Características de los pasajes comerciales y las grandes galerías modernas de Las Palmas de Gran Canaria: una revisión teórica sobre el espacio colectivo

• Autores: Óscar Ignacio de Castro González
• Localización: ACE: architecture, city and environment, ISSN-e 1886-4805, Nº. 52, 2023
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Characteristics of the Commercial Passages and the Great Modern Galleries of Las Palmas de Gran Canaria: A Theoretical Review of the Collective Space
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El espacio colectivo es una categoría urbana que muestra la complejidad de la ciudad al cuestionar los límites que tradicionalmente impone la titularidad de una parcela. Estos espacios privados de uso público extienden la influencia de las calles hacia el interior de las parcelas privadas mejorando la permeabilidad de la ciudad y enriqueciendo la experiencia ciudadana. De esta forma constituyen una centralidad urbana en sí mismos según su relación con el espacio público y los usos de interés colectivo que agrupan. Sin embargo, acotar su definición sigue siendo objeto de debate académico y, en ocasiones, el término se utiliza con poca precisión. Por ello, este trabajo hace un recorrido histórico para mostrar el nacimiento y la evolución del fenómeno a partir de la ciudad industrial, además de revisar y confrontar publicaciones y trabajos de investigación similares. Finalmente, con el propósito de ajustar las características del espacio colectivo propuestas en su definición, se aporta el estudio de dos áreas comercial de la ciudad Las Palmas de Gran Canaria como novedad. Los parámetros utilizados para este análisis son propiedad, accesibilidad y complejidad programática y se muestra como un modelo para comprender su funcionamiento e influencia dentro del tejido urbano.

  • català

    L’espai col·lectiu és una categoria urbana que mostra la complexitat de la ciutat en qüestionar els límits que tradicionalment imposa la titularitat duna parcel·la. Aquests espais privats d’ús públic estenen la influència dels carrers cap a l’interior de les parcel·les privades millorant la permeabilitat de la ciutat i enriquint l’experiència ciutadana. D’aquesta manera constitueixen una centralitat urbana en si mateixos segons la relació amb l'espai públic i els usos d’interès col·lectiu que hi agrupen. Tot i això, acotar la seva definició continua sent objecte de debat acadèmic i, de vegades, el terme s’utilitza amb poca precisió. Per això, aquest treball fa un recorregut històric per mostrar el naixement i evolució del fenomen a partir de la ciutat industrial, a més de revisar i confrontar publicacions i treballs de recerca similars. Finalment, amb el propòsit d’ajustar les característiques de l’espai col·lectiu proposades en la definició, s’aporta l’estudi de dues àrees comercial de la ciutat Las Palmas de Gran Canaria com a novetat. Els paràmetres utilitzats per a aquesta anàlisi són propietat, accessibilitat i complexitat programàtica i es mostra com un model per comprendre'n el funcionament i la influència dins del teixit urbà.

  • English

    Collective space is an urban category that shows the complexity of the city by questioning the limits traditionally imposed by the ownership of a plot. These private spaces for public use extend the influence of the streets into the private plots, improving the permeability of the city and enriching the citizen experience. In this way they constitute an urban centrality in themselves according to their relationship with the public space and the uses of collective interest that they group. However, narrowing down its definition is still subject of academic debate, and the term is sometimes used loosely. For this reason, this work takes a historical tour to show the birth and evolution of the phenomenon from the industrial city, in addition to reviewing and comparing similar publications and research papers. Finally, with the purpose of adjusting the characteristics of the collective space stated in its definition, two commercial areas of Las Palmas de Gran Canaria city have been studied. The parameters used for this analysis are property, accessibility and programmatic complexity. This analysis is an example of how to understand its operation and influence within the urban fabric.