El patrimoni marítim flotant de Mallorca. Identificació i valoració de l’embarcació artesana tradicional

Abstract

[cat] La minva del nombre d’embarcacions artesanes tradicionals, és un procés que s’inicià a Mallorca a finals de la dècada dels anys 80 del segle passat, com a conseqüència principalment de la seva substitució per l’anomenada “nàutica moderna”, sorgida a finals de la dècada de 1950 a partir d’aquells materials sintètics derivats del petroli, com fibres i resines, i la seva aplicació mitjançant noves tècniques de construcció que permetien la fabricació d’embarcacions en sèrie a partir d’un únic motlle de fibra, aquest, per cert, extret de les embarcacions artesanes tradicionals. Però aquest procés no ha estat identificat com l’única causa. A l’expansió de la barca de fibra, que ofereix millors prestacions i un manteniment més simple i econòmic, s’afegeixen altres factors com la desaparició natural i gradual de la generació propietària de la barca de fusta i la renuncia dels seus hereus a continuar amb la propietat; la manca de professionals (mestres d’aixa) i els costos elevats d’aquests professionals; la crisis econòmica de 2009 i altres crisis cojunturals; el desenvolupament de la indústria turística, la gentrificació dels ports o un escàs interès social envers aquests tipus d’embarcacions. La irrupció de les embarcacions de “plàstic”, la millora dels dissenys, l’optimització de la motorització i del transport i la globalització d’aquests processos, han propiciat un increment progressiu del nombre de destruccions que encara s’ha accelerat els darrers anys. De 781 barques censades el 2010 s’ha passat a un cens de 563 unitat el 2022, fet que confirma la manca d’interès envers les “velles barques de fusta”. En sentit contrari, la progressiva pèrdua de flota ha generat un moviment de conscienciació i revalorització d’aquestes embarcacions, que passen a ser vistes per uns determinats sectors, com un llegat, un patrimoni cultural que s’ha de preservar. Aquest procés de conscienciació s’ha traduït en nombroses ofertes de donació a les administracions, museus i algunes entitats nàutiques perquè se’n facin càrrec i les conservin. Però les donacions, un allau en determinades èpoques, ha creat un problema a aquestes institucions, tanmateix amb una responsabilitat limitada, quan no s’han sabut establir els filtres necessaris per determinar quines d’aquestes barques mereixen ser “salvades” i quines no. La qüestió ha fet palesa la necessitat d’establir una jerarquia de valors i un sistema de valoració patrimonial per establir aquesta jerarquia, que permeti identificar i ponderar els valors culturals/patrimonials de cada una d’aquestes embarcacions. Per tal de conèixer quins són aquests valors, el present treball de tesi doctoral ha inventariat, identificat i definit aquest patrimoni flotant quant a la tipologia, el tipus i els subtipus que la constitueixen i, a partir de l’establiment d’uns determinats criteris de valoració dissenyats d’acord amb la realitat de la flota, ha proposat una metodologia que permet concretar el valor patrimonial de cada embarcació i relacionar-la amb el seu tipus i la seva tipologia, tot en el marc d’altres tipologies que conformen la flota patrimonial de l’illa de Mallorca.

[spa] La disminución del número de embarcaciones artesanas tradicionales, es un proceso que se originó en Mallorca a finales de los años 80 del siglo pasado. Dicho proceso se precipitó, debido principalmente a la sustitución de la embarcación tradicional por la llamada “náutica moderna”, surgida a finales de la década de 1950-60, con embarcaciones fabricadas a partir de la utilización de materiales sintéticos derivados del petróleo, como fibras y resinas, aplicados mediante nuevas técnicas de construcción que permitían la construcción en serie a partir de un único molde de fibra, extraído, por cierto, de las embarcaciones artesanas tradicionales. No obstante, la aparición de la embarcación de fibra, que ofrece mejores prestaciones y un mantenimiento más senzillo y económico, no fue la única causa de la merma de la flota tradicional. A su expansión, se añaden factores como la desaparición natural y paulatina de las generaciones propietarias de embarcaciones de madera y la renuncia de sus descendientes a continuar con la propiedad; la falta de profesionales de la madera (carpinteros de ribera o mestres d’aixa), unido a los costes elevados de estos profesionales; la crisis económica de 2009 y otras crisis coyunturales; el desarrollo de la industria turística; el escaso interés social y la gentrificación de los puertos. La irrupción de las embarcaciones de “plástico”, la mejora de los diseños, de la motorización, del transporte y la globalización de estos procesos, ha propiciado desde entonces un incremento progresivo de la destrucción de embarcaciones tradicionales que se ha acelerado significativamente en los últimos años. De las 781 embarcaciones censadas en 2010, se ha pasado a un censo de 563 unidades en 2022, lo que confirma el escaso interès de la sociedad hacia esas “viejas embarcaciones de madera”. En sentido inverso, la progresiva pérdida de flota ha generado un movimiento de concienciación y revalorización de estas embarcaciones, que han pasado a ser percibidas como un legado, un patrimonio cultural que debe preservarse. Una reacción de este proceso de concienciación se ha traducido en numerosas donaciones a las administraciones públicas, museos y a algunas entidades náuticas para que se hagan cargo y las conserven. Pero dichas donaciones, un alud en determinadas épocas, han supuesto un problema para estas entidades cuando no se han sabido establecer los filtros necesarios para determinar cuáles de ellas merecen ser salvadas y cuáles no. La cuestión ha puesto de manifiesto la necesidad de establecer una metodología de valoración patrimonial que permita identificar los valores culturales y patrimoniales de cada una de ellas. Para conocer cuáles son estos valores, el presente trabajo de tesis doctoral ha identificado y definido el patrimonio flotante propio de la isla de Mallorca, la tipología y el tipo y subtipo que lo constituyen y, a partir del establecimiento de unos determinados criterios de valoración, ha diseñado una metodología para concretar el valor patrimonial de cada embarcación tradicional construida por los mestres d’aixa en Mallorca, identificando sus tipos y subtipos.

[eng] The decline in the number of traditional crafted boats is a process that began in Mallorca at the end of the 1980s, mainly as a result of their replacement by the so-called "modern boating", which arose in the late 1950s from those synthetic materials derived from petroleum, such as fibers and resins, and their application through new construction techniques that allowed the manufacture of serial boats from a single fiber mold, which, by the way, was taken from traditional crafting. But this process has not been identified as the only cause. To the expansion of the fiber boat, which offers better performance and simpler and cheaper maintenance, other factors are added, such as the natural and gradual disappearance of the generations that owned the wooden boats and the reluctance of their descendants to continue with the property, the lack of shipwrights (woodworking boat artisans) and the high costs of these professionals, the economic crisis of 2009 and other cyclical crises, the development of the tourist industry along with the little social interest and the gentrification of the ports, to mention the most significant. The emergence of the "plastic" boats, the improvement of designs, motorisation, transport, and the globalization of these processes, have led to a progressive increase of the traditional vessels’ destructions, which has been accelerated in recent years. From 781 boats registered in 2010, it has gone down to a census of 563 units in 2022, which confirms that the old wooden boats are not of interest. Unable to compete, they have been replaced by modern boats. Yet, paradoxically, the progressive loss of the traditional fleet has generated a movement of awareness and revaluation of these artisan boats, which are perceived as a legacy, a cultural heritage that must be preserved. A reaction to this awareness process resulted in numerous private donations to public administrations, museums and nautical organizations for them to take over and preserve such cultural items. Nevertheless, many of these donations to certain institutions, an avalanche at certain times, can create a problem when the recipients are unable to ascertain which of these vessels are worth saving and which are not, lacking the necessary filters to assess their cultural value. This crucial issue pinpoints the need to establish a methodology of valuation to identify the cultural heritage assessment of each of these traditional vessels. In order to find out what these values are, the present doctoral thesis has identified, and defined the floating heritage of the island of Mallorca, including the typology and the type and subtypes that constitute it, and based on the establishment of certain valuation criteria, has designed a methodology to specify the heritage value of each handcrafted boat typical of the traditional shipwrights in Mallorca, specifying types and subtypes.