Cos i gènere en el discurs poètic contemporani, anàlisi contrastiva de la poesia de Vicent Andress estelles i Mari Mercè Marçal

• Autores: Laia Climent Raga
• Directores de la Tesis: Vicenç Salvador (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Jaume I ( España ) en 2005
• Idioma: catalán
• Número de páginas: 531
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim Molas i Batllori (presid.), Lluís Meseguer (secret.), Sebastià Serrano Farrera (voc.), Montserrat Palau Vergés (voc.), D. Stegmann Tibert (voc.)
• Materias:
  • Sociología
    • Sociología cultural
      • Lengua y cultura
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • L'anàlisi contrastiva entre la poesia de Maria-Mercè Marçal i Vicent Andrés Estellés ha permès subratllar els aspectes comuns i els divergents generats, en bona part, per l'arrelament de cada un d'aquests poetes en les referències somàtiques. De fet, tots dos han demostrat tenir un interès especial per la poètica del cos. En efecte, tant l'un com l'altre se situen dins una estètica de la senzillesa que dóna pas a l'anàlisi de les vivències socials més pròximes on el cos propi n'és la primera referència. Tot basant-se principalment en les teories de Mikhail Baktin, aquesta tesi desvetlla el procediment estellesià que permet alliberar-se dels tabús i transmetre els comportaments populars fins al punt d'arribar al nivell escatològic.

    Concretament, pel que fa a l'eròtica, malgrat que tots dos poetes concebin la dona com a element de desig, cadascú aporta una visió particular de l'experiència sexual. De fet, el lesbianisme marçalià manté unes especificitats característiques diferents respecte del concepte de l'heterosexualitat estellesiana. Tot basant-se en certes teories feministes i concretament lèsbiques, aquesta tesi aporta una nova visió del món, la femenina, en la qual la relació de dominació entre els gèneres deixa d'existir, i on regna una visió desestructurada, o com els mateixos Gilles Deleuze i Félix Guattari anomenen, "rizomàtica". També, un dels vectors del marc teòric d'aquesta tesi correspon a la conceptualització cognitivista de la metàfora (G. Lakoff, etc.).