Resumen de Relacions públiques i comunicació política
Les relacions públiques han estat considerades generalment com un conjunt de tècniques de comunicació al servei destratègies del màrqueting. Aquesta concepció instrumental ha presidit la majoria daproximacions al fenomen, tant des de làmbit professional com acadèmic. Tanmateix, les relacions públiques són una disciplina científica amb la seva corresponent dimensió estructural. Així ho ha demostrat labundant doctrina nord-americana, especialment a partir de les investigacions de James E. Grunig, qui va elaborar els quatre models de la pràctica de les relacions públiques que imperen a lactualitat tant als Estats Units com a la resta de països que els han investigat.
La dimensió estructural de les relacions públiques, però, ha de superar lhoritzó de la pràctica professional i situar-se en la perspectiva epistemològica de les ciències socials. Des daquest punt de vista, la teoria del conflicte és essencial per entendre les relacions públiques com a una disciplina que estudia els processos comunicatius que tendeixen a la prevenció de conflictes potencials o resoldre els actuals entre una organització i els seus públics. El model proposat en aquest treball es fonamenta en aquesta dimensió conflictiva i en el paper de les tècniques de negociació i mediació necessàries per assolir el consens entre les organitzacions i els públics que conformen el seu entorn.
La pluridisciplinarietat de les relacions públiques és una característica essencial, ja que els conceptes de la sociologia, la psicologia i leconomia han nodrit la majoria dintents delaboració teòrica de la disciplina. La segona part de la tesi se centra en la perspectiva estructural de la interdisciplinarietat entre les relacions públiques i la comunicació política.
La moderna comunicació política acostuma a ser nomenada pels estudiosos com a màrqueting polític. No obstant, seria més adequat parlar de relacions públiques polítiques. La comunicació política actual utilitza majoritàriament les tècniques de les relacions públiques, molt més que no pas les publicitàries. La recerca portada a terme en aquesta tesi demostra, en primer lloc, la preocupació gairebé obsessiva dels actors polítics per lorganització dactes i les relacions amb els mitjans de comunicació social, dues tècniques genuïnes de les relacions públiques. En segon lloc, estan dacord amb les afirmacions que validen els models de les relacions públiques, els quals van ser utilitzats per les principals forces polítiques que van concórrer a les eleccions generals espanyoles de lany 2000.
Public relations have generally been considered as a group of communication skills open to any marketing strategies. This instrumental understanding has prevailed at most of the rapprochement to the phenomenon, in both the academic or professional circles. However, public relations are a scientific discipline with its corresponding structural dimension. The abundant North American doctrine has demonstrated so, specially from the researches of James E. Grunig who drew up the four models of the public relations practise that reigns nowadays in the United States and in all other countries that have done research into those.
Nevertheless, the structural dimension of public relations has to go further the horizons of professional practise and move into the epistemological perspective of social sciences. From that point of view, the conflict theory is essential in order to understand public relations as a discipline that studies the communicative courses tending to potential conflicts prevention, as well as the settlement of the present conflicts between an organization and its publics. The proposed model of the thesis is based in this controversial dimension and in the role of negotiation techniques and the needed mediation to achieve a consensus among organizations and the public that constitutes its environment.
The multidisciplinary nature of public relations is an essential feature, because sociology, psychology and economy concepts have nurtured most of the attempts to elaborate a theory of the discipline. The second half oh the doctoral thesis is focused on the structural perspective of the interdisciplinary among public relations and political communication.
Experts usually refer to the actual political communication as political marketing. However, it would be much more accurate to say political public relations. The present political communication mostly uses public relations techniques instead of the advertising ones. The research included in the thesis proves, firstly, the nearly obsessive concern of politic actors for ceremony organization and the relations with the social media (those two techniques are genuine of public relations). Secondly, they agree with the statements that validate the public relations models, which were used by the main political forces during the Spanish general election of the year 2000.
