Resumen de Ecologia d’ostracodes de zones humides costaneres, i aproximació a les capacitats dispersives dels microcrustacis
Els aiguamolls costaners de l’est de la península Ibèrica són uns ecosistemes molt particulars que han sigut afectats de forma persistent per les activitats humanes al llarg dels segles. Les comunitats d’invertebrats aquàtics en general, i els ostracodes en particular, són alguns dels organismes que es troben en aquests ecosistemes, dels que un bon exemple a València són la Marjal dels Moros i el Racó de l’Olla. L’estudi d’aquests aiguamolls ens pot ajudar a entendre quins canvis ambientals s’han produït en els darrers anys i quins són els factors que regulen la dinàmica de les comunitats actuals. En el Racó de l’Olla i la Marjal dels Moros vam estudiar la dinàmica temporal de les comunitats d’ostracodes i la seua relació amb l’ambient. A més, vam poder establir quins havien sigut els principals canvis al llarg de la història recent d’aquests aiguamolls amb l’estudi comparatiu entre la tafocenosi i la biocenosi. En zones amb salinitat alta vam trobar una riquesa d’espècies baixa, sovint monopolitzades per Cyprideis torosa i Heterocypris salina. No trobàrem grans diferències entre les restes de valves dels diferents llocs, demostrant que les comunitats actuals d’ostracodes presenten una gran resiliència front a les activitats humanes i les intrusions marines que han ocorregut en aquests ecosistemes. Per altra banda, vam mostrejar les comunitats d’ostracodes presents en arrossars situats dins del Parc Natural de l’Albufera de València. Com a la resta d’aiguamolls, vam fer un estudi comparatiu entre les valves del sediment i la biocenosi present als arrossars, on cal destacar la presència d’espècies exòtiques en aquests aiguamolls, les quals han sigut citades per primera vegada a Europa, com el cas de Candonocypris novaezelandiae i Hemicypris barbadensis. Això ens fa donar el crit d’alarma en els nostres aiguamolls i arrossars dins del P.N. de l’Albufera de València. A més, en el cas dels arrossars trobem una major riquesa d’espècies exòtiques i de forma més abundant que en altres zones protegides del voltant. Un dels mecanismes més importants en el procés invasiu és la dispersió, què també pot actuar en un àmbit més local. Per exemple, les aus aquàtiques són un dels principals vectors de dispersió d’invertebrats aquàtics en les llacunes estepàries del centre de la península. Hem demostrat que el transport d’organismes endozoocòricament per les aus varia en quantitat i riquesa taxonòmica al llarg de l’any i també segons l’espècie que funciona com a vector. En el cas de dues anàtides: Anas platyrhynchos i Tadorna tadorna, trobem diferències significatives en les espècies d’invertebrats que transporten. Altres dels vectors de dispersió que hem ressaltat en aquesta tesi són les botes dels humans que han practicat algun tipus d’activitat dins d’un ecosistema aquàtic. Un dels estudis realitzats posa de manifest com les activitats científiques, com ara les excursions dels congressos, poden provocar dispersions a llarga distància. En el nostre cas, ous de l’ostracode Candona furtosae van ser transportats a les botes d’un investigador des de Florida fins a València on desclogueren en un experiment. En un àmbit més local també vam explorar quin paper jugava la dispersió humana en les llacunes de la Manxa, on demostràrem la notable importància que poden tindre les botes dels investigadors com a vector per a les metacomunitats aquàtiques. Coastal wetlands are unique ecosystems in the Eastern Iberian Peninsula where they have been affected by human activities during the last centuries. Aquatic invertebrates, in general, and ostracods in particular, are some of the organisms thriving in these ecosystems. In Valencia we found important Mediterranean wetlands such as “Marjal del Moros” and “Racó de l’Olla”. The study of these coastal wetlands can allow us understanding the effects of environmental changes experienced in the last decades, and deciphering which are the factors that tune recent community dynamics. In the Racó de l’Olla and Marjal dels Moros we carried out a study to understand the temporal dynamics in the ostracod communities and their relation with the environment. In addition, we aimed at deciphering the main changes in the history of these wetlands by comparing their thapocoenoses and biocoenoses. Locations with high salinity conditions had low species richness, being usually monopolized by Cyprideis torosa or Heterocypris salina. No differences were found between the assemblages of ostracod valves remains and the alive communities, demonstrating resiliency to human activities and marine intrusions experienced by these ecosystems. We also sampled ostracod communities in rice fields of the Albufera Natural Park. As in other wetlands we compared the assemblages of ostracod remains with the biocoenoses present in the rice fields. Remarkably, we found exotic species in these wetlands, some of them for the first time in Europe, inlcuding Candonocypris novaezelandiae and Hemicypris barbadensis; warning us about the future spread of exotic taxa inside the Natural Park of the Albufera of Valencia. In addition, we found higher proportion of exotic species in the rice fields than in other nearby habitats of the Natural Park. Dispersal is one of the most important mechanisms for the invasive process, also essential at small spatial scales. In this context, waterbirds are one of the most important dispersal vectors for aquatic invertebrates in shallow lakes of the Iberian Peninsula. We demonstrated that individuals transported internally by waterbirds vary in abundance and taxonomic composition between seasons. Differences are also observed between bird species that act as dispersal vectors. In the case of two anatids, Anas platyrhynchos and Tadorna tadorna, we found significant differences between the invertebrate species they dispersed. Another dispersal vector we focused on was human footwear used when practicing activities in aquatic ecosystems. One of the studies carried out in this thesis shows a clear example of how scientific activities, such as trips to attend conferences can result in successful long distance dispersal events. In this case, resting eggs of Candona furtosae were transported by the boots of a researcher from Florida to Valencia, where they hatched in a laboratory experiment. Similarly, we demonstrated the important role of human-mediated dispersal events with boots used during sampling for the aquatic metacommunity in a regional scale of shallow lakes in La Mancha.
