- Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
Departament de Filologia Catalana.
Universitat de València.
Avda. Blasco Ibáñez, 32.
46010 València (Spain).
Josep E. Rubio
Universitat de València, Departament de Filologia Catalana, Faculty Member
Esta colección pretende recoger estudios que analicen desde las perspectivas filosófica, filológica, histórica, jurídica y teológica la historia de las ideas de origen hispánico desde el Renacimiento hasta la primera mitad del siglo... more
Esta colección pretende recoger estudios que analicen desde las perspectivas filosófica, filológica, histórica, jurídica y teológica la historia de las ideas de origen hispánico desde el Renacimiento hasta la primera mitad del siglo XVIII. Por su naturaleza interdisciplinar, da cabida a trabajos de diferente orientación. Publica, de manera preferente, aquellas contribuciones propias de las líneas de investigación del Instituto de Estudios Hispánicos en la Modernidad. Además de los grandes temas del hispanismo moderno, la colección contempla también algunos estudios particulares sobre el caso balear.
Aquest article ha estat possible gràcies a una beca d'investigació atorgada per l'"Alexander von Humboldt Stiftung", en el marc d'una recerca que duta a terme al "Raimundus-Lullus-Institut" de la... more
Aquest article ha estat possible gràcies a una beca d'investigació atorgada per l'"Alexander von Humboldt Stiftung", en el marc d'una recerca que duta a terme al "Raimundus-Lullus-Institut" de la Universitat de Freiburg (Alemanya)
Alexandre Bataller Català, «Jaume de Cèssulis: Libre de les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre lo joc dels escacs. Estudi i edició», Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, col. «Biblioteca Sanchis Gua...more
Research Interests: Humanities and Art
Research Interests:
Presentació del monogràfic «Formes didàctiques i usos retòrics en la difusió del pensament de Ramon Llull», coordinat per Josep Enric Rubio i Maria Saiz.
Resum: L'article presenta una nova edició filològica, actualment en preparació, dels cinquanta-tres sermons de quaresma predicats l'any 1413 a València per Vicent Ferrer (València, Arxiu de la Catedral, ms. 273). Després d'una breu... more
Resum: L'article presenta una nova edició filològica, actualment en preparació, dels cinquanta-tres sermons de quaresma predicats l'any 1413 a València per Vicent Ferrer (València, Arxiu de la Catedral, ms. 273). Després d'una breu introducció en què s'aborden les raons que justifiquen una nova edició d'aquest sermonari, s'ofereix una mostra del text crític, acompanyat d'un aparat textual i de notes explicatives.
Abstract: This paper showcases an ongoing new philological edition of Vincent Ferrer’s fifty-three Lenten sermons preached in València in 1413 (València, Cathedral Archive, ms. 273). A short introduction that gives the rationale for a new edition of this sermonary is followed by a sample of the critical text, supplemented by a textual apparatus and explanatory notes.
Abstract: This paper showcases an ongoing new philological edition of Vincent Ferrer’s fifty-three Lenten sermons preached in València in 1413 (València, Cathedral Archive, ms. 273). A short introduction that gives the rationale for a new edition of this sermonary is followed by a sample of the critical text, supplemented by a textual apparatus and explanatory notes.
Research Interests:
Resum: Sant Vicent Ferrer empra en ocasions l'analogia de la xarxa per a referir-se a l'es-tructura del sermó. A partir d'aquesta analogia, podem identificar una sèrie d'elements que es repeteixen en textos diversos i que podem considerar... more
Resum: Sant Vicent Ferrer empra en ocasions l'analogia de la xarxa per a referir-se a l'es-tructura del sermó. A partir d'aquesta analogia, podem identificar una sèrie d'elements que es repeteixen en textos diversos i que podem considerar com a nusos de la xarxa. En el present estudi n'analitzarem un de concret: el de la llengua com a identificador del parlant. Estudiarem la rendibilitat d'aquest nus, com apareix en diversos sermons i la manera com enllaça amb altres temes fins a crear una xarxa que va més enllà d'un únic discurs i connecta entre si una multiplicitat de sermons. Paraules clau: Sant Vicent Ferrer, predicació, semblances, llengua. Abstract: Saint Vincent Ferrer sometimes uses the analogy of the net to refer to the structure of the sermon. From this analogy, we can identify a series of elements that are repeated in various texts and which we can consider as knots in the net. In the present study we will analyze one of them: the one of the language as identifier of the speaker. We will study the profitability of this knot, as it appears in several sermons, and the way in which it links up with other issues to create a network that goes beyond a single discourse and connects a multiplicity of sermons to each other.
Research Interests:
En els sermons de sant Vicent Ferrer, les referències a qüestions filosòfiques ocupen un lloc secundari i subordinat al missatge moral. No obstant això, són prou freqüents i posen de manifest l’alta formació escolàstica del predicador... more
En els sermons de sant Vicent Ferrer, les referències a qüestions filosòfiques ocupen un lloc secundari i subordinat al missatge moral. No obstant això, són prou freqüents i posen de manifest l’alta formació escolàstica del predicador valencià. En un dels sermons trobem un incís que explica una aparent anomalia gramatical en un passatge bíblic; una breu explicació que cobra sentit a partir del contingut del tractat sobre les suposicions dels termes escrit per sant Vicent en els seus anys de formació com a mestre de lògica. Una prova que els seus sermons no es poden entendre plenament sense tenir present les doctrines filosòfiques que sostenen el discurs teològic.
Research Interests:
Research Interests:
Ramon Llull's attitude towards the minstrelsy is part of the critical and reformist line proposed by certain sectors of the Church. Through the analysis of the references to the role of the minstrels in the Llibre de contemplació and... more
Ramon Llull's attitude towards the minstrelsy is part of the critical and reformist line proposed by certain sectors of the Church. Through the analysis of the references to the role of the minstrels in the Llibre de contemplació and their presence in narrative works such as the Blaquerna and the Llibre de meravelles , we will see that moral criticism has specific nuances within what the moral theology of the 13th century considered the «sins of the tongue». Finally, a passage from Desconhort will show how Llull tried to resolve the ambivalence between moral criticism and strategic use of the minstrelsy, conceived as an essential help for his project.
Research Interests:
L’année 1289 est celle du premier séjour de Lulle à Paris, où il va faire des lectures de son Art à l’université. Une étude de quelques passages de la Introductoria Artis demonstrativae met en évidence que le but de Lulle était d’établir... more
L’année 1289 est celle du premier séjour de Lulle à Paris, où il va faire des lectures de son Art à l’université. Une étude de quelques passages de la Introductoria Artis demonstrativae met en évidence que le but de Lulle était d’établir un dialogue critique avec les savants et les enseignants des textes et des pratiques qu’on a qualifiés de « scolastiques ». La proposition alternative de Lulle implique d’abord l’établissement d’un « langage commun », celui de son Art, dans lequel on peut « traduire » les propositions et les arguments propres à la pratique scientifique universitaire. La brièveté et la capacité de condensation de ce langage supposent un avantage qui n’est pas simplement formel, parce qu’elles sont au service d’une réduction des données aux principes généraux et universels auxquels l’Art est capable de reconduire toute argumentation. Lulle montre dans la Introductoria Artis demonstrativae comment réduire les propositions et les arguments au langage de son Art avec un exemple tiré de la Summa contra gentiles de Saint Thomas d’Aquin, un des rares moments où Lulle incorpore à son œuvre un texte d’autrui. Par ailleurs, cette citation de la Summa contra gentiles peut nous offrir un indice du fait que le dialogue entre Lulle et l’Université de Paris s’inscrirait aussi dans une polémique où interviennent deux façons de concevoir la stratégie apologétique : celle de Lulle et celle propre à l’ordre dominicain.
Lulle belongs to the lay philosophers on the margins of official knowledge. This condition allows him to be received in the first critical histories of philosophy among the innovative minds who have struggled to renovate philosophy and... more
Lulle belongs to the lay philosophers on the margins of official knowledge. This condition allows him to be received in the first critical histories of philosophy among the innovative minds who have struggled to renovate philosophy and science and free them from the yoke of triumphant scholasticism in the thirteenth century. The Ars magna is at the center of this renovation, but it will be interpreted as a simple rhetorical mechanism to generate empty statements. The discovery of the poet Lulle will open another interpretative line that will operate the translation of the author from the histories of philosophy to the histories of literature.
Research Interests:
Contemplation is a term that usually appears as opposite to action. Both concepts are important in the work of Ramon Llull, so the reader may be perplexed by the importance that action has in Llull's thought, which remains nevertheless... more
Contemplation is a term that usually appears as opposite to action. Both concepts are important in the work of Ramon Llull, so the reader may be perplexed by the importance that action has in Llull's thought, which remains nevertheless dominated by contemplation. Another reason for wonder may be the intellectual dimension inherent to Llull's mysticism, which leads to non-complete fusion of the soul with God. A review of some specialised literature resolves the apparent inconsistency and shows that contemplation, as well as prayer, only fulfill their role completely if they involve all the powers of the human soul and body. Taking a look at the definition and the relationship between prayer and contemplation, especially in «Art of contemplation» from Blaquerna and in the last part of the Book of Contemplation, can shed some light on the specific nature of the Lullian mysticism.
In his Llibre de contemplació, Ramon Llull speaks about physical senses in several chapters dedicated to the relationship between sensual and intellectual reality. Detailed analysis of the content concentrating on the sense of sight... more
In his Llibre de contemplació, Ramon Llull speaks about physical senses in several chapters dedicated to the relationship between sensual and intellectual reality. Detailed analysis of the content concentrating on the sense of sight brings out the consistency of Llull's thought around the guiding notion of "first intention", all the while drawing on the vocabulary and ideas of the tradition of symbolic theology: sensual appareances are indications, images and traces of spiritual reality.
Death is an outstanding topic in the cultural history of the Middle Ages. It is tackled by Ramon Llull from several perspectives. The study of the variety of references to this theme in a broad selection of Llull's works... more
Death is an outstanding topic in the cultural history of the Middle Ages. It is tackled by Ramon Llull from several perspectives. The study of the variety of references
to this theme in a broad selection of Llull's works demonstrates that he followed the guidelines of
the moral and pastoral treatment of the topic of death at the time, although offering a somewhat idiosyncratic approach.
to this theme in a broad selection of Llull's works demonstrates that he followed the guidelines of
the moral and pastoral treatment of the topic of death at the time, although offering a somewhat idiosyncratic approach.
Research Interests:
... car molt is bella cosa e plaent a l'anima com veu home pobre, malvestit, magre, veil, plor6s e consir6s, per la vostra amor envellit en lo vostre servici. (Llull 1960:320) Els ulls espirituals son superiors als corporals, de... more
... car molt is bella cosa e plaent a l'anima com veu home pobre, malvestit, magre, veil, plor6s e consir6s, per la vostra amor envellit en lo vostre servici. (Llull 1960:320) Els ulls espirituals son superiors als corporals, de manera que la informacio aportada pels primers sera mes ...
Research Interests:
Información del artículo El "coneixement per la negativa" com a conseqüència epistemològica de l'oposició bé-mal al "Llibre de contemplació".
Research Interests:
"Tafanejar en les llibreries de vell a Friburg és sempre una experiència nova". Aquest és l’inici d’un viatge interior que l’autor ens convida a emprendre per acompanyar-lo a la recerca de l’individu. Un viatge que ens durà a través de la... more
"Tafanejar en les llibreries de vell a Friburg és sempre una experiència nova". Aquest és l’inici d’un viatge interior que l’autor ens convida a emprendre per acompanyar-lo a la recerca de l’individu. Un viatge que ens durà a través de la literatura, dels mites creats per aquesta i, sobretot, de la memòria. La recuperació de la memòria esdevé el fil conductor entre la identitat personal i col·lectiva. Enfrontar-nos amb la memòria és acarar-nos amb nosaltres mateixos i amb els espais i els temps que habitem. Al text s’encreuen ficció i reflexió en un moviment que arrossega el lector cap al misteri de la identitat d’uns personatges reals que van viure fa temps, que no són anònims (només ens en queda el nom), i que es volen ressuscitar del pou de l’oblit. Al capdavall, resultarà ser el viatge cap al descobriment d’un mateix com a persona.
L’Art demostrativa, escrita a Montpeller vers 1283, és la segona versió de l’ars, el mètode de trobar la veritat revelat a Llull en el Puig de Randa. Tot i que segueix la mateixa estructura quaternària que la versió anterior (l’Ars... more
L’Art demostrativa, escrita a Montpeller vers 1283, és la segona versió de l’ars, el mètode de trobar la veritat revelat a Llull en el Puig de Randa. Tot i que segueix la mateixa estructura quaternària que la versió anterior (l’Ars compendiosa inveniendi veritatem), sembla més clara en la presentació sistemàtica dels principis i en l’aplicació rigorosa de la combinatòria. Però allò que destaca per damunt de tot en aquesta art és el recurs a l’analogia com a base de la demostració, que connecta significativament la creació material amb el món espiritual i diví. D’aquesta manera, l’Art demostrativa és fonamental per a copsar en tota la seva riquesa una obra de caràcter enciclopèdic tan important en el catàleg lul·lià com el Llibre de meravelles (NEORL X i XIII), que se’n deriva directament. Es tracta, a més, de la primera versió de l’art de la qual tenim un text català original, copiat en un manuscrit de primera generació: esdevé, així, una obra pionera en l’ús del vulgar com a llengua de transmissió de continguts filosòfics i científics. La present edició es basa en l’únic testimoni català manuscrit, sistemàticament comparat amb els manuscrits llatins i amb les edicions impreses anteriors, tant llatines com catalanes.
Research Interests:
A cura de Vicenç Beltran Pepió, Tomàs Martínez Romero, Irene Capdevila Arrizabalaga. Aquest volum que ara editem és conseqüència directa d’un dels objectius principals del projecte «Corpus des Troubadours»: l’estudi de la recepció,... more
A cura de Vicenç Beltran Pepió, Tomàs Martínez Romero, Irene Capdevila Arrizabalaga.
Aquest volum que ara editem és conseqüència directa d’un dels objectius principals del projecte «Corpus des Troubadours»: l’estudi de la recepció, l’impacte i la importància dels trobadors en la història europea, i més particularment de l’empremta dels trobadors catalans i de la tradició literària occitana a Catalunya. La feliç commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull el 1316 ha estat una excusa immillorable per aplegar un conjunt de col·laboracions al voltant de la figura del pensador mallorquí, del seu món i de les veus anteriors i coetànies, algunes de les quals l’influeixen de manera determinant.
Aquest volum que ara editem és conseqüència directa d’un dels objectius principals del projecte «Corpus des Troubadours»: l’estudi de la recepció, l’impacte i la importància dels trobadors en la història europea, i més particularment de l’empremta dels trobadors catalans i de la tradició literària occitana a Catalunya. La feliç commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull el 1316 ha estat una excusa immillorable per aplegar un conjunt de col·laboracions al voltant de la figura del pensador mallorquí, del seu món i de les veus anteriors i coetànies, algunes de les quals l’influeixen de manera determinant.
Research Interests: Medieval Literature, Romance philology, Ramon Llull, Medieval Spanish Literature, Romance Linguistics, and 14 moreMedieval Occitan Literature, Medieval Romance, Literatura catalana, Romance Languages, Medieval Lyric Poetry, Literatura Medieval, Filologia romanza, Romance Philology, Catalan language & literature, Llull & Lullism; Post-colonial studies, Trobadour Poetry, Literatura Catalana Medieval, Romance Studies, Romance Languages and Literatures, Lirica Trobadorica, and La poésie lyrique des Troubadours occitans
Le philosophe et théologien Raymond Lulle (1232-1316) est connu surtout comme l’auteur d’une Ars de trouver la vérité qu’il présente comme alternative aux méthodes développées dans le milieu universitaire. Pour comprendre cette Ars, il... more
Le philosophe et théologien Raymond Lulle (1232-1316) est connu surtout comme l’auteur d’une Ars de trouver la vérité qu’il présente comme alternative aux méthodes développées dans le milieu universitaire.
Pour comprendre cette Ars, il faut tenir compte de son but : convaincre les infidèles de la vérité de la foi catholique à l’aide de la raison. Cela n’est possible qu’en la concevant comme un langage commun, universel, qui surmonte les déficiences propres à la nature sensible du signe et qui offre à l’entendement de vrais signifiés intellectuels. Le lecteur trouvera dans ce livre une explication de la genèse et du fonctionnement de la méthode lullienne, envisagée comme une réponse aux enjeux expressifs et communicatifs impliqués dans le souci missionnaire de son auteur. On perçoit ainsi que l’Ars de Lulle incorpore des solutions, et même des références concrètes, empruntées aux réflexions théoriques contemporaines à propos du langage, mais orientées vers une pratique communicative au service de la mission.
Pour comprendre cette Ars, il faut tenir compte de son but : convaincre les infidèles de la vérité de la foi catholique à l’aide de la raison. Cela n’est possible qu’en la concevant comme un langage commun, universel, qui surmonte les déficiences propres à la nature sensible du signe et qui offre à l’entendement de vrais signifiés intellectuels. Le lecteur trouvera dans ce livre une explication de la genèse et du fonctionnement de la méthode lullienne, envisagée comme une réponse aux enjeux expressifs et communicatifs impliqués dans le souci missionnaire de son auteur. On perçoit ainsi que l’Ars de Lulle incorpore des solutions, et même des références concrètes, empruntées aux réflexions théoriques contemporaines à propos du langage, mais orientées vers une pratique communicative au service de la mission.
Información del libro El "Llibre de contemplació en Deu" de Ramon Llull: els orígens de l'art lul.liana.
Información del libro Literatura i doctrina al "LLibre de contemplació" de Ramón LLull: (estudi formal i de contingunts del primer volum).
... Reseñas. Ha sido reseñado en: Fidora, Alexander y Rubio, Josep Enric. Raimundus Lullus : an introduction to his life, works and thought, "Suplementum Lullianum" II, Corpus Christianorum : continuatio Mediaeualis 214.... more
... Reseñas. Ha sido reseñado en: Fidora, Alexander y Rubio, Josep Enric. Raimundus Lullus : an introduction to his life, works and thought, "Suplementum Lullianum" II, Corpus Christianorum : continuatio Mediaeualis 214. Turnhout: Brepols publishers, 2008. Julia Butiñá Jiménez ...
... Page 5. LES BASES DEL PENSAMENT DE RAMON LLULL ELS ORÍGENS DE L'ART LUL·LIANA Th±s One 9A4W-783-D7PY Page 6. ... Aquesta incorporació dels filòlegs a la tasca de recercalul·liana és un dels fenòmens més positius i... more
... Page 5. LES BASES DEL PENSAMENT DE RAMON LLULL ELS ORÍGENS DE L'ART LUL·LIANA Th±s One 9A4W-783-D7PY Page 6. ... Aquesta incorporació dels filòlegs a la tasca de recercalul·liana és un dels fenòmens més positius i esperançadors d'a-quests darrers anys. ...