Caracterització de la nova línia nod.Ace2-/-: estudi de l’aparició de diabetis i la progressió de la nefropatia diabètica

• Autores: Heleia Roca Ho
• Directores de la Tesis: Julio Pascual Santos (dir. tes.), Assumpció Bosc Merino (dir. tes.), Marta Riera Oliva (dir. tes.), María José Soler Romeo (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Anna Messeguer Navarro (presid.), José Manuel Valdivieso Revilla (secret.), Marta Ruiz Ortega (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología molecular
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Nefrología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • L’enzim convertidor d’angiotensina (ECA) promou la formació de l’angiotensina II (Ang-II). Contràriament, l’ECA2, una monocarboxipeptidasa que presenta un 40% d’homologia amb l’ECA, degrada l’Ang-II (accions vasoconstrictores) a angiotensina 1-7 (Ang-(1-7) (accions vasodilatadores). L’eix ECA2/Ang-(1-7) desencadena accions oposades a les de l’eix ECA/Ang-II. A nivell clínic, el tractament amb inhibidors de l’ECA i/o bloquejants dels receptors d’angiotensina en pacients amb nefropatia diabètica (ND) ha demostrat disminuir l’albuminúria i frenar la progressió cap a malaltia renal crònica (MRC). Donat aquest fet i que l’ECA2 és un regulador negatiu del sistema renina angiotensina (SRA), hipotetitzem que la manca d’ECA2 contribuirà a un augment de l’aparició de la diabetis i a una major progressió de la ND en un model experimental espontani de diabetis tipus 1, la soca no obesa diabètica (NOD). Amb aquesta finalitat s’ha generat la nova línia de ratolins NOD.ACE2-/- i els respectius controls. L’estudi de la diabetis en els animals NOD.ACE2-/- s’ha observat: 1) viabilitat, fertilitat i, fenotípicament, una alteració de la coloració del pelatge i menor pes corporal, 2) major aparició de diabetis acompanyada d’una alteració en l’homeòstasi de la glucosa i 3) augment en la sensibilitat a la insulina exògena. En l’estudi de la ND, els animals NOD.ACE2-/- mostren: 1) hipertrofia glomerular, expansió de la matriu mesangial i pèrdua podocitària sense alteracions en la filtració glomerular ni l’albuminúria, 2) menor activitat renal cortical d’ECA. En resum, la manca d’ECA2 en la soca NOD contribueix a un empitjorament en l’homeòstasi de la glucosa i de la insulina així com alteracions estructurals a nivell del glomèrul que inclouen: augment de l’àrea glomerular, expansió de la matriu mesangial i pèrdua podocitària.