L’any 1995, i amb ocasió del centenari de la mort del dramaturg valencià Eduard Escalante, un grup d’estudiosos de teatre vam tenir ocasió d’encetar una reflexió sobre la pràctica dramàtica en terres valencianes al segle passat – amb els precedents i la pervivència – ; reflexió els resultats de la qual sens dubte van més enllà dels límits estrictes del període i del gènere que l’autor valencià va conrear de forma gairebé exclusiva: el sainet. De fet, a partir de les seues obres podem endinsar-nos en terrenys com ara el de la sociologia de la cultura, la sociolingüística, les relacions entre el teatre fet a València i l’escrit – i representat – a la resta del País, a Catalunya i a les Illes. I això, per descomptat, a més de les reflexions de caire estrictament teatral, que ens durien al camp de la teoria dels gèneres dramàtics, la sociologia del teatre, etc.
págs. 13-36
págs. 37-55
págs. 57-84
págs. 85-96
Guimerà i Vilanova, sainetistes: Notícia d'una recepció
págs. 97-115
págs. 117-128
págs. 129-152
págs. 153-164
págs. 165-193
págs. 195-228
págs. 229-248
págs. 249-276
págs. 277-286
Llegir Escalante avui: algunes consideracions sobre l'escriptura dramàtica escalantina
págs. 287-316
Del dialectalisme i del discurs col·loquial: una aproximació als sainets d'Escalante
págs. 317-332
El caló com a sociolecte teatral: De Juli Vallmitjana a Faust Hernández Casajuana
págs. 333-346
págs. 347-373
Valencians i forasters: un enfrontament bàsic dins l'obra d'Escalante
págs. 375-398
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados