Pràctiques de fisioteràpia i inclusió escolar: un estudi de camp en el context escolar de catalunya

• Autores: Daniel Jiménez Hernández
• Directores de la Tesis: Robert Ruiz Belt (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Salvador Simó Algado (presid.), Alfonso Medina (secret.), Joaquín Fagoaga Mata (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Economía sectorial
      • Educación
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Les directrius de les institucions i organitzacions internacionals en matèria d'educació i infància, estableixen la necessitat de transformació dels sistemes d'educació cap a sistemes d'inclusió escolar. En aquest entorn d’escola i aula inclusiva, tots els nens i nenes, amb i sense discapacitat, aprenen junts en un mateix entorn. Aquest procés de canvi comporta un procés de transformació dels professionals de suport a l'educació, entre ells el/la fisioterapeuta, amb l'objectiu de modificar el seu model d'intervenció cap a u model d'inclusió escolar, a on la seva missió és habilitar a l’infant amb discapacitat, la possibilitat de superar els obstacles en el seu procés d’aprenentatge. En aquesta recerca es realitza el procés de validació i adaptació transcultural del qüestionari "Nationwide survey of school-*based physical therapy practice" dels professors Susan K. Effgen i Marcia K. Kaminker dels EUA, i es procedeix a realitzar un estudi de camp sobre fisioterapeutes que treballen en entorns escolars a Catalunya. L'estudi descriptiu, no experimental i quantitatiu permet establir una primera anàlisi de les pràctiques de fisioteràpia en entorns escolars a Catalunya, comparar-les amb les pràctiques que el professional consideraria ideals i establir un primer punt de relació amb les pràctiques de fisioteràpia en entorns escolars inclusius com el d'EUA. La separació real del nostre sistema educatiu en dues línies educatives clarament diferenciades, mostra models d'intervenció teòricament contraposats com un model d'intervenció més terapèutic (el d'escoles d'educació especial) i un altre més educatiu o inclusiu (el d'escoles ordinàries). Tot i això, l'existència de vasos comunicants entre tots dos sistemes, així com la presència de fisioterapeutes en alguns centres ordinaris, semblaria indicar l'existència d'un cert procés de trànsit o de modificació en el model d'intervenció professional. Així mateix, la comparativa entre la pràctica actual i aquella que es consideraria ideal, suggereix la percepció del professional en el canvi de model, encara que indica així mateix aspecte de competències professionals a millorar i redefinir per aquest professional. Així i tot, el fisioterapeuta independentment del sistema escolar que realitzi la seva intervenció, expressa una preocupació per la seva participació en aspectes propis del procés educatiu de l'alumne/a amb discapacitat, i pel coneixement i reconeixement del seu treball i la seva missió com a suport a l'alumnat amb discapacitat per superar les barreres al procés educatiu i d'aprenentatge, que l'autoritat i l'administració educativa hauria de realitzar. La poca i confusa normativa vigent quant a la figura del fisioterapeuta en entorns escolars inclusius, i especialment, a la seva implicació i participació en el procés d'educació dels nens i nenes amb discapacitat, es manifesta com un dels principals aspectes a corregir i a treballar per poder equiparar les pràctiques de fisioteràpia a sistemes escolars inclusius.