Els retaules de Bàscara i Camprodon, de Jaume Diví, i altres treballs seus a Olot

• Miquel Puig i Reixach ^[1]
  1. [1] Historiador i mestre, Olot
• Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 10, 1990, págs. 357-376
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Els retaules han estat, durant segles, un element integrat en la funcionalitat pròpia dels temples d'expressar les sublimitats del transcendent i, a la vegada, de motivar devotes actituds de veneració i d'apropament als sagrats misteris. Pel que ta a la Garrotxa, són prou coneguts els historials al voltant de la dotació i construcció de retaules durant el segle XVI i fins al 1636, mercès molt especialment a la pacient i completa recerca empresa per Carme Sala, i per aportacions més concretes d'altres autors. També ho són els que corresponen al primer terç del segle XVIII, de la mà de les acurades investigacions de Josep M. de Solà-Morales i aïlladament, el nou retaule de l'església del Tura, del1790, encarregat a Ildefons Diví. Queden, per tant, llargs períodes buits de notícies sobre la contribució de fusters, escultors, dauradors i altres artesans i artistes locals, en els retaules que ornamentaven i dignificaven les esglésies. I això precisament en un segle, el XVIII, d'ampli impuls constructiu de nous temples o ampliació dels vells, paral·lel al creixement demogràfic que experimentaren gran part de les viles catalanes. El diccionari biogràfic d'escultors d'Olot, de M. Carme Verdaguer, assenyala només, per a mitjans del segle XVIII, a Jaume Diví i Pera, i només per les seves tasques de fusteria a l'església de Sant Esteve d'Olot i com a pare d'Ildefons Diví, l'escultor del retaule del Tura ja esmentat.. Tot i que, efectivament, la denominació de "fuster" és la que amb més reiteració acompanya el nom de Jaume Diví en els registres arxivístics locals (juntament amb les d"'arquitecte" i d"'escultor"), la seva perícia en l'art i la talla de la fusta féu que se'l requerís per a la construcció de diversos retaules, dels quals, ara com ara, en podem citar dos: el de l'altar major del monestir de Sant Pere de Camprodon, i el de l'altar del Roser de Bàscara. A un repàs a la seva activitat artística en sí en aquest camp, dedicarem les presents línies