Art públic i producció de localitat

• Autores: Octavi Rofes Baron
• Directores de la Tesis: Joan Bestard Camps (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Gerard Vilar (presid.), Roger Sansi Roca (secret.), Francesc Manuel Muñoz Ramírez (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica de las bellas artes
      • Estética de las bellas artes
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  Dipòsit Digital de la UB  TDX 
• Resumen

  • [cat] L’àmbit temàtic d’aquesta tesi construeix un pont entre la teoria de l’art i l’antropologia a partir de la consideració de l’art públic com a productor de localitat. A partir de la distinció entre modes de simbolització diferenciadors i convencionalitzadors de Roy Wagner i els quatre modes d’identificació amb els quals Philippe Descola defineix les formes ontològiques dominant a cada societat, es presenta una teoria del procés creatiu que considera l’art com a creació de figures pròpies de formes ontològiques no dominants en el seu context cultural. Aquest salt creatiu a ordres paral·lels de composició de mons permet, en el cas de l’art públic, la figuració de localitats alternatives a les convencions dominants i, des de l’antropologia, suposa la connexió de dues alteritats: la de les diverses maneres de composar mons —externes, i sovint estranyes o oposades, a la cosmologia que preval a Occident— però també a les pròpies alternatives al pensament dominant sorgides dels corrents creatius intrínsecs a la modernitat. [eng] The subject matter of this thesis builds a bridge between art theory and anthropology from the consideration of public art as a producer of locality. I present a theory of the creative process that considers art as creation of figures different from the point of view of the ontological dominant forms in their cultural context. The distinction between modes of symbolizing and differentiating convencionalitzadors set up by Roy Wagner and the four modes of identification with which Philippe Descola defines the ontological dominant forms that prevail in each society are the bases of this theory. The creative leap between parallel orders of worlds composition allows, in the case of public art, to figure alternative locations to the dominant conventions and, from anthropology, connects two different kinds of otherness: the different “exotic” ways to compose worlds —often bizarre or opposing in relation with the cosmology that prevails in the West, but also a kind of alternative thinking that emerges from the dominant currents creative intrinsic to modernity.