Quan els jutges (no) confien en els intèrprets: anàlisi d'un corpus de procediments penals
- Autores: Judith Raigal Aran
- Directores de la Tesis: Anthony Pym (dir. tes.), Carmen Bestué (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Número de páginas: 246
- Tribunal Calificador de la Tesis: Montserrat Cunillera Domènech (presid.), Nune Ayvazyan (secret.), Mireia Vargas Urpí (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Humanísticos por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- español
Se analiza un corpus de transcripciones de procedimientos abreviados celebrados en la ciudad de Barcelona con interpretación en inglés, francés y rumano como manifestaciones de un orden social en el que los sujetos coordinan sus acciones mediante el mecanismo de la confianza. Se presta especial atención a las muestras de desconfianza expresados por el juez. Estas muestras de desconfianza se buscan en los casos en los que 1) el intérprete se hace visible discursivamente (describe el evento, comprueba la comprensión, da indicaciones de comportamiento, añade preguntas o respuestas o mantiene un diálogo con el acusado en la lengua extranjera del procedimiento que no se traduce para el resto de participantes de la vista) o 2) el juez demuestra entender o hablar la lengua extranjera del procedimiento. Se identifican cinco vistas en las que hay indicios de cierto grado de desconfianza. De estas cinco vistas, solo hay un caso en el que la confianza se pierde totalmente (la jueza decide sustituir a la intérprete) y otro en el que la confianza se pierde parcialmente (el juez define un nuevo rol para el intérprete). Sin embargo, en más de la mitad de las vistas se observan prácticas que contradicen los códigos deontológicos de la interpretación, lo que sugiere que el sistema basado en la confianza funciona sin las normas éticas estándar.
- English
A corpus of authentic interpreted court proceedings from Barcelona is analyzed as a series of manifestations of a social system in which subjects coordinate their actions through the mechanism of trust. Particular attention is paid to the signs of distrust expressed by the judge. These signs of distrust are sought in cases where 1) the interpreters make themselves discursively visible (the interpreter describes what is happening, checks that the accused or witness understands what is being said, gives indications of behavior, adds questions or answers or maintains side-conversations with the defendant in the foreign language – conversations that are not translated for the other participants in the hearing) or 2) the judges demonstrate that they understand or speak the foreign language. Five hearings are identified in which there are signs of some degree of distrust. Of these five, there is only one case where trust is totally lost (the judge decides to replace the interpreter) and one case where trust is partially lost (the judge defines a new role for the interpreter) However, in more than half of the trials, the standard codes of ethics for interpreters are contravened, which suggests that the trust-based system functions without the standard ethical norms.
- català
Justificació i necessitats d’investigació Catalunya fa anys que es troba en una transició cap a una societat multilingüe (Ugarte 2006). Aquest multilingüisme també es viu al sistema judicial, marcadament monolingüe en una societat que de partida ja és oficialment bilingüe. Els intèrprets judicials són imprescindibles perquè la justícia funcioni correctament i les persones encausades que no parlen la llengua del tribunal puguin relacionar-se amb la justícia en igualtat de condicions (Ortega Herraéz 2006: 91). Per tal que això sigui possible, cal que els intèrprets judicials siguin conscients del seu paper dins del sistema judicial. Han de seguir un codi ètic estricte, però no hi ha un codi deontològic aplicable ni exigible a tots els intèrprets judicials.
Des de l’àmbit professional i acadèmic, ja fa temps que es posa en dubte la credibilitat de la feina dels intèrprets judicials que treballen per als jutjats i fiscalies de Catalunya a través d’un servei externalitzat. Se’n destaquen la falta de control i supervisió del servei, la falta de formació dels traductors i intèrprets, i les practiques poc ortodoxes pel que fa a les contractacions de les empreses adjudicatàries. En aquest context, què esperen els altres participants de la persona que interpreta? Què fa que confiïn o no en la seva tasca? Analitzem les interaccions mitjançant una nova aproximació, la de la confiança. Aquest enfocament s’insereix en el gir cap a una perspectiva més social que han fet els Estudis de Traducció i Interpretació en els darrers anys. L’objectiu principal és allunyar-nos de dues tendències. D’una banda, proposem una estratègia que deixa enrere l’anàlisi textual i se centra en observar les dinàmiques de les comunicacions. D’altra banda, posem el focus en l’agent que té més poder en aquest context: el jutge. Concretament, volem observar en quins moments els jutges deixen de confiar en els intèrprets judicials i què passa en aquests casos.
Metodologia El repte principal d’aquesta anàlisi ve determinat per la decisió de treballar amb un enfocament basat en la sociologia. Partint del concepte de confiança del sociòleg Niklas Luhmann (1968), que afirma que la confiança és un mecanisme que redueix la complexitat social, ens hem acabat situant en la observació de la desconfiança per tal de construir un instrument d’anàlisi.
Analitzem un corpus anonimitzat de transcripcions de vistes de procediments abreujats reals celebrats a la ciutat de Barcelona de gener a juny de l’any 2015. Aquest corpus forma part del projecte Traducció i Interpretació en els Processos Penals (Orozco-Jutorán 2017) dut a terme per investigadors i investigadores del grup de recerca MIRAS de la Universitat Autònoma de Barcelona i d’altres universitats. Accedim a les transcripcions mitjançant l’eina EXMARaLDA.
Resultats En l’anàlisi de les transcripcions observem mostres de desconfiança associats a dos fenòmens: d’una banda, quan es produeixen intervencions dels intèrprets que no són traduccions del discurs original o inicial: d’altra banda, quan el jutge demostra entendre o parlar la llengua estrangera del procediment.
Hem identificat vuitanta-tres casos en què l’intèrpret realitza intervencions que no són traduccions. Només en quatre ocasions observem que hi ha una mostra de desconfiança per part del jutge.
Pel que fa a la capacitat del jutge d’entendre o parlar la llengua estrangera, n'hem identificat vint-i-dos casos. D’una banda, el jutge intervé en dinou ocasions sense que l’intèrpret hagi traduït les intervencions de l’acusat o del testimoni a la llengua del procediment i que totes aquestes intervencions es troben en vistes en les quals la llengua estrangera és l’anglès (dotze casos) o el francès (set casos). D’altra banda, el jutge intervé en tres ocasions directament en la llengua estrangera (dues ocasions en anglès i una ocasió en francès).
Així doncs, tenint en compte tots dos indicadors, hem pogut identificar cinc vistes on hi ha alguna mostra de desconfiança. D’aquestes vistes, només hem trobat un cas de pèrdua de confiança total, que és la vista en què la jutgessa decideix substituir la intèrpret, i un cas en què hi ha una pèrdua de confiança parcial, en què el jutge defineix una nou rol per a l’intèrpret.
- español
