Resumen de Les formes de convivència de les persones amb discapacitat intel•lectual. La inclusió social com a construcció d’una identitat valorada
El present treball pretén analitzar cóm es construeix, es dóna significat i es manifesta en la vida quotidiana, l’experiència d’un grup de persones amb discapacitat intel•lectual, de viure a la comunitat en un pis amb suport. Amb aquest objectiu s’ha realitzat una etnografia a partir de la investigació de les percepcions que tenen diversos actors i els contextos implicats, persones amb discapacitat intel•lectual, educadores i una mare que forma part del context institucional. La metodologia emprada per l’anàlisi ha consistit en l’observació participant, la realització d’entrevistes al informants i la revisió de documents relacionats amb el context d’estudi. El marc de partida per estudiar les formes de convivència i els vincles que estableixen, ha partit de diversos referents teòrics. Es va pensar adient utilitzar les teories de la cura sobretot per les implicacions en el treball de suport, a partir de les aportacions de C. Gilligan (1982) i Noddings (2003), que emfatitzen la responsabilitat moral enfront els altres i de les teories del caring, que ha desenvolupat Watson (1985). Per l’anàlisi de les categories relacionades amb la inclusió/exclusió i en la configuració dels processos identitaris, s’ha partit de Goffman (1963) i per l’anàlisi de les pràctiques i formes simbòliques de producció i reproducció de les desigualtats, s’ha estimat convenient partir de les aportacions de Bourdiue (1977). Així mateix s’ha considerat adequada l’idea sobre llocs de M. Augé (1993) per analitzar els espais de convivència. La informació s’ha classificat en vuit categories: 1) la discapacitat , 2) l'habitatge, 3) els vincles,4) els professionals del suport, 5) la Cura, 6) l’autodeterminació, 7) el treball, 8) l’associacionisme. Aquestes categories son les aportacions principals de la investigació relacionades amb els processos d’inclusió estudiats, recullen l’opinió de les persones implicades i pretenen aportar millores en el coneixement de les persones amb discapacitat intel•lectual i propiciar canvis per millorar la seva inclusió social. De l’anàlisi dels resultats s’extreu que l'habitatge i el treball, son uns dels elements inclusius que permeten interioritzar una identitat valorada, negociada en la relació amb els companys i les educadores i la importància de la cura en les relacions, que planteja la necessitat d’incloure continguts relacionats en els currículums de les professions que s’hi dediquen. També destacar les situació de desavantatge en relació a l'habitatge i el treball i la implicació per part dels organismes polítics i administratius que mantenen la situació d’exclusió. En quant al procés d’autodeterminació és un dels aspectes que presenta més carències. També cal esmentar la importància de les associacions en la lluita pels drets.
