- Departament de Filologia Catalana
Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Av.da Blasco Ibáñez, 32
46010 València
Spain - 00 34 963 86 42 55
Maria-Josep Marín Jordà
Universitat de València, Filologia Catalana, Faculty Member
En las narraciones orales, la información proposicional es solo una parte de lo que se comunica. Cuando el hablante explica una situación, elabora su discurso estructurándolo y con frecuencia dejando huellas de su subjetividad a través... more
En las narraciones orales, la información proposicional es solo una parte de lo que se comunica. Cuando el hablante explica una situación, elabora su discurso estructurándolo y con frecuencia dejando huellas de su subjetividad a través del uso de marcadores. En este trabajo, hemos comparado tres tipos de narraciones orales en castellano, que se diferencian por dos rasgos: espontaneidad y emotividad. Se han segmentado las narraciones, se han identificado los principales marcadores del discurso y se han clasificado según la función predominante que manifiestan (proposicional, estructural o modal). El objetivo de la investigación es mostrar hasta qué punto la frecuencia, el tipo y las funciones de los marcadores del discurso varían según el grado de emotividad y el grado de espontaneidad de la narración oral.
Research Interests:
Lexical encapsulation consists of a series of abstract unspecific nouns (fact, plan...) referring to predicative antecedents. This study is based on a corpus of parliamentary debate in English, Catalan and Spanish (PD) and deals with... more
Lexical encapsulation consists of a series of abstract unspecific nouns (fact, plan...) referring to predicative antecedents. This study is based on a corpus of parliamentary debate in English, Catalan and Spanish (PD) and deals with encapsulation as a complex lexical cohesion device which allows the addressor to evaluate the information of the debates in various ways. Our work tries to highlight the role of lexical encapsulation to reflect the addressor’s positioning with respect to the topic discussed, and to establish whether there are outstanding cross-linguistic differences. In order to delimit the diverse evaluative strategies, an approach from the perspective of prototype theory is adopted, since there are fuzzy boundaries among the different evaluative operations observed. Firstly, the distinction between implicit and explicit evaluation is established. As for explicit evaluation, two different operations are described: objectivizing and subjectivizing encapsulation. The obj...
Research Interests:
Este artículo analiza la función pragmático-discursiva de las marcas de primera persona en el discurso político. El objetivo del trabajo es comparar el uso de estas marcas en el discurso de J.M. Aznar antes y después de los atentados del... more
Este artículo analiza la función pragmático-discursiva de las marcas de primera persona en el discurso político. El objetivo del trabajo es comparar el uso de estas marcas en el discurso de J.M. Aznar antes y después de los atentados del 11M. Nuestro corpus está formado por dos entrevistas realizadas a Aznar por la cadena de televisión TeleCinco. La primera tuvo lugar en marzo de 2003, poco antes de la guerra de Irak; la segunda se llevó a cabo en marzo de 2004, unos días después de los atentados del 11M y de las Elecciones Generales. El estudio se realiza en dos niveles: por una parte, se clasifican las preguntas efectuadas por el entrevistador según el grado de conflictividad que presentan; por otra, se analizan las marcas de primera persona teniendo en cuenta el referente extratextual; finalmente se interrelacionan ambos aspectos. El trabajo muestra que el uso de las marcas de primera persona en los textos analizados está condicionado por el contexto político en que se desarrolla...
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Aquesta entrevista amb J.J. Perez Benlloch se centra en la importancia que la divulgacio cientifica ha assolit en la premsa en els darrers anys. Aquest expert periodista dona la seua opinio sobre la funcio dels professionals que realitzen... more
Aquesta entrevista amb J.J. Perez Benlloch se centra en la importancia que la divulgacio cientifica ha assolit en la premsa en els darrers anys. Aquest expert periodista dona la seua opinio sobre la funcio dels professionals que realitzen aquest treball en una societat on els interessos economics condicionen la transmissio del saber. Aixi mateix, comenta els grans canvis que els avencos cientifics i tecnologics han produit en el mon de la informacio i en concret en la premsa.
Research Interests:
El debat electoral és un gènere no cooperatiu en què els polítics busquen la polèmica i l’enfrontament d’opinions divergents (Cortés i Bañón 1997). La intenció última dels participants en aquest tipus d’esdeveniment mediàtic és aconseguir... more
El debat electoral és un gènere no cooperatiu en què els polítics busquen la polèmica i l’enfrontament d’opinions divergents (Cortés i Bañón 1997). La intenció última dels participants en aquest tipus d’esdeveniment mediàtic és aconseguir el vot dels ciutadans, de manera que mostrar control discursiu sobre els adversaris pot contribuir considerablement a convèncer els destinataris de la superioritat dels partits que cada polític representa. En aquest treball analitzem els inicis de torn del debat electoral realitzat amb motiu de les eleccions autonòmiques del 1995, emès per TV3 i TVE el 3 de novembre de 1995 (1 hora i 53 minuts). Així, hem transcrit el debat, hem identificat els torns i hi hem diferenciat intervencions quan consideràvem que, malgrat una interrupció, no hi havia canvi de torn. Seguidament, hem classificat tots els inicis marcats i els hem inclòs en una base de dades Access que ens ha permès creuar diferents trets funcionals i formals. Dels 374 torns, 213 tenen alguna...
Research Interests:
... Quilis Secretaria d'Edició: Vicedeganat de Cultura Comitè Científic: Jean-Claude Ascombre, Manuel Carrera Díaz, Nelson Cartagena, Germà Colón, Emilio Crespo, Perfecto E. Cuadrado, Luis Fernando Lara, Jacek Fisiak, Humberto López... more
... Quilis Secretaria d'Edició: Vicedeganat de Cultura Comitè Científic: Jean-Claude Ascombre, Manuel Carrera Díaz, Nelson Cartagena, Germà Colón, Emilio Crespo, Perfecto E. Cuadrado, Luis Fernando Lara, Jacek Fisiak, Humberto López Morales, Elena Rojas, Eustaquio ...
Research Interests:
espanolDesde planteamientos diversos y enriquecedores, los autores de este volumen, Antonio M. Banon, Margarida Bassols, Patrick Charau-deau, Teun A. Van Dijk, Xavier Laborda y Vicent Salvador, estudiosos de reconocido prestigio en el... more
espanolDesde planteamientos diversos y enriquecedores, los autores de este volumen, Antonio M. Banon, Margarida Bassols, Patrick Charau-deau, Teun A. Van Dijk, Xavier Laborda y Vicent Salvador, estudiosos de reconocido prestigio en el ambito del analisis del discurso y el analisis del discurso politico, reflexionan y nos hacen reflexionar sobre la comunicacion politica en una sociedad caracterizada por el mestizaje de culturas y nacionalidades. Esta recopilacion de articulos lucidos y rigurosos hacen patente la impronta en el lenguaje politico, de los profundos cambios socioculturales que caracterizan nuestro tiempo y, al mismo tiempo, ponen a cuerpo descubierto el funcionamiento de varios mecanismos linguisticos y discursivos utilizados por el discurso publico dominante con la intencion de (re)crear identidades. catalaDes de plantejaments diversos i enriquidors, els autors d'aquest volum, Antonio M. Banon, Margarida Bassols, Patrick Charau-deau, Teun A. Van Dijk, Xavier Laborda...
Research Interests:
Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepcio en catala en el debat politic. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els... more
Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepcio en catala en el debat politic. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta dun grup delements bastant homogeni des del punt de vista semantic, que realitza un paper destacat en el genere analitzat pel que fa a lorganitzacio de lintercanvi comunicatiu i a largumentacio. Lestudi abasta dos vessants interrelacionats: en primer lloc, aborda els aspectes semantics i morfosintactics daquests marcadors i, a continuacio, els pragmaticodiscursius. Aixi, posa de manifest com, des del punt de vista semantic, aquests marcadors han passat del significat literal que tenien com a verbs (percepcio fisica visual i auditiva) a un significat metaforic relacionat amb la percepcio intellectual i/o a un significat discursiu relacionat amb la connexio i amb la subjectivitat del parlant....
Research Interests: Art and Political Science
espanolEste articulo analiza un conjunto de trece revistas de profesiones sanitarias con la intencion de observar como estas practicas discursivas constituyen un medio privilegiado de construccion de las profesiones y un valioso... more
espanolEste articulo analiza un conjunto de trece revistas de profesiones sanitarias con la intencion de observar como estas practicas discursivas constituyen un medio privilegiado de construccion de las profesiones y un valioso instrumento para la conceptualizacion y explicacion de la sociologia de las mismas. El analisis de los distintos discursos profesionales abre una via de acceso a la comprension de las culturas profesionales y sus mecanismos identitarios, comunicativos y promocionales en el seno de la sociedad donde se inscriben. EnglishThis article analyses thirteen professional journals in the area of medicine and health care and examines these discursive practices as a useful field where professions are constructed. These journals are an excellent tool to understand and explain the sociology of the mentioned professions. Analyzing this sample of discourses facilitates the comprehension of professional cultures and their identity mechanisms, communication tools and marketin...
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Estudi dels deictics "aco", "aci" i "aixi", relacionats amb la connexio, a partir de l'analisi d'uns exemples extrets del volum cinque dels 'Sermons' de Sant Vicent Ferrer. S'estudia el... more
Estudi dels deictics "aco", "aci" i "aixi", relacionats amb la connexio, a partir de l'analisi d'uns exemples extrets del volum cinque dels 'Sermons' de Sant Vicent Ferrer. S'estudia el pas d'aquests deictics de l'oral, on tenen una "funcio deictica prototipica", a l'escrit, on afegeixen a aquesta funcio deictica una funcio anaforica. Tambe s'examinen els deictics que estableixen una referencia de catafora i de subordinacio. Tot seguit s'analitzen els demostratius en casos de connexio, en les formes "aco/co" i "aixi". Finalment s'explica l'evolucio dels deictics a connectors, a traves dels deictics textuals.
This paper studies the pragmatic-discursive function of perception-verb markers in electoral debates in Catalan. The analysis reveals that these elements play an important role as implicit argumentation resources. In this sense, they... more
This paper studies the pragmatic-discursive function of perception-verb markers in electoral debates in Catalan. The analysis reveals that these elements play an important role as implicit argumentation resources. In this sense, they emphasize the confrontation of the participants, which is organized basically through counter-argumentation and attack to the addressee’s face. This main function, related to the persistence of the imperative value of the verb forms, presents different degrees in the different markers analyzed: those markers coming from active perception (miri and even more escoltt) structure a greater argumentative force. The extension of the theory about linguistic politeness frem ordinary conversation to political discourse shows that the elements analyzed emphasize a peculiar kind of linguistic (im)politeness in political debates.
Research Interests:
This paper deals with Catalan perception verbs reanalyzed as discourse markers. The study focuses on the forms «aviam, a veure» (derived from veure ‘to see’), «miri» (from mirar ‘to look’), and «escolti» (from escoltar ‘to listen’), in a... more
This paper deals with Catalan perception verbs reanalyzed as discourse markers. The study focuses on the forms «aviam, a veure» (derived from veure ‘to see’), «miri» (from mirar ‘to look’), and «escolti» (from escoltar ‘to listen’), in a corpus of electoral debate. The research shows the interrelation between semantic and morphosyntactic features, on the one hand, and between these formal aspects and the pragmatic functions of the markers, on the other hand. The analysis highlights that perception verbs as discourse markers indicate power and politeness relationships among the participants in political debates, and this use is closely related to their origin as (active/passive, visual/auditory) verbs of perception and the different degree of grammaticalization that they exhibit as discourse markers.
Research Interests:
... contrastar opinions per afirmar o modificar la pròpia o arribar a un consens (Dolz i Schneuwly 1998: 28-29). En realitat, als participants en aquesta trobada no els mou la més mínima in-tenció de convèncer de res els seus... more
... contrastar opinions per afirmar o modificar la pròpia o arribar a un consens (Dolz i Schneuwly 1998: 28-29). En realitat, als participants en aquesta trobada no els mou la més mínima in-tenció de convèncer de res els seus interlocutors o receptors Page 12. Maria Josep Marín ...
Referential cohesion integrates a series of phoric-type lexical grammatical mechanisms that exhibit syntactic and semantic links between discursive entities. By means of referential devices, textual meanings interweave so that a series of... more
Referential cohesion integrates a series of phoric-type lexical grammatical mechanisms that exhibit syntactic and semantic links between discursive entities. By means of referential devices, textual meanings interweave so that a series of coreferential and meaning networks are created through which nouns are linked in order to contribute to textual cohesion. As a phenomenon that includes pronominalisation, ellipsis or zero anaphora, textual deixis (which essentially materialises in a non-exophoric use of demonstratives) and a variety of lexical cohesion devices (relationships of repetition, reiteration and association), referential cohesion is located at the interface between grammatical and pragmatic-discursive levels. On the one hand, it establishes structural and hierarchical syntactic-semantic relations between sentence constituents; on the other hand, it reveals the degree of activation of discursive entities in the memory of interlocutors and therefore shows evidence of discur...
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els... more
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l’estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d’un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l’emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L’anàlisi d’aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998),...
El protagonismo de los medios de comunicación como creadores de discurso político y, en este sentido, creadores de realidad política (Edelman, 1985: 10) es indiscutible desde hace décadas. Desde esta perspectiva, el editorial es uno de... more
El protagonismo de los medios de comunicación como creadores de discurso político y, en este sentido, creadores de realidad política (Edelman, 1985: 10) es indiscutible desde hace décadas. Desde esta perspectiva, el editorial es uno de los géneros discursivos que pone de manifiesto de manera más evidente la relevancia de los medios como actores políticos, exhibiendo, entre sus rasgos más característicos, la función ideológica que realizan. Con este escenario como fondo, nuestro trabajo analiza una serie de editoriales periodísticos sobre el 1-O con la intención de aproximarse al ethos discursivo (Maingueneau, 2002, 2010) mostrado en cada artículo. El estudio parte de la propuesta sobre subjetividad de Sanders & Spooren (1997) y tiene en cuenta, asimismo, las diferentes funciones discursivas que el emisor puede llevar a cabo (Campos, Marín & Cuenca, 2004). En un marco teórico más amplio y compartido con otros trabajos de este volumen, nuestro estudio enlaza también con los presupuestos globales sobre el personalismo en el discurso político desarrollado por Gallardo (2018).
Research Interests:
Lexical encapsulation consists of a series of abstract unspecific nouns (fact, plan...) referring to predicative antecedents. This study is based on a corpus of parliamentary debate in English, Catalan and Spanish (PD) and deals with... more
Lexical encapsulation consists of a series of abstract unspecific nouns (fact, plan...) referring to predicative antecedents. This study is based on a corpus of parliamentary debate in English, Catalan and Spanish (PD) and deals with encapsulation as a complex lexical cohesion device which allows the addressor to evaluate the information of the debates in various ways. Our work tries to highlight the role of lexical encapsulation to reflect the addressor’s positioning with respect to the topic discussed, and to establish whether there are outstanding cross-linguistic differences. In order to delimit the diverse evaluative strategies, an approach from the perspective of prototype theory is adopted, since there are fuzzy boundaries among the different evaluative operations observed. Firstly, the distinction between implicit and explicit evaluation is established. As for
explicit evaluation, two different operations are described: objectivizing and subjectivizing
encapsulation. The objectivizing one works as a subtle strategy of persuasion addressed mostly to the opponents, whereas the subjectivizing encapsulating structures point to rally the unconditional allies. The results show similar trends in the three languages due to the homogenizing potential of PD as a distinct genre of political discourse.
explicit evaluation, two different operations are described: objectivizing and subjectivizing
encapsulation. The objectivizing one works as a subtle strategy of persuasion addressed mostly to the opponents, whereas the subjectivizing encapsulating structures point to rally the unconditional allies. The results show similar trends in the three languages due to the homogenizing potential of PD as a distinct genre of political discourse.
Research Interests:
Acces by URL
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els... more
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l’estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d’un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l’emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L’anàlisi d’aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998), locucions modals i dos patrons copulatius. Les classes es descriuen funcionalment, formalment i discursivament, mostrant com es vinculen al vessant textual o interpersonal del metadiscurs i sense obviar els límits difusos entre ambdues funcions. FULL TEXT BY URL
Key words: shell nouns, metadiscourse, parliamentary debate, structuring, modality.
Key words: shell nouns, metadiscourse, parliamentary debate, structuring, modality.
Research Interests:
La presencia del interlocutor y la imagen que de él contribuye a forjar el emisor a través de marcas lingüísticas explícitas constituyen elementos clave del discurso político. En este sentido, las formas apelativas de segunda persona... more
La presencia del interlocutor y la imagen que de él contribuye a forjar el emisor a través de marcas lingüísticas explícitas constituyen elementos clave del discurso político. En este sentido, las formas apelativas de segunda persona desempeñan un papel muy relevante, ya que a menudo refuerzan el enfrentamiento y participan en la creación de la imagen del adversario político y discursivo, y por extensión en la del emisor como contrapartida de este. A partir del debate electoral cara a cara entre Rajoy y Rubalcaba previo a las elecciones de 2011, en este artículo analizamos cómo los pronombres de segunda persona usted/ustedes y los vocativos señor + apellido, lejos de manifestar cortesía y utilizarse para atenuar actos amenazadores, como ocurre en géneros cooperativos, se convierten en elementos que vehiculan el ataque y la confrontación en un género no cooperativo. Así, las marcas estudiadas resultan frecuentes y significativas en el debate en la medida que contribuyen a reforzar el carácter dialéctico y argumentativo de los enunciados en los que aparecen. Los resultados de este debate se comparan con estudios previos de otros debates entre candidatos a la presidencia de España, lo que permite observar que en esta ocasión ha aumentado el número de marcas de segunda persona, lo que indica que la confrontación es muy fuerte. Asimismo, muestra que el candidato del partido en el gobierno, Pérez Rubalcaba, tiene un comportamiento discursivo más propio quien lidera la oposición. Palabras clave: debate electoral, discurso político, pronombres de segunda persona, vocativos, descortesía, argumentación Abstract The presence of the addressee and the image created by the use of explicit appellative markers are key elements in political discourse. In this regard, second person forms play a very important role as they often reinforce confrontation and contribute to creating the image of the political and discursive adversary, and hence that of the addressor as an alternative to him or her. This article focuses on the face-to-face debate between Rajoy and Rubalcaba prior to the 2011 election. It examines how the second-person pronouns usted/ustedes and the vocatives señor + surname 'Mr. + surname' do neither express politeness nor mitigate threatening acts and highlight, as it is the case in cooperative genres. On the contrary, they convey the attack and confrontation in this non-cooperative agonistic genre. The markers analyzed are frequent and significant in the debate as markers strengthening the dialectical and argumentative nature of the utterances in which they appear. The results of this research are compared with previous studies of other Spanish electoral debates. The comparison reveals that the number of second person markers has increased significantly on this occasion, which indicates that the confrontation is stronger. It also shows that the candidate of the party in government, Pérez Rubalcaba, exhibits a discourse behavior that typically characterizes someone leading the opposition.
Research Interests:
The aim of this paper is the study of the dynamics of political interviews in Catalan television from the point of view of the adjacency pair question/answer. Surprisingly, the exam of a real corpus of this discourse genre shows that the... more
The aim of this paper is the study of the dynamics of political interviews in Catalan television from the point of view of the adjacency pair question/answer. Surprisingly, the exam of a real corpus of this discourse genre shows that the interaction between interviewer and interviewee does not always correspond to this canonical pattern but sometimes, against the preconception of the classical schema, the interviewee asks (different kinds of) questions to the interviewer (questions tags, rhetorical questions, metadiscursive questions, etc.) as the other way round. This mechanism as well as other
question/answer patterns may be interesting devices to make the interview a real negotiation of meaning and power.
question/answer patterns may be interesting devices to make the interview a real negotiation of meaning and power.
Resumen. Este artículo analiza un conjunto de trece revistas de profesiones sanitarias con la intención de observar cómo estas prácticas discursivas constituyen un medio privilegiado de construcción de las... more
Resumen. Este artículo analiza un conjunto de trece revistas de profesiones sanitarias con la intención de observar cómo estas prácticas discursivas constituyen un medio privilegiado de construcción de las profesiones y un valioso instrumento para la conceptualización y explicación de la sociología de las mismas. El análisis de los distintos discursos profesionales abre una vía de acceso a la comprensión de las culturas profesionales y sus mecanismos identitarios, comunicativos y promocionales en el seno de la sociedad donde se inscriben.
Palabras clave: discursos profesionales, revistas sanitarias, mecanismos identitarios, comunidad discursiva, comunidades de práctica.
Abstract. This article analyses thirteen professional journals in the area of medicine and health care and examines these discursive practices as a useful field where professions are constructed. These journals are an excellent tool to understand and explain the sociology of the mentioned professions. Analyzing this sample of discourses facilitates the comprehension of professional cultures and their identity mechanisms, communication tools and marketing procedures in the framework of our societal context.
Keywords: professional discourses, medical journals, identity mechanisms, discourse communities, communities of practice
Palabras clave: discursos profesionales, revistas sanitarias, mecanismos identitarios, comunidad discursiva, comunidades de práctica.
Abstract. This article analyses thirteen professional journals in the area of medicine and health care and examines these discursive practices as a useful field where professions are constructed. These journals are an excellent tool to understand and explain the sociology of the mentioned professions. Analyzing this sample of discourses facilitates the comprehension of professional cultures and their identity mechanisms, communication tools and marketing procedures in the framework of our societal context.
Keywords: professional discourses, medical journals, identity mechanisms, discourse communities, communities of practice
Research Interests:
Aquest article se centra en l’anàlisi de les construccions que contenen l’aplec és que en dos corpora orals de català, un de conversa i un d’entrevistes a informants. En aquest treball analitzem les diferents estructures formades pel verb... more
Aquest article se centra en l’anàlisi de les construccions que contenen l’aplec és que en dos corpora orals de català, un de conversa i un d’entrevistes a informants. En aquest treball analitzem les diferents estructures formades pel verb copulatiu és i la conjunció que: l’atributiva o copulativa, la clivellada, la clivellada amb subjecte que és un nom general i aquella en què és que ha esdevingut un marcador. En aquest darrer cas, que és el que s’estudia amb més detall, la còpula és ha perdut les propietats originàries (ja no regeix un subjecte i, a més, es troba fixada en el present d’indicatiu) i que ja no s’integra en la clàusula que el segueix sinó que s’ha lexicalitzat formant una sola peça amb és. En altres paraules, és que s’ha reanalitzat com a marcador modal i introdueix enunciats indicant bàsicament justificació i èmfasi; d’altra banda, té una funció important relacionada amb la cortesia, com a mecanisme de atenuació o bé d’èmfasi, segons el context. Com a conclusió, proposem una anàlisi que permet determinar la relació que hi ha entre les diferents construccions estudiades.
Research Interests:
Aquest article se centra en l’anàlisi de les construccions que contenen l’aplec és que en dos corpora orals de català, un de conversa i un d’entrevistes a informants. En aquest treball analitzem les diferents estructures formades pel verb... more
Aquest article se centra en l’anàlisi de les construccions que contenen l’aplec és que en dos corpora orals de català, un de conversa i un d’entrevistes a informants. En aquest treball analitzem les diferents estructures formades pel verb copulatiu és i la conjunció que: l’atributiva o copulativa, la clivellada, la clivellada amb subjecte que és un nom general i aquella en què és que ha esdevingut un marcador. En aquest darrer cas, que és el que s’estudia amb més detall, la còpula «és» ha perdut les propietats originàries (ja no regeix un subjecte i, a més, es troba fixada en el present d’indicatiu) i «que» ja no s’integra en la clàusula que el segueix sinó que s’ha fossilitzat formant una
sola peça amb és. En altres paraules, és que s’ha reanalitzat com a marcador modal i introdueix enunciats indicant bàsicament justificació i èmfasi; d’altra banda, té una funció important relacionada amb la cortesia, com a mecanisme d'atenuació o bé d’èmfasi, segons el context. Com a conclusió, proposem una anàlisi que permet determinar la relació que hi ha entre les diferents construccions estudiades.
sola peça amb és. En altres paraules, és que s’ha reanalitzat com a marcador modal i introdueix enunciats indicant bàsicament justificació i èmfasi; d’altra banda, té una funció important relacionada amb la cortesia, com a mecanisme d'atenuació o bé d’èmfasi, segons el context. Com a conclusió, proposem una anàlisi que permet determinar la relació que hi ha entre les diferents construccions estudiades.
The present paper illustrates the fuzzy limits between modality markers and discourse markers by analysing the different uses based on the word clar ‘clear’ in oral Catalan. Clar is lexically described as an adjective, but it has... more
The present paper illustrates the fuzzy limits between modality markers and discourse markers by analysing the different uses based on the word clar ‘clear’ in oral Catalan. Clar is lexically described as an adjective, but it has developed different functions in various syntactic and pragmatic contexts. In the adverbial and the interjective uses, (és) clar (que) ‘it is clear that’ is a modality marker indicating certainty and shared knowledge. As a conjunction, clar que has developed a concessive meaning (‘but, nevertheless’). When (és) clar acts as a discourse marker (i.e. introducing an utterance) it can be an effective mitigation device used to soften a potentially face-threatening act by showing agreement, solidarity and co-orientation in argumentation. Its basic modal meaning (‘it is obvious’, ‘I agree’), shared to a different extent with the adverb and the interjection, tends to be enriched with structural functions, as turn initiator or boundary marker inside a turn. To account for the polyfunctionality of (és) clar (que), a cline from prototypically modal functions to prototypically structural functions is proposed—the intermediate area being occupied by the marker use.
Research Interests:
Abstract The present paper illustrates the fuzzy limits between modality markers and discourse markers by analysing the different uses based on the word clar ‘clear’ in oral Catalan. Clar is lexically described as an adjective, but it... more
Abstract
The present paper illustrates the fuzzy limits between modality markers and discourse markers by analysing the different uses based on the word clar ‘clear’ in oral Catalan. Clar is lexically described as an adjective, but it has developed different functions in various syntactic and pragmatic contexts. In the adverbial and the interjective uses, (és) clar (que) ‘it is clear that’ is a modality marker indicating certainty and shared knowledge. As a conjunction, clar que has developed a concessive meaning (‘but, nevertheless’). When (és) clar acts as a discourse marker (i.e. introducing an utterance) it can be an effective mitigation device used to soften a potentially face-threatening act by showing agreement, solidarity and co-orientation in argumentation. Its basic modal meaning (‘it is obvious’, ‘I agree’), shared to a different extent with the adverb and the interjection, tends to be enriched with structural functions, as turn initiator or boundary marker inside a turn. To account for the polyfunctionality of (és) clar (que), a cline from prototypically modal functions to prototypically structural functions is proposed—the intermediate area being occupied by the marker use.
Keywords: Discourse markers; Modality markers; Modal particles; Certainty; Agreement; Catalan; (és) clar
The present paper illustrates the fuzzy limits between modality markers and discourse markers by analysing the different uses based on the word clar ‘clear’ in oral Catalan. Clar is lexically described as an adjective, but it has developed different functions in various syntactic and pragmatic contexts. In the adverbial and the interjective uses, (és) clar (que) ‘it is clear that’ is a modality marker indicating certainty and shared knowledge. As a conjunction, clar que has developed a concessive meaning (‘but, nevertheless’). When (és) clar acts as a discourse marker (i.e. introducing an utterance) it can be an effective mitigation device used to soften a potentially face-threatening act by showing agreement, solidarity and co-orientation in argumentation. Its basic modal meaning (‘it is obvious’, ‘I agree’), shared to a different extent with the adverb and the interjection, tends to be enriched with structural functions, as turn initiator or boundary marker inside a turn. To account for the polyfunctionality of (és) clar (que), a cline from prototypically modal functions to prototypically structural functions is proposed—the intermediate area being occupied by the marker use.
Keywords: Discourse markers; Modality markers; Modal particles; Certainty; Agreement; Catalan; (és) clar
Research Interests:
The analysis of oral narratives in Catalan and Spanish highlights the frequency, variety and importance of co-occurring discourse markers. A detailed study of the formal aspects of co-occurrences leads to differentiating three degrees of... more
The analysis of oral narratives in Catalan and Spanish highlights the frequency, variety and importance of co-occurring discourse markers. A detailed study of the formal aspects of co-occurrences leads to differentiating three degrees of integration of markers: juxtaposition, addition and composition. These types can be related to dominant category patterns, positions in the narrative, functions and domains (namely, propositional, structural and modal). The analysis and extensive exemplification suggests that co-occurrences based on the addition and composition of markers behave and contribute to discourse cohesion in a special way.
Research Interests:
The analysis of oral narratives in Catalan and Spanish highlights the frequency, variety and importance of co-occurring discourse markers. A detailed study of the formal aspects of co-occurrences leads to differentiating three degrees of... more
The analysis of oral narratives in Catalan and Spanish highlights the frequency, variety and importance of co-occurring discourse markers. A detailed study of the formal aspects of co-occurrences leads to differentiating three degrees of integration of markers: juxtaposition, addition and composition. These types can be related to dominant category patterns, positions in the narrative and also functional domains (namely, propositional, structural and modal). The analysis and extensive exemplification suggests that co-occurrences based on the addition and composition of markers behave and contribute to discourse cohesion in a special way.
Research Interests:
Research Interests:
This paper studies the pragmatic-discursive function of perception-verb markers in electoral debates in Catalan. The analysis reveals that these elements play an important role as implicit argumentation resources. In this sense, they... more
This paper studies the pragmatic-discursive function of perception-verb markers in electoral debates in Catalan. The analysis reveals that these elements play an important role as implicit argumentation resources. In this sense, they emphasize the confrontation of the participants, which is organized basically through counter-argumentation and attack to the addressee’s face. This main function, related to the persistence of the imperative value of the verb forms, presents different degrees in the different markers analyzed: those markers coming from active perception (miri and even more escolti) structure a greater argumentative force. The extension of the theory about linguistic politeness from ordinary conversation to political discourse shows that the elements analyzed emphasize a peculiar kind of linguistic (im)politeness in political debates.
Research Interests:
El debat electoral és un gènere no cooperatiu en què els polítics busquen la polèmica i l’enfrontament d’opinions divergents (Cortés i Bañón 1997). La intenció última dels participants en aquest tipus d’esdeveniment mediàtic és aconseguir... more
El debat electoral és un gènere no cooperatiu en què els polítics
busquen la polèmica i l’enfrontament d’opinions divergents (Cortés i
Bañón 1997). La intenció última dels participants en aquest tipus
d’esdeveniment mediàtic és aconseguir el vot dels ciutadans, de
manera que mostrar control discursiu sobre els adversaris pot
contribuir considerablement a convèncer els destinataris de la
superioritat dels partits que cada polític representa.
En aquest treball analitzem els inicis de torn del debat electoral
realitzat amb motiu de les eleccions autonòmiques del 1995, emès per
TV3 i TVE el 3 de novembre de 1995 (1 hora i 53 minuts). Així, hem
transcrit el debat, hem identificat els torns i hi hem diferenciat
intervencions quan consideràvem que, malgrat una interrupció, no hi
havia canvi de torn. Seguidament, hem classificat tots els inicis
marcats i els hem inclòs en una base de dades Access que ens ha
permès creuar diferents trets funcionals i formals. Dels 374 torns, 213
tenen alguna estratègia d’inici identificable i recurrent, la qual cosa
indica clarament que l’inici de torn constitueix una posició crucial en
l’estructura de l’intercanvi.
busquen la polèmica i l’enfrontament d’opinions divergents (Cortés i
Bañón 1997). La intenció última dels participants en aquest tipus
d’esdeveniment mediàtic és aconseguir el vot dels ciutadans, de
manera que mostrar control discursiu sobre els adversaris pot
contribuir considerablement a convèncer els destinataris de la
superioritat dels partits que cada polític representa.
En aquest treball analitzem els inicis de torn del debat electoral
realitzat amb motiu de les eleccions autonòmiques del 1995, emès per
TV3 i TVE el 3 de novembre de 1995 (1 hora i 53 minuts). Així, hem
transcrit el debat, hem identificat els torns i hi hem diferenciat
intervencions quan consideràvem que, malgrat una interrupció, no hi
havia canvi de torn. Seguidament, hem classificat tots els inicis
marcats i els hem inclòs en una base de dades Access que ens ha
permès creuar diferents trets funcionals i formals. Dels 374 torns, 213
tenen alguna estratègia d’inici identificable i recurrent, la qual cosa
indica clarament que l’inici de torn constitueix una posició crucial en
l’estructura de l’intercanvi.
Research Interests:
En aquest treball analitzem els inicis de torn del debat electoral realitzat amb motiu de les eleccions autonòmiques del 1995, emès per TV3 i TVE el 3 de novembre de 1995 (1 hora i 53 minuts). Així, hem transcrit el debat,... more
En aquest treball analitzem els inicis de torn del debat electoral realitzat amb motiu de les eleccions autonòmiques del 1995, emès per TV3 i TVE el 3 de novembre de 1995 (1 hora i 53 minuts). Així, hem transcrit el debat, hem identificat els torns i hi hem diferenciat intervencions quan consideràvem que, malgrat una interrupció, no hi havia canvi de torn. Seguidament, hem classificat tots els inicis
marcats i els hem inclòs en una base de dades Access que ens ha permès creuar diferents trets funcionals i formals. Dels 374 torns, 213 tenen alguna estratègia d’inici identificable i recurrent, la qual cosa indica clarament que l’inici de torn constitueix un a posició crucial en l’estructura de l’intercanvi.
marcats i els hem inclòs en una base de dades Access que ens ha permès creuar diferents trets funcionals i formals. Dels 374 torns, 213 tenen alguna estratègia d’inici identificable i recurrent, la qual cosa indica clarament que l’inici de torn constitueix un a posició crucial en l’estructura de l’intercanvi.
Research Interests:
El presente trabajo aborda la problemática de los marcadores discursivos procedentes de verbos de percepción (en concreto las formas mira, a ver, oye) en el habla de cuatro hablantes con afasia de Broca. En primer lugar se presentan los... more
El presente trabajo aborda la problemática de los marcadores discursivos procedentes de verbos de percepción (en concreto las formas mira, a ver, oye) en el habla de cuatro hablantes con afasia de Broca. En primer lugar se presentan los datos y la metodología utilizados: grabaciones pertencenecientes al corpus PerLA (“Percepción, lenguaje y afasia”), y metodología del análisis conversacional etnometodológico. En segundo lugar se presenta la categoría concreta de los marcadores discursivos procedentes de verbos de percepción (descripción morfosintáctica y pragmática En el apartado 4 se exponen los datos concretos de sus apariciones en el texto y las funciones que realizan, para luego pasar (apartado5) a su discusión y conclusiones. Entre las más importantes destacamos el hecho de que los hablantes con mayores habilidades pragmáticas (según el Protocolo Pragmático de Prutting y Kirchner) tienen a sobreexplotar la utilización de estos marcadores, cuya apariciónparece responder a una estrategia general de compensación del déficit gramatical. Tal estrategia puede ser tomada en consideración a la hora de planificar la intervención logopédica en estos hablantes.
Palabras clave
afasia-lingüística de corpus; marcadores; pragmática; texto; aphasia; corpus linguistics; maskers; pragmatics; text;
Palabras clave
afasia-lingüística de corpus; marcadores; pragmática; texto; aphasia; corpus linguistics; maskers; pragmatics; text;
Research Interests:
Este artículo analiza la función pragmático-discursiva de las marcas de primera persona en el discurso político. El objetivo del trabajo es comparar el uso de estas marcas en el discurso de J.M. Aznar antes y después de los atentados del... more
Este artículo analiza la función pragmático-discursiva de las marcas de primera persona en el discurso político. El objetivo del trabajo es comparar el uso de estas marcas en el discurso de J.M. Aznar antes y después de los atentados del 11M. Nuestro corpus está formado por dos entrevistas realizadas a Aznar por la cadena de televisión TeleCinco. La primera tuvo lugar en marzo de 2003, poco antes de la guerra de Irak; la segunda se llevó a cabo en marzo de 2004, unos días después de los atentados del 11M y de las Elecciones Generales. El estudio se realiza en dos niveles: por una parte, se clasifican las preguntas efectuadas por el entrevistador según el grado de conflictividad que presentan; por otra, se analizan las marcas de primera persona teniendo en cuenta el referente extratextual; finalmente se interrelacionan ambos aspectos. El trabajo muestra que el uso de las marcas de primera persona en los textos analizados está condicionado por el contexto político en que se desarrollan. Así, a la vez que se pone de manifiesto la relación entre gramática y discurso, se evidencia la conexión entre lenguaje y sociedad.
This paper analyses pragmatic and discoursive functions that first person grammatical marks take in political discourse. The aim of this study is to compare the use of first person marks (verbal terminations, personal pronouns and possessives) in Aznar's discourse before and after 11-M attempts. Our corpus consists of two interviews to Aznar for TeleCinco TV channel. The first one was held on March 2003, before Irak's war; the second one was held on March 2004, some days after 11-M and General Elections. The analysis is twofold: the kind of questions and the kind of first person marks. Firstly, questions that the journalist asks are classified taking to account the conflictivity level. Secondly, first person marks are analysed considering the extratextual reference. The paper demonstrates that there is a relation between grammar and discourse and shows the union between language and society. In fact, the use of these marks is conditioned by politics context.
This paper analyses pragmatic and discoursive functions that first person grammatical marks take in political discourse. The aim of this study is to compare the use of first person marks (verbal terminations, personal pronouns and possessives) in Aznar's discourse before and after 11-M attempts. Our corpus consists of two interviews to Aznar for TeleCinco TV channel. The first one was held on March 2003, before Irak's war; the second one was held on March 2004, some days after 11-M and General Elections. The analysis is twofold: the kind of questions and the kind of first person marks. Firstly, questions that the journalist asks are classified taking to account the conflictivity level. Secondly, first person marks are analysed considering the extratextual reference. The paper demonstrates that there is a relation between grammar and discourse and shows the union between language and society. In fact, the use of these marks is conditioned by politics context.
Research Interests:
Research Interests:
Aquesta obra analitza els marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat politic. En concret, estudia ekl funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti en el debat electoral i posa de manifest la... more
Aquesta obra analitza els marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat politic. En concret, estudia ekl funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti en el debat electoral i posa de manifest la interrelació que s'esdevé entre l'evolució semanticosintàctica d'aquests elements i la funció pragmaticodiscursiva que realitzen. Gràcies a un marc teòric integrador que inclou aportacions diverses basades en enfocament centrats en l'ús lingüístic, el treball evidencia la importància d'aquests marcadors, a priori poc rellevants, a l'hora d'argumentar i mostrar les relacions de poder i cortesia que s'estableixen entre els participants en els debats.