RAFAEL CRESPO UBERO

Llicenciat en Geografia e Historia, especialitat Antropologia Cultural, Historia d’Amèrica i Àfrica per la Universitat de Barcelona, 1988. D.E. A. sobre Initiation aux dinamiques de la recherche- École d’Architecture de la Villete- París, dins del programa “Anthropologie de l’Espace, Membre fundador i secretari general del Centre d’Estudis Africans i Interculturals de Barcelona (CEA). Membre de: GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers). Intercultura, Centre pel Diàleg Intercultural de Catalunya.  Associació Colomenca pel Diàleg Interreligiós (ACDI). Experiència investigadora a Tanzània sobre la civilització swahili, a Senegal sobre cooperació al desenvolupament i a Catalunya sobre migracions, desenvolupament i relacions interculturals. En l’actualitat treballa en el Servei de Mediació i Convivència de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet al programa de la Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius.

Com afecten els estereotips iels rumors a la convivència ciutadana
La regla bàsica per l’antirumor és estar informat i disposar de dades que confirmin o desmenteixin els tòpics. L’eina principal és sempre el diàleg, hem d’intentar fugir de frases com «això no és veritat», perquè sembla despectiu cap a l’altra persona i mai ajudarà a establir un diàleg. El primer és tenir respecte, mostrar interès per l’opinió de l’altre, no acusar, i després argumentar la realitat. Un rumor neix quan una persona es veu afectada per alguna cosa, per exemple, si no ha aconseguit una beca per al menjador del seu fill i coneix una família immigrant que sí, ho explica de forma negativa i es va estenent. La base són les persones perjudicades.