Per què els elements gal·loromànics fan "heavy" en català. Arran del clàssic debat sobre la subagrupació del català

Hans-Ingo Radatz ^[1]
1. [1] University of Bamberg
  
  University of Bamberg
  
  Kreisfreie Stadt Bamberg, Alemania
Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 2, 2012 (Ejemplar dedicado a: Aspectes de diacronia de la llengua catalana (en el context romànic).), págs. 202-218
Idioma: catalán
Enlaces
- Texto completo (pdf)

Resumen
- català
  Aquesta aportació reobri el debat sobre la filiació tipològica del català pel que fa a les llengües romàniques. Exposem que els arguments previs no paren suficient atenció a l‟evolució tipològica del català antic al català modern i no tenen en compte les proves sintàctiques. A més demostrem que el debat intern que es planteja en l‟actualitat entre els registres „heavy‟ (més gal·loromànic) i „light‟ (més iberoromànic) del català estàndard podria reformular-se en termes d‟una batalla en retirada d‟elements gal·loromànics. Presentem el català com una llengua essencialment gal·loromànica amb una llarga història de convergència amb les llengües iberoromàniques.
- English
  This contribution reopens a debate about the typological affiliation of Catalan within the Romance languages. It is argued, that the original arguments did not duly consider the typological developments from Old to Modern Catalan and failed also to take into account syntactical evidence. Moreover it is showed that the ongoing internal debate about a „heavy‟ (more Gallo) and a „light‟ (more Ibero) register of standard Catalan can largely be rephrased as a retreating battle of Galloromance elements. Catalan is presented as inherently Galloromance language with a long history of convergence with Iberoromance.