Ir al contenido

Dialnet


Assistència i hospitalitat a ledat mitjana. Larquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement.

  • Autores: Antoni Conejo da Pena
  • Directores de la Tesis: María Rosa Terés i Tomás (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2003
  • Idioma: catalán
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • Donada lextensió de la present tesi doctoral, i per tal de conferir-li una estructura lògica i raonada més entenedora, està dividida en quatre parts:

      Definició i arquitectura de lhospital medieval. La manca duna bibliografia especialitzada sobre la institució hospitalària en el panorama català, feia indispensable precedir la investigació amb una anàlisi del concepte medieval dhospital. A la dècada de 1970 i 1980, els principals estudis sobre el tema van estar supeditats, en part, a treballs de major envergadura sobre la pobresa a ledat mitjana. En aquest sentit, cal destacar les jornades celebrades a Lisboa el 1972, i les publicacions aparegudes posteriorment a lentorn de figures com Michel Mollat i del doctor Manuel Riu. Aquestes iniciatives editorials van permetre acotar de manera molt aproximada, la realitat de la pobresa, la indigència i la marginació al llarg de lèpoca medieval, però en canvi, les referències als hospitals de lèpoca es limitaren a referències puntuals duns pocs exemples i breus síntesis documentals.

      Per contra, la literatura anglosaxona més recent, ha incidit de manera més efectiva en aquestes qüestions, allunyant-se, en part, de lexcessiva insistència en qualificar-los de mers llocs dacollida i hospitalitat.

      Larquitectura dels hospitals catalans. Dissortadament, el nombre dhospitals dorigen medieval conservats a Catalunya és força reduït. Dels establiments petits quasi no en sabem res, ja que en la seva majoria han desaparegut sense deixar cap rastre. Dels de major entitat, per la seva banda, hem de destacar fonamentalment els de lHospitalet de lInfant, Barcelona, Lleida i Montblanc, als quals shan dedicat sengles monografies individualitzades.

      El de lHospitalet de lInfant, és la mostra més evident dun edifici daquestes característiques emplaçat en un zona despoblada i exposada a latac de sarraïns i bandolers. Per aquest motiu, la seva estructura arquitectònica segueix lesquema duna fortalesa, per tal de complir una triple funció: acollir i atendre pobres, pelegrins i malalts; lloc estratègic militar de defensa de la regió; punt de partença per a la repoblació de la zona.

      El de la Santa Creu de Barcelona, no sols constitueix la empresa edilícia civil més important del s. xv, sinó que, a més a més, fou un dels primers hospitals urbans de lEuropa occidental, projectat dacord amb uns criteris perfectament raonats. Erigit en el raval barceloní, esdevingué un element clau en el desenvolupament urbà de la zona, al marge que, les seves grans dimensions, el convertien en una mena de ciutat hospitalària, en constant creixement amb el pas dels segles.

      Quant al de Santa Maria de Lleida, respon a una tipologia ben diferent i original. Em refereixo a un esquema més propi dels palaus urbans que no pas dels hospitals, mitjançant el qual es pretenia crear espais més recollits i de menors dimensions, que no pas les grans naus longitudinals resoltes a base de sucessions darcs diafragma.

      En última instància, el de Santa Magdalena de Montblanc, esdevé una mena de simbiosi dels dos anteriors. Es tracta dun interessant edifici, concebut de forma semblant a un palau urbà, però erigit als afores de la vila, assolint així un protagonisme especial en lordenació urbanística de la zona. Està estructurat al voltant dun pati de petites dimensions, on conflueixen un discurs propi període medieval, amb altres elements definidors dun llenguatge més modern.

      Catàleg-inventari dels hospitals catalans. La tercera part de la tesi consisteix en una sèrie de fitxes catalogràfiques, que pretenen constituir un primer catàleg-inventari dels hospitals catalans medievals, amb independència de si shan conservat restes o no.

      Bibliografia i apèndixs. El quart i últim bloc està constituït pels apèndixs documental i gràfic, i pel llistat de referències bibliogràfiques.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno