Skip to main content
Abordamos el problema difícil y central de cómo presentar a las generaciones jóvenes lo que nuestros antepasados llamaron “espiritualidad”? Una espiritualidad que tendrá que presentarse y vivirse sin "creencias", sin religiones, sin... more
Abordamos el problema difícil y central de cómo presentar a las generaciones jóvenes  lo que nuestros antepasados llamaron “espiritualidad”? Una espiritualidad que tendrá que presentarse y vivirse sin "creencias", sin religiones, sin la "sumisión absoluta" que las religiones tradicionalmente han predicado y exigido.
    Las sociedades desarrolladas actuales –y las demás tienden también hacia ello– viven de la innovación y del cambio continuo y acelerado desarrollo de las tecnociencias. Los grupos se transforman de estáticos en dinámicos. En estas condiciones de vida y de cultura, la espiritualidad no puede ser asimilada como repetición del pasado ni como sumisión (a una herencia impuesta, a unos dogmas indiscutibles, a una autoridad religiosa infalible, a una norma heterónoma que hay que aceptar como "revelada").
    Coordinados por Marià (Mariano) CORBÍ, once autores presentan sus ponencias y debaten sobre los problemas derivados de la transición actual de la humanidad hacia una vivencia religiosa o espiritualidad sin sumisión, característica ésta que ha sido no sólo dominante sino «esencial» de las formas religiosas tradicionales. Esencial porque entraba a formar parte de la esencia de la religiosidad el someterse, el creer lo que no se ve, ofrecer en sacrificio la propia razón, la propia realización, la propia autonomía, los mejores dones, destinados a ser sacrificados a la divinidad....
    Francesc TORRADEFLOT, José Amando ROBLES, Jaume AGUSTÍ, Flávio SENRA y Jonathan Félix DE SOUZA, Montse CUCARULL y Marta GRANÉS, José Manuel BOBADILLA, José Néstor OSORIO y José María VIGIL hacen su aportación personal y aportan también su crítica académica a los puntos de vista de los compañeros/as en los debates (tras cada ponencia) que la publicación, tanto digital como de papel, recoge.
    Artículo de J.M.Vigil: ¿Qué espiritualidad promover? La autoconciencia, lo autoconciencial.
Las generaciones mayores tienen de qué alimentarse, sea en el seno de las iglesias o sea en sus arrabales (movimiento espirituales, sectas, yoga, miles de ofertas de menos calidad o de más). Las generaciones menores de 45 años se... more
Las generaciones mayores tienen de qué alimentarse, sea en el seno de las iglesias o sea en sus arrabales (movimiento espirituales, sectas, yoga, miles de ofertas de menos calidad o de más).
    Las generaciones menores de 45 años se encuentran actualmente a la intemperie, religiosamente hablando, no tienen de qué alimentar su interioridad en la moderna sociedad del conocimiento.
    El ofrecimiento que se les haga tendría que ser una «noticia primera», y dado cómo son (en qué tipo de sociedad y epistemología viven), deberá ser una noticia sin ningún tipo de 'supuestos' ni de 'creencias', porque en el nuevo paradigma epistemológico vigente en la cultura culta actual,  epistemología cultural,  es imposible «creer», someterse a «creencias» por sumisión o miedo.
    Habría que ofrecer a los jóvenes una noticia en la que resuene a nada religioso, mítico, creencial... ¿Cuál sería ese dato limpio y verificable?
Libro con todas las ponencias presentadas en el Encuentro, seguidas de los diálogos críticos con los autores.
Artículo de JMVigil: «La Biblia tenía otra razón». Convergencia entre el nuevo paradigma arqueológico-bíblico y el paradigma pos-religional. Véala en la sección del nuevo paradigma arqueológico-bíblico.
Research Interests:
NOTE: Ce texte fut publié à Francesc TORRADEFLOT FREIXES, La théologie des religions. De John Henry Newman à Jacques Dupuis et à Raimon Pannikar. Postface par Julien Ries : « Positions du Magistère dans le sillage de Vatican II », Centre... more
NOTE: Ce texte fut publié à Francesc TORRADEFLOT FREIXES, La théologie des religions. De John Henry Newman à Jacques Dupuis et à Raimon Pannikar. Postface par Julien Ries : « Positions du Magistère dans le sillage de Vatican II », Centre d'histoire des religions, Louvain-La-Neuve, 2005. Le nombre des pages ne correspond pas.
A tool offering several religious and convictionnal approaches to the accompaniment to the end of the life, specially addreessed to people working with advanced disease
This is a tool to celebrate the death from different religious and convictional outlooks
Tesis doctoral sobre mística comparada entre el Bhagavad-Gita y San Juan de la Cruz
... El matrimonio espiritual En el Sutra del Loto hemos descubierto la presencia del amor básica-mente a través de las imágenes del amor paternal ... llado” (canción 35), la de las “cavernas de la piedra” (canción 36), la del “arca”... more
... El matrimonio espiritual En el Sutra del Loto hemos descubierto la presencia del amor básica-mente a través de las imágenes del amor paternal ... llado” (canción 35), la de las “cavernas de la piedra” (canción 36), la del “arca” (canción 33), y la de la soledad, describiendo las ...
El dinamisme intrinsec del fet religios fa que sigui dificil de delimitar i, per tant, gairebe indefinible. Aquesta complexitat intrinseca s’ha exacerbat amb la liberalitzacio recent i la perdua de patrimoni irreversibles del fet... more
El dinamisme intrinsec del fet religios fa que sigui dificil de delimitar i, per tant, gairebe indefinible. Aquesta complexitat intrinseca s’ha exacerbat amb la liberalitzacio recent i la perdua de patrimoni irreversibles del fet religios, de les quals els fonamentalismes religiosos nomes son una manifestacio extrema. Davant d’aquest batibull, proposo fer servir la definicio funcional de les Nacions Unides que considera la religio com a cultura i que te un concepte de creenca ampli i generos que permet acollir i incloure una gran diversitat de tradicions religioses i espirituals, i defugir qualsevol temptacio de discriminacio que pugui vulnerar l’esperit del dret huma fonamental a la llibertat de pensament, consciencia i religio. A partir d’aquesta definicio amplia i de les propostes de diverses institucions internacionals, caldria replantejar la presencia de la religio a l’escola espanyola i proposar-hi com a alternativa una cultura religiosa generalitzada des de criteris de rigor ...
Resum El dinamisme intrínsec del fet religiós fa que sigui difícil de delimitar i, per tant, gairebé indefinible. Aquesta complexitat intrínseca s'ha exacerbat amb la liberalització recent i la pèrdua de patrimoni irreversibles del... more
Resum El dinamisme intrínsec del fet religiós fa que sigui difícil de delimitar i, per tant, gairebé indefinible. Aquesta complexitat intrínseca s'ha exacerbat amb la liberalització recent i la pèrdua de patrimoni irreversibles del fet religiós, de les quals els fonamentalismes religiosos només són una manifestació extrema. Davant d'aquest batibull, proposo fer servir la definició funcional de les Nacions Unides que considera la religió com a cultura i que té un concepte de creença ampli i generós que permet acollir i incloure una gran diversitat de tradicions religioses i espirituals, i defugir qualsevol temptació de discriminació que pugui vulnerar l'esperit del dret humà fonamental a la llibertat de pensament, consciència i religió. A partir d'aquesta definició àmplia i de les propostes de diverses institucions internacionals, caldria replantejar la presència de la religió a l'escola espanyola i proposar-hi com a alternativa una cultura religiosa generalitzada...
Research Interests:
Walter Benjamin incite le theologien a s'interesser aux liens entre philosophie du langage, marxisme et mysticisme athee. Benjamin est un penseur qui integre tout ce qui est marginal. Son temoignage coherent elabore une synthese... more
Walter Benjamin incite le theologien a s'interesser aux liens entre philosophie du langage, marxisme et mysticisme athee. Benjamin est un penseur qui integre tout ce qui est marginal. Son temoignage coherent elabore une synthese kerygmatique a partir des ruines laissees par les marges de toutes especes. Les lecons que la theologie peut tirer de sa pensee consistent en l'absence de dialogue possible et de synthese si les marges ne sont pas elles-aussi pensees. Benjamin donne une dimension spirituelle a l'echec. Le salut offert par Benjamin est uniquement esthetique et non ontologique. Neanmoins, sa pensee est riche pour le dialogue interreligieux, la spiritualite et la theologie de la liberation
Conferencia a carrec del professor Francesc Torradeflot, de l' Associacio UNESCO per al Dialeg Interreligios, sobre la interreligio i l'espiritualitat atea en Raimon Panikkar