Alletaments de llarga durada i altres usos de la corporalitat en la criança

Abstract

Al 1974 l'OMS adverteix del descens mundial de la lactància materna i les seves nefastes conseqüències en la salut neonatal. Considerat un tema de salut pública s'emprenen una sèrie de mesures per a la seva promoció institucional. En paral·lel, des de l'anomenada societat civil, apareixen nombrosos col·lectius socials de suport a la lactància materna formats per mares. Actualment, tot i l'augment en els índexs de lactància, moltes de les mares que alleten reben crítiques i/o pressions per part de certs professionals de la salut, del seu cercle familiar i/o del seu entorn social. Aquestes crítiques augmenten a mesura que les seves lactàncies es perllonguen en el temps. La meva recerca s'ha basat en analitzar tant aquestes crítiques com els plurals discursos de les mares respecte a les seves pràctiques corporals. He utilitzat una metodologia qualitativa basada, principalment, en entrevistes en profunditat a mares lactants i en l'observació participant en grups de suport a la lactància. Com a conclusions, les crítiques a la lactància materna es basen en quatre punts: la dependència maternofilial; el "malcriar" als i les filles; l'obscenitat de mostrar els pits en públic i l'acusació de ser "neo-masclistes". Aquests punts revelen un ordre simbòlic individualista que vertebra la (post)modernitat i un determinat control social basat en l'ús dels cossos i els seus fluids. Les mares, per la seva banda, solen legitimar les seves lactàncies a partir de discursos biologistes, on seguir l’"instint" es presenta com un impuls per a l'agència i la presa de decisions individuals.

In 1974 the WHO warns about the global decrease of breastfeeding and the disastrous consequences of this fact on neonatal health. A set of measures are taken in order to promote breastfeeding institutionally, as it is considered a public health issue. At the same time, several supporting groups composed of breastfeeding mothers are created from the civil society. Currently, in spite of the fact that breastfeeding indexes have risen, many breastfeeding mothers still receive critiques or pressures from certain health care practitioners, the family group or their social environment. These critiques grow as their breastfeeding is extended in time. My research is based in analysing the critiques that these mothers receive and the discourses that they build regarding their bodily practices. The research methodology is qualitative based on in-depth interviews to breastfeeding mothers and on participant observation in support groups. The main conclusions about the critiques to breastfeeding are that they are centred in four axes: the maternal-filial dependency, the fact of “spoiling” the child, the obscenity of showing breasts in public and the accusation of being “neo-sexist”. These points reveal an individualistic symbolic order that vertebrates post-modernity and a specific social control based on the use of the bodies and of bodily fluids. The breastfeeding mothers, on their side, normally legitimise their actions with discourses that use biological approaches, where following their “instinct” is presented as an impulse for agency and individual decision-making processes.