Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Redemption and Resistance: Lessons in Non-violent Action from Early Aotearoa/ New Zealand

  • Autores: Ian Macduff
  • Localización: Journal of Conflictology, ISSN-e 2013-8857, Nº. 2, 2010
  • Idioma: inglés
  • Títulos paralelos:
    • Redempció i resistència: lliçons d'acció no violenta a l'antiga Aotearoa/Nova Zelanda
    • Redención y resistencia: lecciones de acción no violenta en la antigua Aotearoa/Nueva Zelanda
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Este artículo ofrece una breve descripción de la resistencia no violenta de dos jefes maoríes, Te Whiti y Tohu, en la Nueva Zelanda del siglo XIX. Todo ejemplo de resistencia no violenta o pasiva es exclusiva de su contexto histórico y cultural, pero al mismo tiempo existen puntos en común palpables entre estos ejemplos y otros, como los de Martin Luther King y Gandhi. Por otro lado, este artículo establece una conexión entre la política de los actos de resistencia, en este caso resistencia a la adquisición de tierra maorí por la fuerza, y las justificaciones religiosas. En conclusión, se sugiere que, a pesar del evidente fracaso de la resistencia, debido al arresto y encarcelamiento de quienes se resisten, la resistencia surte efecto de diversas formas fundamentales.

    • English

      This article provides a brief account of the non-violent resistance of two Maori chiefs, Te Whiti and Tohu, in 19th century New Zealand. Each example of non-violent or passive resistance is unique to its historical and cultural context, but at the same time there is tangible common ground between these and other examples, such as Martin Luther King and Gandhi. This article will also build a link between the politics of acts of resistance – in this case, resistance to the acquisition of Maori land by force – and faith-based justifications. In conclusion, it is suggested that, despite the apparent failure of resistance, because of the arrest and imprisonment of those who resist, resistance succeeds in a number of key ways.

    • català

      Aquest article ofereix una breu descripció de la resistència no violenta de dos caps maoris, Te Whiti i Tohu, a la Nova Zelanda del segle XIX. Tots els exemples de resistència no violenta o passiva són exclusius del seu context històric i cultural, però alhora hi ha punts en comú evidents entre aquests exemples i d’altres, com ara els de Martin Luther King i Gandhi. D’altra banda, aquest article estableix una connexió entre la política dels actes de resistència, en aquest cas la resistència a l'adquisició de terra maori per la força, i les justificacions religioses. Com a conclusió, se suggereix que, tot i el fracàs evident de la resistència a causa de l'arrest i l'empresonament d'aquells que s’hi resisteixen, la resistència té èxit de diverses formes fonamentals.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno