Viabilitat, eficàcia i seguretat del protocol Ultra Fast-track en octogenaris sotmesos a cirurgia de substitució valvular aòrtica
- Autores: Maria Teresa Sariñena Fernández
- Directores de la Tesis: Enrique Moret Ruiz (dir. tes.), Benjamín Oller Sales (codir. tes.), María Luisa Camara Rosell (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Xavier Rius Cornado (presid.), Guillermina Fita Rodríguez (secret.), Ana Campos Gómez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El concepte de “cirurgia cardíaca Ultra Fast-Track” inclou l’extubació precoç al mateix quiròfan i nous models de recuperació postoperatòria. La nostra hipòtesi és que el protocol UFT és tan viable, eficaç i segur en pacients joves com en octogenaris. Metodologia Es tracta d’un estudi descriptiu i prospectiu realitzat en cirurgies de substitució valvular aòrtica a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. Els fàrmacs utilitzats a la inducció eren Midazolam 0,01mg/Kg iv, Fentanil 4-6 ?g/Kg iv, Sevoflurane 2-4% i Rocuroni 0,6-1 mg/kg iv. El manteniment es realitzava amb Sevoflurane 1-2% i Remifentanil 0,05-0,5 ?g/Kg/min. Com analgèsia postoperatòria s’utilitzava: morfina 0,1 mg/Kg, metamizol 2g, dexketoprofè 50 mg iv i una bomba elastomèrica d’anestèsic local a través d’un catèter multiperforat supraesternal. Els criteris d’extubació eren: estabilitat hemodinàmica i respiratòria, sagnat i anèmia descartats, temperatura nasofaríngia mantinguda i estat de consciència comprovat. Resultats i Discussió Un total de 131 pacients menors de 80 anys i 29 majors o iguals de 80 anys van participar a l’estudi (la mitjana d’edat d’aquest treball és superior a la majoria d’estudis publicats sobre FT i UFT). No trobem diferències estadísticament significatives entre els dos grups en el percentatge de pacients extubats (75%), en els minuts entre l’últim punt de la cirurgia i l’extubació (14 minuts), en les causes del fracàs d’aquesta extubació inicial ni en la necessitat d’una reintubació. Un cop a la Unitat de Vigilància Intensiva tampoc vam trobar diferències significatives en el temps a ser extubats aquells que havien sortit intubats del quiròfan ni en la necessitat d’una reintubació o d’un reingrés a UCI. Entre els conceptes principals dels protocols FT tampoc vam obtenir diferències significatives (insuficiència respiratòria, control del dolor, sagnat i començament d’ingesta/fisioteràpia respiratòria/deambulació). La mitjana d’hores d’ingrés a UCI (77,53 respecte 78,14 dels octogenaris) i l’estada total hospitalària (7,42 respecte 8,14 dels més ancians) no van resultar estadísticament diferents entre les dues poblacions però la majoria d’articles FT i UFT publicats prèviament mostren ingressos menors. La mortalitat hospitalària va ser 3,1 i 3,4% respectivament. Dues complicacions postoperatòries, la transfusió de concentrats d’hematies i el vessament pleural diagnosticat per radiografia, van resultar ser els dos únics conceptes estadísticament diferents entre els dos grups. Les limitacions del nostre estudi són: haver tingut lloc en un únic centre hospitalari, el nombre relativament petit d’octogenaris i l’absència d’una “n” mostral calculada prèviament al començament de la investigació. Conclusió: El protocol Ultra Fast-Track aplicat a cirurgia cardíaca és tan viable, eficaç i segur en pacients joves com en octogenaris.
