Estratègies i resultats en el desenvolupament territorial de barcelona, 1990-2010. Un estudi de les polítiques de màrqueting territorial, i els seus costos i beneficis, per als grups socials i districtes
- Autores: Josep Antoni Xurigué Camprubí
- Directores de la Tesis: Joaquim Brugué (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ricard Gomà Carmona (presid.), Salvador Martí Puig (secret.), Mireia Grau Creus (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El objetivo de la tesis doctoral es evaluar los beneficios y los costes que las políticas de marketing territorial en Barcelona han generado, entre 1990 y 2010, para los grupos sociales y los distritos de la ciudad. Se toma el caso de Barcelona, ¿¿como ejemplo de ciudad europea que ha experimentado éxito en su promoción, en términos turísticos, de imagen y económicos, a pesar de reflejar costes sociales, económicos, urbanísticos, ambientales y del conjunto de proyecto, derivados del mismo proceso de desarrollo.
Para este cometido se analizan las percepciones de actores sociales, económicos y políticos, a partir del trabajo de campo llevado a cabo, además de otros datos secundarios. En el capítulo inicial, además de describir los objetivos, las preguntas y el método cualitativo empleado en la investigación, se centra el marco teórico en el desarrollo urbano y sus enfoques funcional y territorial.
También se señalan los conceptos de marketing territorial y los tres instrumentos que servirán para hacer operativo el estudio sobre la promoción urbana: las campañas de imagen (municipales, anuncios, medios de comunicación, películas, etc.), los grandes eventos (entre otros, Juegos Olímpicos, Fórum 2004, World Mobile Congress y festivales culturales) y el urbanismo icónico (edificios y proyecto emblemáticos) (Ward, 1998). Además, se usa un modelo económico de competencia entre ciudades europeas; ciudades ocio, sede e innovación (Vives y Torrens, 2004), que permite distinguir tres subperíodos entre 1990 y 2010: 1986-postJocs Olímpicos, 1996-2004, 2004 a 2010.
En el análisis del caso se aplican los tres instrumentos de promoción territorial y el modelo de competencia urbana. A partir de la recogida de información se desgranan las campañas de imagen, el impulso de eventos y la construcción de edificios icónicos en la ciudad en cada una de las subetapas descritas.
Posteriormente, realizamos un análisis de los beneficios y los costes que han supuesto las políticas de marketing territorial. Se aportan criterios para facilitar la comparación entre cada subetapa y se vierten los resultados del trabajo de campo. Los costes y beneficios han sido, en el capítulo inicial, categorizados en términos sociales, económicos, ambientales, urbanísticos y de carácter general o de proyecto.
Las conclusiones muestran, en primer lugar, el conocimiento emergente de los capítulos previos; en segundo lugar, describen las características más relevantes que han dado singularidad al desarrollo del proyecto-modelo Barcelona y, en tercer lugar, a partir del caso y hacia una reflexión urbana más general, se sugiere el concepto de urbocracia como herramienta de empoderamiento de la Ciudad para responder las crisis sistémicas que atravesamos, y señalar las ventajas comparativas de la ciudad respecto a otros niveles territoriales y de gobierno para mejorar la felicidad de las personas.
Por último, constatamos como la globalización conlleva dificultades para las metrópolis europeas como Barcelona, ¿¿por el incremento de las desigualdades y la reducción del sector público. A partir del caso, se concluye que la tensión entre soberanía, globalización y democracia (Rodrick, 2011), encuentra en las ciudades y los gobiernos locales que desde el enfoque territorial de desarrollo y la gobernanza quieren construir un proyecto democrático de ciudad, un nivel territorial óptimo para orientar sociedad, mercado y gobiernos hacia un desarrollo más equilibrado, humano y sostenible.
______ L'objectiu de la tesi doctoral és avaluar els beneficis i els costos que les polítiques de màrqueting territorial a Barcelona han generat, entre 1990 i 2010, per als grups socials i els districtes de la ciutat. Es prèn el cas de Barcelona, com a exemple de ciutat europea que ha experimentat èxit en la seva promoció, en termes turístics, d¿imatge i econòmics, tot i reflectir costos socials, econòmics, urbanístics, ambientals i del conjunt de projecte, derivats del mateix procés de desenvolupament.
Per aquest comès s¿analitzen les percepcions d'actors socials, econòmics i polítics, a partir del treball de camp dut a terme, a banda d¿altres dades secundàries. En el capítol inicial, a més de descriure els objectius, les preguntes i el mètode qualitatiu emprat a la recerca, se centra el marc teòric sobre el desenvolupament de ciutats i els seus enfocaments funcional i territorial.
També s¿hi assenyalen els conceptes de màrqueting territorial i els tres instruments que serviran per fer operatiu l¿estudi sobre la promoció urbana: les campanyes d'imatge (municipals, anuncis, mitjans de comunicació, pel·lícules, etc.), els grans esdeveniments (entre d¿altres, Jocs Olímpics, Fòrum 2004, World Mobile Congress i festivals culturals) i l¿urbanisme icònic (edificis i projecte emblemàtics) (Ward, 1998). A més, s¿usa un model econòmic de competència entre ciutats europees; ciutats esbarjo, seu i innovació (Vives i Torrens, 2004), que permet distingir tres subperíodes entre 1990 i 2010: 1986-postJocs Olímpics, 1996-2004, 2004-2010.
En l¿anàlisi del cas s¿hi apliquen els tres instruments de promoció territorial i el model de competència urbana. A partir de la recollida d¿informació es desgranen les campanyes d¿imatge, l¿impuls d¿esdeveniments i la construcció d¿edificis icònics a la ciutat en cadascuna de les subetapes descrites.
Posteriorment, realitzem una anàlisi dels beneficis i dels costos que han comportat les polítiques de màrqueting territorial. S¿hi aporten criteris per facilitar la comparació entre cada subetapa i s¿hi aboquen els resultats treball de camp. Els costos i beneficis han estat, al capítol inicial, categoritzats en termes socials, econòmics, ambientals, urbanístics i de caràcter general o de projecte.
Les conclusions mostren, en primer lloc, el coneixement emergent dels capítols previs; en segon lloc, descriuen les característiques més rellevants que han donat singularitat al desenvolupament del projecte-model Barcelona i, en tercer lloc, a partir del cas i cap a una reflexió urbana més general, se suggereix el concepte d¿urbocràcia com a eina d¿empoderament de la Ciutat per respondre les crisis sistèmiques que travessem, i assenyalar les avantatges comparatives de la ciutat respecte d¿altres nivells territorials i de govern per millorar la felicitat de les persones.
Per últim, constatem com la mundialització comporta dificultats per a metròpolis europees com Barcelona, per l¿increment de les desigualtats i la reducció del sector públic. A partir del cas, es conclou que la tensió entre sobirania, globalització i democràcia (Rodrick, 2011), troba en les ciutats i els governs locals que des de l¿enfocament territorial de desenvolupament i la governança volen construir un projecte democràtic de ciutat, un nivell territorial òptim per orientar societat, mercat i governs cap a un desenvolupament més equilibrat, humà i sostenible.
