Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Identity, dialogism and liminality: Bakhtinian perspectives on the Cialomi

    1. [1] Universidade Federal do Acre

      Universidade Federal do Acre

      Brasil

  • Localización: Quadrivium, ISSN-e 1989-8851, Nº. 6, 2015 (Ejemplar dedicado a: Actas del Congreso Internacional “La música a la mediterrània occidental” Xarxa de Comunicació intercultural Valencia, 23-25 de julio de 2014)
  • Idioma: inglés
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En este Trabajo se intenta formular una seria de hipótesis sobre el cialomi (las canciones que acompañan tradicionalmente la pesca del atún rojo en Sicilia, conocida como mattanza), según las idees de Bakhtinian. Durante la mattanza los pescadores (tunnarotti) cantan una canción antifonal inicial, basada en versos cantados por el cantor jefe (cialumaturi) alternado con respuestas corales por el resto de pescadores. Después, antes de la fase frenética de la matanza, los pescadores cantan de una forma muy rítmica.

      Tomando la naturaleza identitaria de la pesca como premisa fundamental, se trata de describir el cialomi como un ritual afirmativo de comportamiento de la identidad: en este contexto, podría argumentarse que la naturaleza dialogante de las canciones favorecen la construcción y la negociación de una identidad conjunta. Es una identidad compartida que, tal vez, a pesar de estar inscrita constantemente en un sistema jerárquico (debido al indiscutible liderazgo del jefe de la tripulación, conocido como rais), podría no obstante, fijar las premisas para las formas de cooperación horizontal. Esto, sucesivamente, podría sugerir una función específica del cialomi en el contexto de la matanza. En otras palabras, las canciones delimitan los pasajes dentro de una dimesión crítica y trascendental donde las estructuras jerárquicas quedarían interrumpidas.

    • català

      En aquest treball s’intenta formular una sèrie d’hipòtesis sobre el cialomi (les cançons que acompanyen tradicionalment la pesca de la tonyina a Sicília, coneguda com mattanza), segons les idees de Bakhtinian. Durant la mattanza els pescadors (tunnaroti) canten una cançó antifonal inicial, basada en versos cantats per el cantor en cap (cialumaturi) alternat amb respostes corals per la resta dels pescadors.

      Després, abans de la fase frenètica de la matança, els pescadors canten d’una forma molt rítmica.

      Prenent la natura identitària de la pesca com a premissa fonamental, es tracta de descriure el cialomi com uns rituals de comportament assertiu de la identitat: en aquest context, podria argumentar-se que la natura dialogant de les cançons afavoreix la construcció i negociació d’una identitat comuna És una identitat compartida que, tal vegada, a pesar d’estar inscrita constantment en un sistema jeràrquic (degut a l’indiscutible lideratge del cap de la tripulació, anomenat rais), podria no obstant, fixar les premisses per a formes de cooperació horitzontal. Açò, successivament, podria suggerir una funció específica del cialomi en el context de la mattanza. En altres paraules, les cançons delimiten els passatges dins d’una dimensió crítica i transcendental on les estructures jeràrquiques quedarien suspeses.

    • English

      In this work I attempt to formulate a series of hypotheses on the cialomi (the songs that accompany the traditional Sicilian tuna fishing known as mattanza), in light of Bakhtinian philosophy. During the mattanza the fishermen (tunnaroti) perform an initial antiphonal song, based on verses sung by the lead singer (cialumaturi) alternated with a choral response from the rest of the company; later, before the most frenetic phase of the mattanza, the fishermen sing in a very rhythmic fashion.

      Taking the identarian nature of the fishing practice as a fundamental premise, I attempt at describing the cialomi as rituals of assertive performance of identity: in this context, it could be argued that the dialogic nature of the songs favours the construction and negotiation of a shared identity; it is a shared identity which perhaps, despite being steadily inscribed in a hierarchical system (due to the undisputable leadership of the crew leader, called rais), could nevertheless set the premises for forms of horizontal cooperation.

      This, in turn, could suggest a specific liminal function of the cialomi in the context of the mattanza: in other words, the songs delimit the passage into a critical and transcendent dimension where hierarchical structures are suspended


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno