Resumen de Apunts per a una dinamització lingüística més situada socialment
Xisca Castell Orell, Maria del Mar Vanrell Bosch
En els darrers anys, hi ha hagut un interès creixent en l’estudi de les implicacions entre la construcció de la identitat i els processos d’aprenentatge i ensenyament de la llengua. Les teories postestructuralistes que postulen que el llenguatge és un element constitutiu dels subjectes han servit de marc teòric per a l’estudi d’aquest àmbit de recerca. Aquestes teories, aplicades al camp de l’ensenyament de les llengües estrangeres, han possibilitat un canvi significatiu en aquest àmbit de recerca amb l’aparició de nous estudis que analitzen la relació entre categories identitàries com l’ètnia, el gènere o la classe social i el procés d’ensenyament i aprenentatge d’una llengua. Molts d’aquests estudis empren per a les seves recerques mètodes qualitatius, com ara els relats de vida lingüística, que esdevenen eines realment útils per a detectar pautes de comportament lingüístic. En aquest capítol, es pretén explorar quin trasllat poden tenir aquestes teories en entorns de dinamització o revitalització lingüística partint de l’entesa que una dinamització lingüística més posicionada socialment pot millorar la qualitat de les intervencions en aquest àmbit, en tant que ens permet aprofundir en les posicions identitàries dels aprenents, les seves actituds i els seus usos lingüístics.
