Les relíquies medievals a la Catalunya Vella
-
-
[1] escriptor, investigador independent i metge, Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca
-
- Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 10, 1990, págs. 87-106
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Hom anomena relíquia allò que resta del cos, vestits, mobles ... d'un sant o d'un màrtir, o de coses sagrades, i que es conserva a efectes de veneració. Dintre del Cristianisme, es veneraven les relíquies dels cossos dels màrtirs fins al segle IV. A partir d'aquest segle hom començà a venerar els instruments de llur martiri. Paral·lelament al dels màrtirs, el culte a les relíquies està lligat a nombrosos trasllats i fragmentació dels cossos dels sants, freqüents a partir del segle VIl. Santuaris, esglésies i altars els foren dedicats arreu, i es multiplicaren els reliquiaris per posar les relíquies a la veneració dels fidels. Als Països Catalans hi hagué, durant els segles medievals, una important acumulació de relíquies. Foren sobretot les catedrals i els monestirs els que atresoraven les relíquies més importants, sovint d'origen dubtós. A vegades l'afany de posseir relíquies fou causa de robament de cossos, a la vegada que ocasionà tota mena de falsificacions. El santuari que posseïa més relíquies era el més concorregut pels pelegrins, i augmentava també el seu prestigi i, alhora, les seves almoines. Es crearen veritables rivalitats entre monestirs per posseir el més quantiós nombre i qualitat de relíquies. El mercantilisme de relíquies va arribar a ésser molt important dins l'economia de l'Europa medieval
