El present article ressegueix l’exemple de Sèrbia en el procés de naixement de l’independentisme polític català. Durant les dues guerres balcàniques (1912-1913) i la Gran Guerra (1914-1918), Sèrbia va emergir per diversos motius com un exemple cap al qual van projectar-se esperances i anhels dels separatistes aixoplugats sota el paraigua de la Unió Catalanista. L’exemple serbi va contribuir a la radicalització d’un espai que es trobava aleshores immers en una crisi i transformació que culminaria en la formació de les primeres organitzacions independentistes durant la crisi final del règim de la Restauració. La distància i el poc que es coneixia del país balcànic va permetre que es desfermessin les idealitzacions i les mitificacions d’un país i del seu moviment nacionalista. No seria fins a la transformació de l’exemple irlandès al tombant de 1918 a 1919 que l’exemple serbi quedaria obsolet.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados