Església i ciutat: el paper dels temples parroquials en la construcció de Barcelona
- Autores: Alba Arboix Alió
- Directores de la Tesis: Félix Solaguren-Beascoa de Corral (dir. tes.), Magdalena Maria i Serrano (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ignacio Vicens Hualde (presid.), Maria Rubert de Ventós (secret.), Gianluca Burgio (voc.), Isabela de Rentería Cano (voc.), Sérgio Cravo Patrão (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Proyectos Arquitectónicos por la Universidad Politécnica de Catalunya
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La contribució de les esglésies al desenvolupament i a l’articulació dels barris de Barcelona és un tema clau per a la comprensió de la ciutat. Les múltiples i variades formes objectivables del creixement de Barcelona -síntesi morfològica dels seus projectes arquitectònics i urbanístics, units a episodis socials, polítics, econòmics, culturals i religiosos- són testimonis directes per entendre un entramat molt més ric i complex, on les esglésies hi tenen, sovint, un paper actiu, clarificador i protagonista. A més a més, a banda de l’índole simbòlica, al temple s’afegeixen atributs com ara monumental, al·legòric o referencial, que fan que s’inverteixin tots els recursos disponibles per a la seva construcció, i que s’hi bolqui el progrés estructural, constructiu i compositiu de cada època. I per molt que actualment la societat s’hagi secularitzat, les esglésies segueixen estant molt vinculades a l’imaginari de la cultura popular i continuen existint, articulant i aglutinant la ciutat de Barcelona. L’estudi té com a objectiu principal generar una col·lecció crítica del conjunt d’enclavaments urbans barcelonins protagonitzats avui per una església parroquial. La hipòtesi inicial és que a partir de les esglésies es pot entendre el creixement de la ciutat, tant des del punt de vista del seu desenvolupament urbanístic com de la progressiva materialització del lloc. Així, el treball es planteja en tres capítols principals que corresponen a tres distàncies focals: una primera, més llunyana, que estudia la contribució de les esglésies parroquials a la forma del creixement de la ciutat; una segona, a una escala més propera, que analitza l’espai urbà adjacent als temples per desgranar-ne el seu lligam; i una tercera mirada, més pròxima encara, que es centra en el tipus arquitectònic sacre i en la seva implantació. Tres aproximacions diferents, però entrelligades i complementàries que, tal i com recull el quart capítol, demostren ser més poderoses quan es presenten de manera superposada, permetent explicar una mateixa història: Barcelona a partir de les seves esglésies i les esglésies a partir de Barcelona. Amb aquest viatge d’anada i retorn, i encara apuntant una darrera reflexió en clau de futur que passi per la reutilització d'aquest patrimoni sacre, es vol desplegar la complexitat de temes que deriven de l’àmplia presència d’esglésies parroquials a la ciutat comtal. En termes metodològics, es comença per realitzar un llistat de les 132 parròquies existents dins els límits municipals de la ciutat i es confecciona una col·lecció de fitxes on es bolca de manera sintètica i sistemàtica informació del seu passat, del seu present, la seva planimetria i la seva situació urbana. Aquesta documentació, recopilada de les visites in situ realitzades i dels diversos arxius consultats, conforma el corpus i l’annex de la investigació. L’enfoc metodològic doncs, és alhora deductiu i inductiu. El guió que estructura la tesi se sosté en els objectes arquitectònics analitzats i en l’ampli camp de coneixement que, directament o indirecta, se’n deriva. És per això que garanteix la seva aplicabilitat més enllà de la pròpia ciutat de Barcelona i que es pot traslladar per a l'estudi de qualsevol tipus arquitectònic singular, es tracti o no d’arquitectura eclesial. El repte afrontat resulta en l’elaboració d’un discurs capaç de relacionar els diferents casos d’estudi i de saber destacar aquells més importants. I és que les esglésies avui parroquials demostren tenir una influència cabdal en el desenvolupament de les diferents escales d’aproximació urbana i la seva varietat tipològica contribueix a la riquesa cultural i patrimonial de la ciutat. D’aquesta manera, a partir de la totalitat dels temples parroquials, l’estudi ofereix una interpretació inèdita de Barcelona, proposa alternatives de reús pel futur d’aquests elements sacres i contribueix a l’aportació de coneixement de la ciutat.
