Desenvolupament i reutilització dels recursos educatius oberts en la docència universitària: repositoris i usuaris

Abstract

La present tesi doctoral estudia la reutilització dels recursos educatius oberts (Open Educational Resources, OER) dins l’educació superior des d’un punt de vista doble: segons la predisposició i/o preparació dels repositoris de recursos educatius oberts i també tenint en compte les percepcions i/o requeriments dels seus usuaris. Per tant, els usuaris i els repositoris d’OER són els protagonistes i constitueixen, per tant, els objectes d’estudi dels dos grans objectiu de recerca: 1. Analitzar el grau de desenvolupament dels repositoris d’OER d’educació superior respecte a les seves funcionalitats de reutilització i els aspectes educatius. 2. Conèixer les percepcions dels usuaris d’OER a l’hora de reutilitzar aquests recursos. És a dir, establir les consideracions més influents en la seva decisió de realitzar activitats educatives obertes. L’objectiu final, que relaciona ambdós estudis, és el d’establir un marc que relacioni les necessitats dels usuaris a l’hora de reutilitzar els recursos oberts amb les funcionalitats que han de disposar els repositoris educatius per tal de facilitar la pràctica de la reutilització. D’aquesta manera, serà possible proposar recomanacions a tenir en compte i que ajudin a dissenyar els repositoris i guiar l’actuació de tots els agents implicats amb els OER, per tal de potenciar la seva reutilització. La tesi s’estructura en sis capítols. El primer correspon a una introducció per a contextualitzar l’objecte d’estudi. El segon consisteix en una exhaustiva revisió bibliogràfica sobre els OERs, els repositoris educatius, els usuaris d’OER i les pràctiques educatives obertes, per tal de dibuixar un estat de la qüestió complet. Per una banda, es tracten els antecedents i la progressió del moviment dels OER així com les institucions involucrades i la recerca realitzada. Per altra banda, s’expliquen les característiques dels repositoris educatius i la seva evolució, s’examinen les diferents tipologies d’usuaris d’OER i s’ofereix una panoràmica de les pràctiques educatives obertes. En el tercer capítol es porta a terme l’avaluació dels repositoris educatius (primer objectiu de la tesi), sobre la base d’una proposta pròpia d’indicadors de reutilització i aspectes educacionals, elaborada a partir d’una actualització de la revisió bibliogràfica realitzada prèviament, i la definició d’una població de 110 repositoris. Es realitza un anàlisi de contingut de cada lloc web dels repositoris, extraient la informació rellevant per a cada indicador i comprovant la seva presència o absència entre les funcionalitats ofertes pels repositoris. Finalment, s’ha portat a terme una categorització dels repositoris segons el compliment dels indicadors de reutilització i educacionals per tal d’establir el seu grau de desenvolupament. El quart capítol està dedicat a estudiar les percepcions dels usuaris d’OER respecte als factors que consideren més o menys importants a l’hora de decidir usar-los, reutilitzar-los o compartir-los (segon objectiu de la tesi). Concretament es presenten els resultats i principals conclusions de l’enquesta en línia ORIOLE Survey 2013, disponible en dues versions idiomàtiques (anglès i espanyol), dirigida a la comunitat internacional d’usuaris d’OER; que formà part del projecte Open Resources: Influence on Learners and Educational project (ORIOLE) . En el cinquè capítol es presenten les conclusions que relacionen els estudis realitzats en els dos capítols anteriors: és a dir, repositoris educatius i percepcions d’usuaris d’OER. En primer lloc, s’estableixen connexions entre les influències expressades pels usuaris a l’hora de reutilitzar recursos educatius oberts i els indicadors i dimensions proposats per l’avaluació dels repositoris. En segon lloc, s’arriba a unes conclusions generals que tracten de discernir fins a quin punt els repositoris educatius i les seves funcionalitats donen resposta a les necessitats dels usuaris d’OER quan decideixen realitzar alguna activitat educativa oberta. En un capítol final es proposen una sèrie de recomanacions a tenir en compte per la millora de la reutilització dels OER.

In the past decade, the Open Educational Resources (OER) movement has gained ground and expanded exponentially. Previously, there were only localized OER initiatives; now OER are recognized and supported by key international institutions, governments and funders worldwide. Although OER have become more significant worldwide and their availability and use have expanded, the movement has still not achieved its full potential and entered the mainstream education system. This doctoral thesis provides, on the one hand, an overview of the current state of repositories of open educational resources (ROER) in higher education at international level, specifically to clarify the understanding of the reuse of OER and the needs of the education context provided by educational repositories. On the other hand, it gathers useful information on perceptions and behaviour patterns regarding the use, reuse and sharing of OER by their own users. The first research was based on a content analysis methodology and consisted of two phases: an exploration of international sources, and an analysis of 110 ROER using the proposed set of indicators. The results focus on data from the analysis of their websites and some models of good practices. They are presented according to three core dimensions for evaluating ROER: general factors to establish types of repositories, a focus on drivers for OER reuse; and a focus on educational aspects. It was found that most of the ROER that included one or more of the proposed reuse indicators were created exclusively for educational resources. Educational aspects are not yet firmly embedded into ROER. The few repositories that seem to have successfully included them are those that provide other educational metadata and use educational standards. The research method of the second study was focused on a survey, which was part of the “Open Resources: Influence on Learners and Educators” (ORIOLE) project, based on the Institute of Educational Technology of The Open University of United Kingdom. The international online ORIOLE Survey 2013, available in English and Spanish, was conducted through practitioner OER communities to collect information about the contexts in which open resource use may occur; looking particularly at attitudes about reuse of OER in teaching. What influences open resources in education is a topic of relevance to anyone taking on forward engagement with open education and the answers lie with those who are working directly in the delivery of learning and teaching, which will serve to design repositories more tailored to their needs.