Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Dosimetria Biològica per exposicions a altes dosis de radiació ionitzant i exposicions heterogènies

  • Autores: Mònica Pujol Canadell
  • Directores de la Tesis: Joan-Francesc Barquinero (codir. tes.), L. Barrios (codir. tes.), M. R. Caballín (codir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
  • Idioma: catalán
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Inmaculada Domínguez García (presid.), Montserrat Ribas Morales (secret.), Almudena Real (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biodiversidad por la Universidad Autónoma de Barcelona y la Universidad de Barcelona
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • La dosimetria biològica permet estimar la dosi d’una exposició a radiacions ionitzants mitjançant l’anàlisi d’un biomarcador, i és un element imprescindible en el camp de la radioprotecció. Entre els diferents biomarcadors que es poden utilitzar, els cromosomes dicèntrics presents en metafases de limfòcits de sang perifèrica, es consideren els més útils ja que la seva freqüència s’ajusta acuradament a les variacions de dosi. Això és cert per dosis fins 4-5 Gy, a dosis superiors el nombre de cèl·lules que arriben a metafase és molt petit dificultant-se molt l’anàlisi. Per superar aquesta limitació, la inhibició del checkpoint G2/M amb l’addició de cafeïna i la optimització de la durada del cultiu, ha permès mitigar el retard mitòtic, obtenint suficients metafases per a realitzar l’estudi citogenètic. Amb aquesta nova metodologia s’ha pogut establir una corba dosi-efecte amb dosis de fins a 25 Gy, basada en un model Gompertz (no utilitzat fins al moment en dosimetria biològica). La fiabilitat d’aquest model ha estat testat tan en simulacions d’irradiació total com parcial. Per altra banda, en molts accidents radiològics on la irradiació no és homogènia, fins el moment el seu estudi es basava en considerar que una part del cos havia estat irradiada homogèniament mentre que l’altre part no havia estat irradiada. Aquesta consideració resulta poc realista ja que a la majoria d’accidents, els individus exposats reben un gradient de dosis. Amb l’objectiu d’estudiar les exposicions heterogènies s’han fet simulacions barrejant sang irradiada d’un home i una dona a dues dosis diferents, amb aquesta metodologia s’ha pogut distingir l’origen de cadascuna de les cèl·lules analitzades. Mitjançant l’aplicació d’un model de mixtura de Poissons s’ha pogut determinar la freqüència de dicèntrics de cadascuna de les dues fraccions irradiades i estimar la dosi de radiació rebuda i la fracció inicial de cèl·lules irradiades a cada dosi. La possibilitat de poder estimar dosis altes de radiació, així com poder diferenciar millor les irradiacions no homogènies és una aportació molt important en el camp de la radioprotecció.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno