Resumen de Teatre nu, 1990-2020
És difícil de trobar, en el panorama actual de les lletres catalanes, un dramaturg com Albert Mestres. En la seva creació dramàtica combina els gèneres a lloure, segons les ne- cessitats expressives de les temàtiques de què tracta, en una hibridació que trenca fronte- res i que explora els límits de la literatura i de la teatralitat.
El caràcter original de la seva proposta dramàtica arrela en la interlocució subtil que estableix amb la literatura del passat i en l'ac- tualització de les grans temàtiques que han preocupat els humans des dels temps remots, que pot entendre's com una indagació de les parts més fosques de la vida.
En aquest sentit, estèticament, el seu teatre és d'un lirisme i d'un simbolisme, reduïts a la mínima expressió, en què sembla pre- dominar, d'una banda, el grotesc, el poder revelador del qual s'enfonsa en l'experiència visceral, i, de l'altra, l'expressionisme, amb les seves distorsions il·luminadores, trencant els límits culturals i apel·lant al judici estètic i ètic.
