent la ciutat central.
Finalment, la tercera part es configura com el cos principal de la recerca. Lapartat es planteja lestudi de la selecció sociodemogràfica que sexerceix sobre els migrants que incorporen la ciutat central com a origen o destinació del canvi de residència. Amb lanàlisi del 100% de les microdades censals catalanes de 2001, els resultats ratifiquen lexistència dun filtre migratoris exercits per la ciutat central, de forma que les característiques sociodemogràfiques dels individus que han inclòs el municipi de Barcelona en el seu itinerari residencial són diferents en funció del tipus de moviment realitzat. Aquesta diversa composició dels fluxos migratoris ha determinat les característiques de la renovació de la població de Barcelona, i ha redefinit, per tant, la seva estructura sociodemogràfica del present.
Since the Barcelonas industrial and urban explosion, known after the second third of the 19th century, the central municipality experienced a continuous growth of population based on the incessant contribution of the migration. At the late seventies, clashing with the saturation of the urban core, the volume of the population living in the central municipality reached its peak. A period of uninterrupted lost of population arrived just after that moment, a stage recently broken as a consequence of the international migratory flows.
The PhD dissertation is fitted in the temporal context of the filled, saturated, Barcelona. During that period, the redefinition of the sociodemographic structure of the population residing in the city is not only consequence of the characteristics of the people entering into the city, but also of those remaining and leaving it. The work aims at studying the sociodemographic characteristics of the migrants that have included the city in their residential and migratory itinerary, and at being able to identify the existence of a hypothetical migratory selectivity based on the sociodemographic characteristics that filters the individuals who participate in the migratory flows. Synthesizing, it contrasts the profile of emigrants, immigrants and those who have changed their dwelling inside the central city, and analyzes the incidence of migration in the redefinition of the characteristics of the population residing in Barcelona.
The research is structured in three main sections. First, it goes back in time until the industrial and urban explosion of Barcelona in order to initiate a journey along the demographic history of the city, from an integrated point of view. The incidence of the demographic components in the evolution of the population is analyzed, and the singularity of the behavior of the migration in the two last decades of the 20th century is identified. Because this part of the research covers a wide period, the demographic reconstruction has been complex and has needed a meticulous task of compilation of demographic information from the different stocks and flows available sources. The second part goes deeply into the study of the migratory and residential dynamics of the last period, integrating also the dimension of the dwelling changes that are made inside the municipality of Barcelona, an aspect rarely introduced in the literature about residential mobility in the central city. The section begins with a revision of the urban sprawl in the main Spanish Metropolitan Areas from a demographic perspective, stops in the analysis of the migration and the residential mobility of the urban core in its relation with the rest of its Metropolitan Area, Catalonia and Spain, continues with the study about the implications of the participation of foreign population in the residential flows, and finalizes hinting the arrival of a new stage, characterised by the recentralization of the urban core.
Finally, the third chapter is set as the main part of the research. The section comprises the study of the sociodemographic selection that is exerted to the migrants who include the central city as the origin or the destination of the dwelling change. Analyzing the 100% of the Catalan census microdata of 2001, the results ratify the existence of a migratory filter exerted by the central city. The sociodemographic characteristics of the individuals who include the municipality of Barcelona in their residential itinerary are different depending on the type of movement made. This diverse composition of the migratory flow has determined the populations of Barcelona renewal and has redefined, therefore, the current sociodemographic structure.
