Archaeological sites constitute one of the best ways for the public to access the past and get to know cultural heritage resources. However, the fragmen-tary reality of the archaeological record poses se-veral handicaps in its apprehension. The develop-ment of educational displays, museographic exhi-bits and presentation strategies has been addressed to overcoming the conceptual obstacles that medi-ate between the ruins of the past and modern vi-sitors. This article deals with the musealization of open-air archaeological heritage sites, with special attention to how is diachrony treated and represen-ted. Examples are drawn from different Mediterra-nean sites relevant from a touristic point of view. Finally, we reflect on how the past is shaped from the present
Els jaciments arqueològics suposen una oportunitat immillorable per a la societat d’accedir a la materi-alitat del passat i conèixer el patrimoni històric. No obstant, la realitat fragmentària del registre arque-ològic planteja diverses dificultats en la seva lectura per persones no expertes. Des del present s’han de-senvolupat múltiples estratègies didàctiques, recur-sos museogràfics i models presentació del passat, amb la intenció de superar la distància conceptual que separa les restes del visitant modern. El present article aborda de manera reflexiva la museïtzació del patrimoni arqueològic a l’aire lliure, parant es-pecial atenció a com s’ha tractat i representat la dia-cronia existent en el registre, a través d’alguns exem-ples de jaciments mediterranis que destaquen per la seva rellevància turística. Finalment, s’aporten unes breus reflexions sobre com es construeix el passat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados