Resumen de BARCELÓ I MARTÍ, Maria Carme: Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2023
Jacint Verdaguer (1845-1902), sacerdot i poeta, fou un gran coneixedor de les plantes de la nostra terra. La seva obra literària la trobem curulla de referències al món vegetal tant, que l’any 1924, en una de les primeres biografies que s’escriví sobre Jacint Verdaguer, el folklorista Valeri Serra i Boldú hi recollí una interessant testimoniança aportada per Artur Masriera que recordava com Verdaguer “duia sempre una llibreta a punt, i tota herba o flor camperola que se li oferia a la vista, la collia i la posava entre els fulls de la llibreta, i en ésser al poble o masia que primer li sortia al pas, anava demanant el nom, virtuts i tradicions de totes les herbes i flors que duia recollides”. Així, i tal com remarca el prologuista de l’obra —el catedràtic de botànica Joan Vallès— en els seus escrits Mn. Cinto hi “descriu físicament el país, d’acord amb l’afecció d’excursionista que tenia, tot esmentant molts dels éssers vius que hi habiten, de manera especial les plantes” (veg. p. 14).
L’autora de l’obra que ressenyem, Carme Barceló, doctora en Farmàcia, experta en Botànica i gran excursionista, ens ofereix el catàleg de la flora completa verdagueriana compost per més de tres-centes plantes que són identificades, contextualitzades i fotografiades (la majoria amb fotografies realitzades per Salvador Butí) que han estat captades, ben sovint, en els mateixos indrets trepitjats per Verdaguer en les seves “excursions i viatges”. Així, tal com indica Jordi Mir en els mots proemials, l’autora ha sabut “apomar les plantes amb les flors en què es va emmirallar Verdaguer i n’ha fet un jardí” (veg. p. 18); bell jardí que és, precisament, l’obra que glossem en aquesta ressenya bibliogràfica per a la Revista d’Humanitats.
