Resumen de Análisis de interacciones no formales de estudiantes universitarios de posgrado a través de mensajería instantánea

Carmen Martínez Gonzalez, María Paz Prendes Espinosa

• español

  Las tecnologías se han convertido en elementos básicos que contribuyen al aprendizaje de los estudiantes universitarios, quienes las utilizan en su contexto académico tanto para relacionarse con sus compañeros como para realizar trabajos en grupo (colaboración no formal). Este artículo presenta los resultados de una investigación sobre la colaboración mediada por tecnología a través de mensajería instantánea en un contexto no formal de estudiantes de postgrado. Con el fin de describir el uso que hacen de la mensajería instantánea se desarrolló una investigación no experimental de tipo evaluativo, basada en un enfoque metodológico mixto y un diseño de caso único. Durante todo un curso académico, se clasificaron mediante análisis de contenido los mensajes intercambiados por los alumnos en cinco grupos de mensajería instantánea y se analizaron las distintas intenciones comunicativas de los estudiantes. Los grupos de mensajería instantánea fueron creados espontáneamente por los estudiantes de posgrado, sin interacción alguna por parte de sus profesores. Los resultados muestran que la mensajería instantánea se utiliza principalmente para pedir ayuda a los compañeros sobre dudas en general y, en particular, las que surgen al realizar las actividades del curso. A través de la mensajería instantánea responden a esas dudas, comparten información académica de interés, expresan sus opiniones y ponen en común sus quejas relacionadas con el curso, las actividades o el profesorado, aunque estas últimas son minoritarias

• català

  Les tecnologies s'han convertit en elements bàsics que contribueixen a l'aprenentatge dels estudiants universitaris que les utilitzen en el seu treball acadèmic, per a relacionar-se amb els seus companys o per a fer treballs en grup (col·laboració no formal). Este article presenta els resultats d'una investigació sobre la col·laboració mediada per tecnologia a través de missatgeria instantània en un context no formal d'estudiants de postgrau. Amb la finalitat de descriure l'ús que fan de la missatgeria instantània es va desenvolupar una investigació no experimental de tipus avaluatiu, basada en un enfocament metodològic mixt i un disseny de cas únic. Durant tot un curs acadèmic, es van classificar mitjançant anàlisi de contingut els missatges intercanviats pels alumnes en cinc grups de missatgeria instantània i es van analitzar les diferents intencions comunicatives dels estudiants. Els grups de missatgeria instantània van ser creats espontàniament pels estudiants de postgrau, sense cap interacció per part dels seus professors. Els resultats mostren que la missatgeria instantània s'utilitza principalment per a demanar ajuda als companys sobre dubtes en general i, en particular, les que sorgeixen en realitzar les activitats del curs. A través de la missatgeria instantània responen a eixos dubtes, comparteixen informació acadèmica d’interès, expressen les seues opinions i posen en comú les seues queixes relacionades amb el curs, les activitats o el professorat, encara que estes últimes són minoritàries.

    PARAULES CLAU: col·laboració; missatgeria instantània; educació superior

• English

  Technologies have become basic elements that contribute to the learning of university students, who use them in their academic work both to interact with their peers or to carry out group work (i.e., non-formal collaboration context). This article presents the results of an investigation into technology-mediated collaboration through instant messaging in a non-formal context of graduate students. In order to describe their use of instant messaging, a non-experimental evaluative research was developed, based on a mixed methodological approach and a single case design. During a whole academic year, the messages exchanged by students in five instant messaging groups were classified by means of content analysis and the different communicative intentions of the students were analysed. The instant messaging groups were spontaneously created by the postgraduate students, with no interaction at all by their teachers. The results show that instant messaging is mainly used to ask for help from classmates about doubts in general and, in particular, those that arise when carrying out course activities. Through instant messaging they respond to these doubts, share academic information of interest, express their opinions and share their complaints related to the course, the activities or the teaching staff, although the latter are in the minority.

    KEYWORDS: collaboration; instant messaging; higher education