Aspectes de l'ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
- Autores: Susana Mendez Jiménez
- Directores de la Tesis: Joseph Clarence Hilferty Longanecker (dir. tes.), Isabel Verdaguer (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Lídia Pons i Griera (presid.), Mar Garachana Camarero (secret.), Teresa Vallès Botey (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Lingüísticos, Literarios y Culturales por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
RESUM TESI DOCTORAL en català Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva Susana Méndez Jiménez Programa de doctorat: Estudis lingüístics, literaris i culturals Línia de recerca: Lèxic, comunicació lingüística i cognició Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona Director: Dr. Joseph Hilferty Tutora: Dra. Isabel Verdaguer Setembre de 2018 L’interès principal d’aquesta tesi és reflectir els usos per part dels parlants de 35 termes procedents del domini semàntic del llenguatge tècnic del motociclisme en català i veure si s’ajusten o no a les propostes dels agents normalitzadors (Institut d’Estudis Catalans i Termcat, principalment). L’enfocament des del qual descrivim les variants recollides i els fenòmens trobats parteix d’una aproximació terminològica i sociolingüística, però també i principalment, de la lingüística cognitiva, perquè aquesta perspectiva ens permet estudiar quines són les raons per les quals els parlants trien unes variants lèxiques per sobre de les altres, i així poder donar compte de les motivacions per a la seva tria. Amb això, a banda de recollir els usos orals i espontanis dels parlants de les variants d’aquest domini semàntic, també podem veure si hi ha coincidències entre les variants que utilitzen els parlants i les que apareixen als mitjans de comunicació.
Per a la recollida de les dades que s’analitzen en aquesta tesi, hem fet un treball de camp que ha consistit en el buidatge de les variants aparegudes als mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals i, també, en l’elaboració d’una enquesta. El fet d’elaborar una enquesta perquè fos contestada pels parlants que utilitzen aquest domini semàntic en les seves interaccions espontànies i en els contextos d’ús d’aquesta terminologia específica ha estat provocat perquè entenem que els parlants són els agents darrers de la implantació terminològica (Vila [dir.] 2007), i que els registres orals tampoc no poden quedar fora de l’abast d’aquesta implantació. Després de la recollida del corpus, es comparen les variants obtingudes amb les variants proposades pels agents normalitzadors per veure si hi ha coincidències, és a dir, si les propostes normatives són utilitzades i conegudes per part dels parlants, per contrastar així si estan implantades o no.
Els resultats de la recerca, després de l’anàlisi cas per cas de les 35 paraules, han estat que no hi ha hagut implantació dels termes proposats per la normativa en el lèxic del domini semàntic del motociclisme, com a mínim de la gran majoria dels 35 termes estudiats. Els parlants, dins aquest llenguatge tècnic, fan servir principalment manlleus del castellà i de l’anglès. Els manlleus del castellà apareixen en gran nombre en les variants que són termes de nivell bàsic segons la lingüística cognitiva, mentre que l’anglès apareix en les variants que pertanyen al nivell subordinat. A més, també s’observa que hi ha un grau més gran d’implantació en la llengua que apareix als mitjans de comunicació que en la llengua que utilitzen els parlants en les seves interaccions comunicatives habituals i espontànies, principalment orals, però també escrites. Finalment, també es descriuen, en línies generals, les causes possibles que motiven els parlants en la tria d’unes variants sobre les altres, com poden ser la claredat del significat, l’economia de formes i l’expressivitat.
