Utilitat de la Immunohistoquímica i els Tissue Micro Arrays en el coneixement de les alteracions moleculars del càncer d'endometri

• Autores: María Santacana Espasa
• Directores de la Tesis: Xavier Matías-Guiu Guía (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Ponce Sebastià (presid.), Judit Pallarés Quixal (secret.), Miriam Cuatrecasas Freixas (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Inmunología
      • Inmunoquímica
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Ginecología
    • Patología
      • Histopatología
      • Oncología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Generalment el Càncer d’Endometri (EC) s’associa a bon pronòstic, no obstant el 20% dels EC associats a bon pronòstic recidiven. El propòsit d’aquesta tesi ha estat l’estudi de les principals diferències en l’expressió de gens implicats en el desenvolupament i progressió del CE i que estan relacionats amb la hipòxia, l’apoptosi i l’adaptació a la radioteràpia mitjançant la Immunohistoquímica i els Arrays matricials de teixit en CE primaris i recidives post radioteràpia. Les recidives presenten valors més elevats de p53, HIF-1?, FLIP, Ki67, p50, c-REL, Rel B i ?-catenina. La hipòxia activa tant la via NF-?B canònica com l’alternativa i tant la cinasa IKK? com IKK? són necessàries per l’acumulació de RelA (p65) i p100, mentre que el processament de p52 depèn de IKK?. La hipòxia també indueix l’expressió nuclear de HIF-1?, FLIP, ?-catenina i l’augment de l’activitat de via NF-?B, en canvi això no s’observa quan la línia cel•lular Ishikawa es sotmet a radiació. Per la seva banda, ANXA2 juga un paper en promoure el procés de metàstasi en el EC i és un marcador predictiu de recidiva també en els EC de risc baix-intermedi. La classificació histològica del EC pot ser difícil en alguns carcinomes d’alt grau o mixtes. Per aquest motiu també hem determinat una firma de 9 biomarcadors que ajuda a predir el tipus histològic en el EC.