Retraducció de la matèria de Bretanya: la «Ystoria de Bellín et Brenyo» (Grant crónica de los conquiridores) de Juan Fernándezde Heredia

• Joan M. Perujo Melgar ^[1]
  1. [1] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: Transmissió del saber a través de la traducció durant l'edat mitjana / coord. por Joan M. Perujo Melgar, Pino Valero Cuadra, 2024, ISBN 978-84-1302-262-8, págs. 199-228
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Determination of the source text of the «Ystoria de Bellín et Brenyo» (book vifrom Juan Fernández de Heredia’s Grant crónica de los conquiridores). Although the central content of this book comes from the History regum Britanniae by Geoffrey of Monmouth, the Aragonese text is not a direct translation from Latin, as had been assumed so far, nor was it translated from Catalan, despite the fact that in this chronicle the operators of Heredia’s workshop used the Catalan translation of the Historia regum Britanniae to translate into Aragonese the «libro de Bruto» (book iii of the Grant crónica de los conquiridores), also incorporated in the Grant crónica de Espanya. The analysis of translation errors and solutions makes it clear that, in reality, the «Ystoria de Bellín et Brenyo» is a retranslation in Aragonese of the corresponding passages of the fourth part of the General estoria of king Alfonso X the Learned, which in turn are the result of combining the translation of the Latin text of the Historia regum Britanniae with supplementary details taken from the Pantheon of Godfrey of Viterbo. Considerations on translation mechanisms applied in the Aragonese text and on the trace or imprint left by the translator

  • català

    Determinació del text font de la «Ystoria de Bellín et Brenyo» (llibre vi de la Grant crónica de los conquiridores de Juan Fernández de Heredia). Tot i que el contingut central d’aquest llibre procedeix de la Historia regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth, el text aragonès no és una traducció directa del llatí, com s’havia suposat fins ara, ni tampoc va ser traduït del català, a pesar que en aquesta crònica els operaris del taller d’Heredia aprofitarenla traducció catalana de la Historia regum Britanniae per a traduir en aragonès el «libro de Bruto» (llibre iii de la Grant crónica de los conquiridores), incorporat també en la Grant crónica de Espanya. L’anàlisi d’errors i solucions de traducció fa evident que, en realitat, la «Ystoria de Bellín et Brenyo» és una retraducció en aragonès dels passatges corresponents de la quartapart de la General estoria d’Alfons X el Savi, que al seu torn són el resultat de combinar la traducció del text llatí de la Historia regum Britanniae amb detalls complementaris presos del Pantheon de Godofred de Viterbo. Consideracions sobre els mecanismes de traducció aplicats en el text aragonès i sobre el rastre o l’empremta que hi va deixar el traductor.