Resumen de Influència dels hàbits tòxics, estils de vida, condicions ambientals i la vacuna antipneumocòccica en laparició de la pneumònia adquirida a la comunitat en adults
Justificació: encara que la pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) és una malaltia clàssica i àmpliament estudiada, avui dia continua essent una important causa de morbimortalitat i es continua tenint un coneixement limitat dels factors que lafavoreixen. La PAC es pot considerar una malaltia dalta incidència, té un maneig clínic controvertit, una mortalitat important (especialment en els vells) i un cost elevat. Si a això shi afegeix laparició de resistències bacterianes als antibiòtics sembla lògic que en labordatge daquesta malaltia cada cop prengui més força la perspectiva de la prevenció.
Objectius: conèixer els factors de risc dadquirir una PAC, a la població major de 14 anys, relacionats amb els hàbits tòxics o estils de vida modificables, les condicions ambientals, laborals i de lahitatge, així com conèixer lefecte de la vacuna antipneumocòccica en la prevenció de la PAC en la població major de 14 anys.
Metodologia: per donar resposta a aquests objectius es va dissenyar un estudi observacional de tipus cas-control, de base poblacional, multicèntric i coordinat amb una base poblacional de 860.000 persones majors de 14 anys. Aquesta era la població necessària per, en un any, detectar 1.500 casos de PAC. Van participar 64 centres datenció primària de Catalunya, Andorra, València i les Illes Balears. Tots els casos de PAC diagnosticats a la població destudi durant el període novembre 1999 novembre 2000 segons uns estrictes criteris clínics, radiològics i evolutius van ser inclosos. Per cada cas es va seleccionar un control aparellat per edat, sexe i centre datenció primària segons un procés de mostreig aleatori a partir del padró municipal. A tots ells, sels va administrar un extens qüestionari de factors de risc de PAC que feia referència al consum de tabac, alcohol, exposicions laborals, condicions de vida i de lhabitatge, vacunes, així com antecedents mèdics i comorbiditats.
Resultats: Durant el període destudi es van identificar i reclutar 1.336 casos de PAC (participació 97 %) i 1.326 controls (participació 63 %), amb una edat mitjana de 57 anys i un lleuger predomini del sexe masculí (53 %). La incidència acumulada observada va ser de 1,6 casos/1.000 habitants any amb una clara relació estacional, de manera que la incidència el mes de gener era casi sis vegades superior a la dels mesos de juliol i agost. Pel que fa a la comorbiditat es va observar una associació estadísticament significativa entre la PAC i la infecció respiratòria de vies altes durant lúltim mes, la insuficiència cardíaca, la bronquitis crònica i el càncer, però no amb la diabetis, laccident vascular cerebral ni la insuficiència renal crònica. Es va observar una associació estadísticament significativa entre el consum de tabac i la PAC independent de les esmentades comorbiditats, així com una relació dosi resposta entre la PAC i la intensitat de lhàbit, la seva durada i la quantitat total de paquets fumats. Pel que fa al consum passiu de tabac es va observar una important interacció entre aquesta exposició i ledat, de manera que en les persones de menys de 60 anys el consum passiu de tabac no tenia cap efecte (OR=1,0), mentre que en les de 60 anys o més sobserva un efecte significatiu (OR=1,52) amb una fracció atribuïble poblacional del 10%. En relació al consum dalcohol es va observar un efecte significatiu només en els homes i quan el consum era superior als 80 g/dia (OR=2,34) sense que sobservi un increment del risc en consums inferiors encara que es facin diàriament. Altres variables associades a la PAC van ser lexposició laboral a pols (OR=1,65), animals, vísceres o excrements (OR=1,78) i canvis sobtats de temperatura (OR=3,27), conviure més de 10 persones a la llar (OR=2,20), conviure o treballar amb nens de menys de 15 anys (OR=1,48) o tenir animals domèstics (OR=1,37). Les anàlisis multivariades en les que sajusta lefecte de les vacunes per la comorbiditat mostren un efecte protector i estadísticament significatiu tant de la vacuna de la grip (OR=0,76) com de la vacuna antipneumocòccica (OR=0,55).
Conclusions: Aquest estudi identifica diversos factors de risc modificables de PAC, el que ha de permetre dissenyar mesures preventives encaminades a disminuir la seva incidència. A més, aporta nova evidència científica sobre lefectivitat de la vacuna de la grip i la antipneumocòccica en la prevenció de la PAC.
Context: Although community-acquired pneumonia (CAP) is a well-known and widely studied disease, morbimortality is high and knowledge of the factors that favor CAP limited. CAP is a disease with high incidence, cost and mortality (especially among the elderly) and disputed clinical management. If to all this one adds antibiotic-resistant bacteria it is hardly surprising that the prevention perspective of the disease is gaining importance.
Objectives: to determine the risk factors of acquiring CAP that are related to toxic habits or modifiable lifestyles, environmental, working and living conditions, as well as the effect of the antipneumococcal vaccine in preventing CAP, in a population of over 14 years of age.
Methods: A population-based, multicenter, coordinated, observational, case-control study was designed with a population base of 860,000 people of over 14 years of age. This was the population needed to detect 1,500 cases of CAP in one year. Sixty-four primary health care clinics in Catalonia, Andorra, Valencia and the Balearic Islands participated in the study. All cases of CAP, diagnosed according to strict clinical, radiological and evolutional criteria between November 1999 and November 2000, were included in the study. A control matched by age, sex and primary health care clinic was selected for each case, following a random sampling process from the town census. All participants were given a detailed questionnaire on the risk factors of CAP which covered tobacco and alcohol use, occupational exposures, living and housing conditions, vaccines, and medical history and comorbidities.
Results: During the study period, 1,336 cases of CAP were identified and enrolled (97% participation) and 1,326 controls were selected (63% participation) with an average age of 57 years and a slight predominance of men (53%). The accumulated incidence observed was of 1.6 cases/1,000 inhabitants/year with a marked seasonal relation reflected by the incidence in January being nearly 6 times greater than the incidence in July or August. With regard to comorbidity, a significant association was found between CAP and upper respiratory infections within the previous month, cardiac insufficiency, chronic bronchitis, and cancer, but not with diabetes, stroke, or chronic renal insufficiency. A significant association was found between smoking and CAP, independent of the above-mentioned comorbidities, and a dose-response relation between CAP and the intensity and duration of the smoking habit and the total number of packets smoked. With regard to passive smoking, a clear interaction between exposure and age was observed, there being no effect on people under 60 years of age (OR=1.0) but a significant effect was observed in people over 60 years (OR=1.52) with a population attributable fraction of 10%. Regarding alcohol consumption, a significant effect was observed for men only and when consumption was greater than 80 g/day (OR=2.34), no increased risk being observed for lower consumption even when daily. Other variables associated with CAP were occupational exposure to dust (OR=1.65), animals, offal, or excrements (OR=3.27) and sharp changes in temperature (OR=3.27), living with more than 10 people in the home (OR=2.20), living or working with children under 15 years of age (OR=1.48), or having pets (OR=1.37). Multivariate analysis where the effect of vaccines was adjusted for comorbidities showed a significant protector effect for both the influenza vaccine (OR=.76) and the antipneumococcal vaccine (OR=.55).
Conclusions: This study identified several modifiable risk factors of CAP which should allow preventative measures to be designed to reduce incidence. New scientific evidence on the effectiveness of the influenza and antipneumococcal vaccines in the prevention of CAP has also been presented.
