Nemus, núm 13. 2023
11,7 MB
Pòrtic
Rafael Carbonell Font............................................................................................................................................................................................................pp. 8-15
467 KB
Articles.
As costas de Galicia, unha caracterización a múltiples escalas
Galician coasts, a multi-scale characterization
Alejandro Gómez-Pazo & Augusto Pérez-Alberti...................................................................................................................................................................pp.16-31
1.55 MB
ABSTRACT
Galicia é unha rexión marcada pola súa relación co mar. Ao longo dos seus máis de 2.000 km de costa sucédense.unha gran cantidade de tipoloxías costeiras que lle outorgan unha rica biodiversidade..Neste traballo búscase sintetizar o coñecemento existente sobre as costas galegas cunha visión a múltiples.escalas, dende a xeral, na que se divide a costa en tres categorías -sedimentaria, rochosa e artificial- a outra máis.específica onde se definen distintas categorías en cada ámbito en función da súa xénese e evolución.Esta análise permitiu mostrar a grande importancia que teñen as costas rochosas (65 %) e que dentro delas, no.ámbito das praias de bloques pódense diferenciar até cinco categorías distintas en función do seu deseño e da.disposición do material. Tamén se debe sinalar como as mudanzas na ocupación do territorio nas derradeiras.décadas están marcando a súa posíbel evolución, así como os riscos para a poboación e as infraestruturas no.contexto do cambio global.
Mots clau:
Palabras chave: xeomorfoloxía costeira; Galicia; costa; xeoformas; xestión costeira
Galicia is a region marked by its relationship with the sea. Along its more than 2,000 km of coastline, many coastal.typologies give it incredible biodiversity..In this work, we try to synthesize the existing knowledge about the Galician coasts with a vision at multiple.scales, from the general one, where the coast is divided into three categories: sedimentary, rocky, and artificial,.to another more specific one, where different types are defined in each area according to its origin and evolution..This analysis allowed us to show the great importance of rocky coasts (65 %) and that within them, in the boulder.beaches, we can differentiate up to 5 different categories depending on their design and the disposition of the.material. It should also be pointed out how the changes in the occupation of the territory in recent decades are.marking its possible evolution, as well as the risks for the population and the infrastructures in the context of.global change.
Key words:
coastal geomorphology; Galicia; coast; geoforms; coastal management.
Francesc Xavier Roig-Munar, Josep Pintó Fusalba 3 & Pablo Fraile Jurado............................................................................................................................pp. 32-43
834 KB
ABSTRACT
S'ha avaluat l'impacte d'erosió associada a curses de muntanya dins el parc natural de Cap de Creus, l'Alt Empordà, Girona, mitjançant la quantificació de l'erosió de sòls, la compactació i la pedregositat, dades que permeten establir les repercussions geoambientals sobre el terreny, associats a activitats de competició. Els resultats obtinguts indiquen que aquestes activitats provoquen impactes com pèrdua de sòl i compactació del sòl admissibles i compatibles amb el medi i associats a l'activitat de la cursa, demostrant que l'ús de camins tradicionals o consolidats no generen impactes significatius i fomenten el seu manteniment.
Mots clau:
cap de Creus, parc natural, activitats esportives, valoració d'erosió.
The impact of erosion associated with mountain races within the Natural Park of Cap de Creus, Alt Empordà, Girona, has been evaluated by quantifying soil erosion, compaction and rockiness of the affected areas, data that allows the geo-environmental repercussions on the terrain that is associated with competition activities to be established. The results obtained indicate that these activities cause impacts such as soil loss and soil compaction that are permissible and compatible with the environment and associated with the race activity, demonstrating that the use of traditional or consolidated paths do not generate significant impacts, and encourage its maintenance.
Key words:
Cap de Creus, Natural Park, sports activities, erosion assessment.
Francesc Xavier Roig-Munar, Pablo Fraile Jurado, Oliver Olivo Batista, Josep Pintó, Pablo Del Toro Piñero, Carla García-Lozano & Bernardí Gelabert Ferrer. pp. 44-61
1,35 MB
ABSTRACT
Este estudio analiza el impacto de la distribución del coco (Cocos nucifera L.) en las playas de la República Dominicana y su relación con la erosión costera y la dinámica de los sistemas playa-duna. Se compararon 31 sistemas playa-duna utilizando 17 variables cualitativas para evaluar la influencia de las palmeras sembradas con fines agrícolas o turísticos en la morfología, ocupación antrópica y dinámica de las playas.Los resultados indican que las playas con palmeras sembradas con fines turísticos presentan mayor compactación, descalces y erosión, así como menor resiliencia en el sistema playa-duna. Estas playas también tienen una mayor presencia de complejos turísticos, limpieza mecánica y retirada de restos vegetales, lo que contribuye a la alteración del perfil y la vegetación propia de la playa. Las palmeras pueden actuar como aceleradores del flujo de olas, agravando la pérdida de sedimento y aumentando el riesgo de caída de las propias palmeras, lo que conlleva riesgos personales. Se concluye que la eliminación de los cocoteros y la restauración integral de las playas, incluyendo la recuperación de frentes dunares y vegetación asociada, son acciones necesarias para mejorar la estabilidad y dinámica de las costas dominicanas. Además, se sugiere la importancia de desarrollar estrategias de planificación y gestión que promuevan la conservación y restauración de los sistemas playa-duna en áreas turísticas y agrícolas.
Paraules clau:
playas, Caribe, palmeras (Cocos nucifera L.), erosión
This study examines the impact of coconut (Cocos nucifera L.) distribution on the beaches of the Dominican Republic and its relationship with coastal erosion and beach-dune system dynamics.A total of 31 beach-dune systems were compared using 17 qualitative variables to assess the influence of palm trees planted for agricultural or touristic purposes on beach morphology, anthropic occupation, and dynamics. The results indicate that beaches with palm trees planted for touristic purposes exhibit higher compaction, slumping, and erosion, as well as lower resilience in the beach-dune system. These beaches also have a higher presence of tourist complexes, mechanical cleaning, and removal of vegetal debris, which contributes to the alteration of the beach profile and native vegetation. Palm trees can also act as wave flow accelerators, exacerbating sediment loss and increasing the risk of the palms themselves falling, which entails personal risks. It is concluded that the removal of coconut palms and comprehensive beach restoration, including the recovery of dune fronts and associated vegetation, are necessary actions to improve the stability and dynamics of Dominican coasts. Furthermore, the importance of developing planning and management strategies that promote the conservation and restoration of beach-dune systems in touristic and agricultural areas is suggested.
Key words:
beach, Caribbean, palm tres (Cocos nucifera L.), erosion
Francesc X. Roig-Munar, Lluís Gómez-Pujol, Bernadí Gelabert 2 & Joan J. Fornós......................................................................................................................pp. 62-71
1,17 MB
ABSTRACT
Alguns dels edificis històrics de la Ciutat vella de Barcelona, Catalunya, presenten formes d'erosió fusiforme als carreus de les seves façanes. S'han caracteritzat morfomètricament 324 formes a 10 façanes diferents sobre carreus tallats en pedra de Montjuïc. Addicionalment s'ha procedit a la caracterització en detall de les formes més representatives a partir d'un perfilador microtopogràfic. Els resultats apunten que les formes d'erosió, la seva geometria i disposició, són un producte artificial, de caràcter antròpic. No es tracta de formes d'erosió associades a processos d'alteració químics o físics d'origen natural. A partir d'una revisió bibliogràfica a propòsit de formes semblants en altres contexts de la Mediterrània i d'Europa central, es proposa que aquestes formes d'incisió es corresponen amb marques de tall o d'esmolat d'atuells de metall.
Mots clau:
façanes històriques, Ciutat Vella de Barcelona, formes d'erosió, morfometria
Some of the historic buildings in the Old Town of Barcelona, Catalonia, show fusiform erosive morphologies in the limestone blocks of their facades. 324 erosive forms have been morphometrically characterized along 10 different facades on rock blocks cut in Montjuïc stone. Additionally, the most representative forms from each location have been characterized in detail using a microtopographic profiler. The results indicate that the forms of erosion, their geometry and arrangement, are an artificial product of anthropic nature. These are not forms of erosion associated with chemical or physical alteration processes of natural origin. Based on a bibliographic review of similar morphologies in other Mediterranean and Central European contexts, it is proposed that these forms of incision correspond to cutting or sharpening marks of metal tools.
Key words:
Old city Vella de Barcelona, historical facades, erosion forms, morphometry
Rápida expansión de diversas especies del género Corbicula (Bivalvia: Cyrenidae) por el Ebro medio
Sergio Quiñonero-Salgado & Joaquín López-Soriano.......................................................................................................................................................... pp. 72-80
953 KB
ABSTRACT
Hasta la fecha, aguas arriba del embalse de Mequinensa, en el río Ebro, solo se ha citado una especie del género Corbicula, en contraposición a las siete descritas en su tramo bajo. En el presente artículo se reporta la misma composición de especies en el tramo medio del río, desde Caspe hasta Gallur, que en el propio embalse. Esto denota una rápida expansión de las diferentes especies del género aguas arriba, mostrando unas dinámicas de las poblaciones que deben ser caracterizadas con seguimientos continuados. Corbicula fluminea es, de hecho, la menos frecuente entre las tres especies del género presentes en la actualidad en diversos puntos del área estudiada.
Paraules clau:
invasiones, morfoespecies, morfometría, almeja asiática, agua dulce
Up to now, only one species of the genus Corbicula has been cited upstream of Mequinensa reservoir on the river Ebro, in stark contrast to the seven species described in the lower stretch of the river. In this paper, the same composition of species, is described for the middle Ebro River, from Caspe to Gallur, as in the reservoir itself. This denotes a rapid upstream expansion of the different species of the genus, thus showing population dynamics that should be continuously monitored. Indeed, Corbicula fluminea is now the less frequent among the three species of the genus found in some localities in this area.
Key words:
Invasions, morphospecies, morphometrics, Asian clams, freshwater
Revisiting Umbichnus inopinatus, an unassigned perforation in heteroconchia bivalve hinges
Jordi Martinell & Rosa Domènech..............................................................................................................................................................................................pp. 81-95.
883 KB
ABSTRACT
Umbichnus inopinatus és una incnoespècie nominada per Martinell et al. (1999). Aquesta perforació en forma de sac apareix en la xarnera de nombroses espècies de bivalves heteroconquis des del Paleocè fins a l'actualitat. Tanmateix, no es coneix el seu productor i s'atribueix a algun grup de cucs comensals. S'han distingit dues morfologies bàsiques que varien entre elles: una de perfil lineal i una altra de perfil arraïmat. S'ha esmenat, per tant, la diagnosi inicial. En aquest treball es reporta la seva presència en 85 espècies de bivalves a partir de la revisió de diverses col·leccions malacològiques i de la bibliografia publicada. La repartició geogràfica d'U. inopinatus i, per tant, del seu productor ha augmentat des del Paleocè (present a 2 espècies de bivalves). La major diversitat d'hostes s'ha observat al Miocè amb 28 espècies, mentre que del Pliocè han estat 21 espècies. Actualment, els hostes detectats pertanyen a 10 espècies diferents. Es proposen unes rutes de colonització des de les costes paleocenes del nord de França i la expansió per les conques eocenes europees i nord-americanes. Al Miocè arriba a les costes sud-americanes i, al Pliocè, a les de Califòrnia. Al Quaternari estaria limitat a zones de mars freds, però a l'actualitat es troba a gran part dels oceans.
Key words:
bioerosió, Bivalvia, Cenozoic, paleobiogeografia.
Umbichnus inopinatus is an ichnospecies named by Martinell et al. (1999). The sac-shaped perforation appears in the hinge of numerous species of heteroconch bivalves from the Paleocene to the present day. However, what produced it is unknown and is attributed to some group of commensal worms. Two basic morphologies have been distinguished, one with a linear profile and the other with a bunched profile. The initial diagnosis has therefore been amended. This paper reports its presence in 85 species of bivalves, based on the review of several malacological collections and the published bibliography. The geographical distribution of U. inopinatus, and therefore of its producer, has increased since the Paleocene (present in 2 bivalve species). The greatest diversity in host species has been observed in the Miocene with 28 species, while in the Pliocene 21 species have been identified. At present, it is thought that hosts belong to 10 different species. Colonization routes from the Paleocene coasts of northern France and expansion through the European and North American Eocene basins are proposed. During the Miocene it reached the coasts of South America and, in the Pliocene, those of California. In the Quaternary it would have been limited to areas of cold seas, but nowadays is found in a large part of the oceans
Mots clau:
Bioerosion, Bivalvia, Cenozoic, Palaeobiogeography
Enric Forner i Valls & Manuel Vicente Taus......................................................................................................................................................................... pp. 96-112.
1,27MB
ABSTRACT
L'espècie Trigonia peninsularis va ser descrita per Coquand al 1865, junt amb 119 espècies més de la conca sedimentària del Maestrat. És una espècie molt poc freqüent i els exemplars complets són excepcionals. En la descripció original només es va figurar un gravat de la vista lateral de la valva esquerra i, potser, no del tot fidel al fòssil. L'holotip està dipositat en un museu de Budapest i cap altra institució pública accessible als investigadors disposa en els seus fons d'exemplars d'aquesta espècie. Les trigònies van arribar a ser el grup dominant a l'era mesozoica entre els bivalves que es colgaven als substrats d'aigües de poca profunditat. El trànsit del Cretaci al Terciari va suposar-ne la quasi extinció. Actualment només se'n coneix un gènere, Neotrigonia, amb set espècies, restringides a les mars que envolten Austràlia, les quals són considerades com a “fòssils vivents”. T. peninsularis és l'única espècie del gènere Trigonia Brugière, 1789, recol·lectada a la zona de Morella després de molts anys de recerca. El treball ha conclòs que, malgrat algunes diferències notables entre l'exemplar figurat per Coquand (1865) i el material estudiat, tots pertanyen a la mateixa espècie. S'ha confirmat així la validesa de l'espècie descrita per Coquand, se l'ha dotat d'una nova diagnosi i una descripció moderna, se l'ha figurat de forma més completa i se n'han dipositat topotips en un museu de proximitat a la localitat tipus i amb major accessibilitat: el museu de la Universitat de València d'Història Natural. S'ha considerat que s'han de incloure també dins d'aquest tàxon els exemplars apareguts als nivells inferiors (formacions Argiles de Morella i Margues de Cervera del Maestrat) del Barremià superior. Així, amb l'estudi s'ha millorat el coneixement de l'espècie, se n'ha precisat el rang estratigràfic (Barremià superior-Aptià inferior), la fauna d'acompanyament i se n'ha ampliat la distribució geogràfica.
Mots clau:
Trigoniida, Trigoniidae, Aptià, Barremià, formació del Forcall, Fm Morella, Fm. Cervera
The species Trigonia peninsularis was described by Coquand in 1865, along with 119 other species from the Maestrat sedimentary basin. It is a very rare species and complete specimens are exceptional. In the original description only an engraving of the lateral view of the left valve was included and was, perhaps, not entirely faithful to the fossil. The holotype is deposited in a museum in Budapest and no other public institution, accessible to researchers, has specimens of this species in their collections. Trigonia became the dominant group in the Mesozoic era among the bivalves that hung on shallow water substrates. The transition from the Cretaceous to the Tertiary meant its near extinction. Currently only one genus is known, Neotrigonia, with seven species, restricted to the seas surrounding Australia and which are considered “living fossils”. T. peninsularis is the only species of the genus Trigonia Brugière, 1789, collected in the Morella area after many years of research. This paper concludes that, despite some notable differences between the specimen figured by Coquand (1865) and the material studied, they all belong to the same species. The validity of the species described by Coquand has thus been confirmed, it has been given a new diagnosis and a modern description, it has been figured more completely and topotypes have been deposited in a museum proximate to the type locality and with greater accessibility: the University of Valencia Museum of Natural History. It has been concluded that the specimens appearing in the lower levels (Clays of Morella and Marls of Cervera del Maestrat formations) of the Upper Barremian should also be included in this taxon. This study therefore improves the knowledge of the species as well as expanding the stratigraphic range (upper Barremian-lower Aptian), the accompanying fauna and its geographical distribution.
Key words:
Trigoniida, Trigoniidae, Aptian, Barremian, the Forcall formation, Morella Fm., Cervera Fm.
Carles Dorado & Marijn Roosen.................................................................................................................................................................................pp. 113-119.
1,24
MB
ABSTRACT
En el presente artículo se describe Drymaeus ommatidia sp. nov. (familia Bulimulidae) para el norte de Perú (departamento de Amazonas) la cual difiere conquiliológicamente de las demás especies descritas. Adicionalmente se aportan nuevas localidades de Drymaeus valentini Breure & Vega-Luz, 2020 mostrando su variabilidad morfológica.
Mots clau:
Bulimulidae; Amazonas; Perú; nueva especie, Drymaeus ommatidia sp. nov.
Drymaeus ommatidia sp. nov. (family Bulimulidae) is described from northern Peru (Department of Amazonas) and its relations with known species are briefly discussed. In addition, new occurrences of Drymaeus valentini Breure & Vega-Luz, 2020 are reported and shells from different populations showing part of its morphological variability are imaged for the first time
Keywords:
Bulimulidae; Amazonas; Peru; new species, Drymaeus ommatidia sp. nov.
A new stygobiont species of the genus Hadziella Kuščer, 1932 (Gastropoda: Hydrobiidae) from Spain
Una nova espècie estigòbia del gènere Hadziella Kuščer, 1932 (Gastropoda; Hydrobiidae) per a Espanya
Sergio Quiñonero-Salgado, Joaquín López-Soriano & Emilio Rolán.....................................................................................................................pp. 120-125.
991
KB
ABSTRACT
A new species of the genus Hadziella is described for Spain, which can be distinguished from other species in the genus by its particular morphology and a much smaller size. This is the smallest freshwater gastropod known so far for the Iberian Peninsula.
Mots clau:
Gastropoda, Hydrobiidae, new species, stygobiont
Es descriu una espècie nova del gènere Hadziella per a Espanya, la qual es pot diferenciar de les altres espècies conegudes del gènere per la seva morfologia peculiar i la seva mida molt més petita. Es tractaria de l’espècie de cargol d’aigua dolça més petit conegut per la península Ibèrica fins al moment.
Keywords:
Gastropoda, Hydrobiidae, nova espècie, estogobis.
Jorge Herrero-Hernán, David Molina Molina, Pol Sar & Diego Gil-Tapetado..........................................................................................................pp. 126-135.
932 KB
ABSTRACT
Se informa de la ocupación de las ootecas de Sphodromantis viridis (Forskål, 1775) (Mantodea: Mantidae) por Ozognathus cornutus (LeConte, 1859) (Coleoptera: Ptinidae), y del parasitismo de estas estructuras por Podagrion splendens Spinola, 1811 (Hymenoptera: Torymidae). Se documenta el comportamiento de lucha y competencia entre machos de O. cornutus por las hembras. Se discute la relación de estas tres especies de insectos de órdenes y orígenes diversos: la mantis de África, el coleóptero de Norteamérica y el himenóptero nativo del Paleártico, enfatizando cómo las especies exóticas pueden generar interacciones ex novo entre ellas.
Mots clau:
especies exóticas, nuevo comportamiento, interacciones interespecíficas ex novo, parasitoide, carcoma.
We report the occupation of oothecae of Sphodromantis viridis (Forskål 1775) (Mantidae) by Ozognathus cornutus (LeConte, 1859) (Coleoptera: Ptinidae), and parasitism of these structures by Podagrion splendens Spinola, 1811 (Hymenoptera: Torymidae). Fighting behavior and competition among males of O. cornutus for females is documented. We discuss the relationship among these three insect species of diverse orders and origins: the African mantis, the North American coleopteran and the native Palearctic hymenopteran, emphasizing how exotic species can generate ex novo interactions between them.
Keywords:
Exotic species, new behavior, ex novo interspecific interactions, parasitoid, woodworm
Galeaster bertrandi Seunes, 1889 (Echinoidea) espeziearen lehen aipamena Nafarroan
First record of Galeaster bertrandi Seunes, 1889 (Echinoidea) in Nafarroa
Primer registre de Galeaster bertrandi Seunes, 1889 (Echinoidea) a Nafarroa
Jose Kruz Arbilla Karasatorre & Enric Forner i Valls...................................................................................................................................................pp. 136-147.
951 KB
ABSTRACT
Galeaster bertrandi Seunes, 1889, ekinido bitxiaren deskribapen zehatza ematen da, orain arte Nafarroan aipatu den lehena, nahiz eta Kretazeoaren bukaeran izandako espezieen desagerpena ikertzeko helburuarekin badagoen Euskokantauriar arroko Maastrichtiar/Paleozeno garaiari dagokion lan sakonik. Espezie honek garrantzi berezia du: K/Pg muga gainditu zuelako; ondo ikertu gabeko ur-sakonetako ekinidoa delako; batzuen ustetan Galeaster generoa gaur egungo Pourtalesiidae A. Agassiz, 1881, familiaren jatorria izan; eta espeziearen ezaugarri batzuk (sistema apikala, esaterako) gutxi ezagutzen direlako. Ale bakarra aurkitu da zeinari III anbulakroaren ildoa eta peristoma garbitu zaizkion. Sistematikarako Kroh & Smith (2010) eta Kroh & Moi (2022) jarraitu dira. Aurkitutako alea Galeaster bertrandi espeziari lerrotzeko holotipoarekin alderatu da. Nafarroako Daniarrean dagoen lehen erregistro honekin Euskokantauriar arroan ere egiaztaturik geratzen da especie honek K/Pg muga gainditu zuela, Santandergo Mayor lurmuturrean aurkitu zena Maastrichtiar garaikoa baita. Ale heldu batean egiaztaturik geratzen da 2. eta 3. plaka genitalak bat egin gabe daudela eta bere atzeko gonoporoak atzeko plaka genitaletan txertatuta daudela eta ez, autore batzuek dioten bezala, II eta IV plaka okularretan. Generoaren diagnosiaren zati bat zuzendu da. Lehenengo aldiz 1. eta 4. anbulakroartekoek aho gainazalean dituzten berezitasunak deskribatu dira, zeinetan peristomarekin bat egiten duen plaka hurrengoarekiko bananduta ageri den, azken hori ere sinplea izanik. Genero zein espeziearen plaken arkitekturak erakusten dituen aldaerengatik, eta gaur egungo Pourtalesiidae familiaren barruan kokatua izanagatik (EAT, extrarradial-axial teoria deiturikoa familia honetan oinarritu da) bere ikerketan sakontzeko lagin esanguratsua lortzeko landa-lana ezinbestekoa da. Hitz-gakoak: Holasteroida,
Pourtalesiidae,
Galeaster, ur-sakonetako fauna, Daniarra, Euskokantauriar arroa, Nafarroa.
An adult specimen of the rare echinoid Galeaster bertrandi Seunes, 1889 which had not yet been recorded in Nafarroa, is described in detail, despite the existence of some in-depth work on the Maastrictian-Paleocene period in the Basque-Cantabrian basin to analyze the effects of the extinction at the end of the Cretaceous. The species is of great interest because it crossed the K/T border; because it is an echinoid belonging to the deep-water fauna, not sufficiently studied; because some authors consider that genus Galeaster could be the origin of the current family Pourtalesiidae A. Agassiz, 1881 and because there are characteristics of the species (such as the apical system) that are still poorly known. Only one specimen was available, in which the groove of ambulacrum III and the peristome have been cleaned. In terms of systematics, Kroh & Smith, (2010) and Kroh & Mooi (2022) are followed. For the inclusion of the specimen within the species G. bertrandi, it has been compared with the holotype. With this first record in Nafarroa (Danian) it is confirmed in the Basque-Cantabrian basin itself, that the species crossed the K/T border, because the specimen from Cabo Mayor at Santander is of Maastrichtian age. It has been confirmed the existence of an adult specimen that does not have genital plates 2 and 3 fused and whose posterior gonopores open inside on the posterior genital plates and not on oculars II and IV as postulated by some authors. The generic diagnosis has been partially amended. We describe for the first time the particularities of interambulacra 1 and 4 on the oral surface, in which the plate bordering the peristome and the next, which is also single, are disjunct (separated). The variability in the architecture of the plates, both in the species and in the genus and the fact of being related to the current family Pourtalesiidae on which some aspect of the Extraaxial-Axial theory (EAT) has been relying makes its study interesting and field work necessary in search of more specimens until reaching a significant sample.
Keywords:
Holasteroida, Pourtalessidae, Galeaster, deep-water fauna, Danian, Basque-Cantabrian basin, Nafarroa
Es descriu amb detall un exemplar adult del rar equínid Galeaster bertrandi Seunes, 1889, que no havia estat encara enregistrat a Nafarroa, tot i l’existència d’algun treball en profunditat sobre el període Maastrichtià - Paleocè a la conca Basco-cantàbrica per analitzar els efectes de l’extinció de final del Cretací. L’espècie té molt d’interès perquè va passar la frontera K/T; perquè es tracta d’un equínid que pertany a la fauna d’aigües profundes, que no està prou estudiada; perquè alguns autors consideren que el gènere Galeaster podria ser l’origen de la família actual Pourtalesiidae A. Agassiz, 1881 i perquè hi ha característiques de l’espècie (com el sistema apical) que encara són poc conegudes. S’ha pogut disposar només d’un exemplar, al qual s’ha netejar el solc de l’ambulacre III i el peristoma. En la sistemàtica s’ha seguit a Kroh & Smith (2010) i Kroh & Mooi (2022). Per la inclusió de l’exemplar dins de l’espècie G. bertrandi s’ha comparat amb l’holotip. Amb aquest primer registre a Nafarroa (Danià) es constata en la pròpia conca Basco-cantàbrica, que l’espècie va passar la frontera K/T, perquè l’exemplar del cap Mayor de Santander és del Maastrichtià. S’ha confirmat l’existència d’un exemplar adult que no té les plaques genitals 2 i 3 fusionades i que els gonoporus posteriors s’obrin en les plaques genitals posteriors i no sobre les oculars II i IV com postulen alguns autors. S’ha esmenat en part la diagnosi del gènere. S’ha descrit per primera vegada les particularitats dels interambulacres 1 i 4 en la superfície oral, en els quals la placa que limita amb el peristoma està separada (disjunta) respecte de la següent, que també és simple. La variabilitat en la arquitectura de les plaques, tant a l’espècie com al gènere i el fet de tenir relació amb la família actual Pourtalesiidae sobre la que s’ha recolzat algun aspecte de la teoria Extraaxial-Axial (EAT) fa interessant el seu estudi i necessari el treball de camp per cercar més exemplars fins assolir una mostra significativa.
Mots clau:
Galeaster, ur-sakonetako fauna, Daniarra, Euskokantauriar arroa, Nafarroa.
Miguel Tirado, Joan Castany, Jorge Adelantado, David Olmos & José Carmona................................................................................................pp. 148-160.
239 KB
ABSTRACT
En aquest treball es documenten les característiques de cinc estacions d'anellament situades a la Plana de Castelló (E de la península Ibèrica) i es descriuen els patrons de riquesa, abundància i dominància i s'aporta informació de la migratologia d'algunes aus passeriformes. Es van realitzar un total de 5.557 captures en 2 anys de seguiment, amb un percentatge de recaptures del 21,5 %. Es van obtenir captures d'un total de 68 espècies. El grup millor representat va ser el dels passeriformes transsaharians, amb gairebé el 75% del total de les espècies transaharianes que transiten regularment per la Plana de Castelló. El període amb majors captures va ser el pas postnupcial (agost-novembre) i els mínims anuals es van obtenir durant el pas prenupcial (març-maig). En general, l'estacionalitat va ser alta en totes les EEC amb diferències notables entre els períodes de captures màximes i mínimes que va superar el 30 % en dos EEC. Els mesos amb major riquesa van ser octubre i setembre, i els de menor riquesa febrer i juny. El major percentatge d'espècies per cada 100 anellaments es va aconseguir a l'abril i el menor a l'octubre. La parella d'espècies més abundant va ser Acrocephalus scirpaceus - Phylloscopus collybita, que va aconseguir el 43 % de les captures, indicant una alta dominància. Les taxes de recaptura de Cettia cetti, Erithacus rubecula i Acrocephalus melanopogon va superar el 50 %, en canvi, va ser molt baixa o nul·la entre les espècies exclusivament migrants. En totes les EEC el període amb majors captures va ser el pas postnupcial, però va haver-hi diferències en el repartiment de captures en els altres períodes, sent la hivernada el segon en importància en alguns casos i el període de cria o el pas prenupcial en uns altres. Aquest treball pot suposar un suport per a l'inici de seguiments de les poblacions d'ocells a la Plana de Castelló o en altres zones similars en indicar espècies objectiu o zones i dates adequades per a les captures.
Mots clau:
anellament d'ocells, plana de Castelló, migració d'ocells, hàbitats, Estació d'Esforç Constant (EEC).
This work documents the characteristics of five ringing stations located in the Plana de Castellón (eastern Iberian Peninsula) and describes the patterns of richness, abundance, and dominance. Additionally, information is provided on some passerine migration patterns. A total of 5,557 captures took place in 2 years of monitoring, with a recapture rate of 21.5 %. Captures of a total of 68 species were obtained. The best represented group was that of trans-Saharan passerines, which accounted for almost 75 % of the total number of trans-Saharan species that regularly transit through the Plana de Castellón. The period with the highest number of captures was the post-breeding migration period (August-November), while the annual minimums were obtained during the pre-breeding migration (March-May). The months with the highest number of species captured were October and September, while the lowest numbers were recorded in February and June. The highest percentage of species-per 100 ringings was achieved in April and the lowest in October. The most abundant species pair was Acrocephalus scirpaceus - Phylloscopus collybita, which accounted for almost 43 % of the total captures, indicating high dominance. Recapture rates exceeded 50 % in Cettia cetti, Erithacus rubecula, and Acrocephalus melanopogon and were very low or nonexistent for pure migrants. In all CES, the period with the highest captures was the post-breeding migration period, but there were differences in the distribution of captures in other periods, with the wintering period being second in importance in some cases and the breeding period or pre-breeding migration in others. This work may provide support for the start of bird population monitoring in the Plana de Castellón or in similar areas by indicating target species or suitable areas and dates for captures.
Keywords:
bird ringing, Plana de Castellón, bird migration, habitats, Constant Effort Site (CES).
Lavandula stoechas var. iuliae (Labiatae), una nova varietat de tomaní
Lavandula stoechas var. iuliae (Labiatae), a new variety
P. Pablo Ferrer-Gallego, Esther Miedes, Roberto Roselló & Juan B. Peris .............................................................................................................pp. 161-163
298 KB
ABSTRACT
Es descriu una nova varietat de Lavandula stoechas (Labiatae) caracteritzada per tindre les bràctees de la inflorescència de color verd, amb les bràctees superiors (sobreïxen en plomell) de color blanc. Aquesta varietat ha sigut recol·lectada a Montfragüe (Cáceres, Espanya). S'hi aporten caràcters de diagnòstic respecte a la forma típica de l'espècie.
Mots clau:
tomaní, Espanya, Lamiaceae, taxonomia, varietat
A new variety of Lavandula stoechas (Labiatae) is described. This variety is characterized by its green bracts, with the upper bracts (protruding feathers) being white. This variety has been collected in Monfragüe (Cáceres province, Spain). The diagnostic features with respect to the typical variety are reported.
Keywords:
Spanish lavender, Spain, Lamiaceae, taxonomy, variety.
Emilio Laguna Lumbreras,Albert Navarro Peris, Simón Fos Martín, Josep E. Oltra Benavent & Joan Pérez Botella..............................................pp. 164-175
974 KB
ABSTRACT
S'analitza el cas de la troballa de poblacions de l'endemisme exclusiu valencià Lupinus mariae-josephae (tramussera valenciana), que es considerava presumiblement extint, gràcies a la fitotoponímia relacionada amb els seus noms populars, que va permetre el seu descobriment en diferents paratges de les províncies de València i Alacant. Actualment es coneixen 7 nuclis poblacionals de l'espècie, que està representada a 4 microreserves de flora i se n'han fet translocacions de conservació exitoses. A partir d'aquestes troballes de poblacions i experiències de conservació, l'espècie va passar temporalment de la qualificació En Perill Crític (CR) a No Amenaçada (NT) en la classificació de categories de llista roja de la UICN, i de Vulnerable a Protegida No Catalogada en el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades. Actualment, es troba de nou qualificada CR.
Mots clau:
etnobotànica, conservació, Lupinus mariae-josephae, Comunitat Valenciana, fitotoponímia
This paper analyses the discovery of a number of populations of the theoretically extinct, endemic Valencian plant Lupinus mariae-josephae (Valencian Lupin), thanks to the phyto-toponomic reporting of their popular names. This allowed for its discovery at several locations in the provinces of Valencia and Alicante. At present, seven sites with such populations are known, of which four are designated as micro-reserves. Suc- cessful conservation translocations have also been made. Following these discoveries and together with the con- servation efforts, the species has temporarily passed from Critically Endangered (CR) to Not Threatened (NT) in the IUCN's red-listing categories, and from Vulnerable to Protected Not Catalogued in the Valencian Catalogue of Threatened Plant Species. Currently in now qualified as CR.
Keywords:
ethnobotany, conservation, Lupinus mariae-josephae, Valencian Community, phytotoponymy
Juan Ramón Vázquez, Roberto Roselló, P. Pablo Ferrer-Gallego & Juan B. Peris.........................................................................................................pp. 176-187.
573 KB
ABSTRACT
Es proposa una nova gespa seminatural i urbana, Taraxaco columnaris-Plantaginetum majoris ass. nova, detectada a les gespes urbanes d'algunes localitats de la zona litoral i sublitoral de la Comunitat Valenciana. S'aporta la corresponent taula fitosociològica.
Mots clau:
Fitosociologia, Comunitat Valenciana, gespa urbana higronitròfila, sintaxonomia.
A new semi-natural and urban grass Taraxaco columnaris-Plantaginetum majoris ass. nova is proposed, located in the urban grasses of some localities of the coastal and sub-coastal area of the Valencian Community. The corresponding phytosociological table is provided.
Keywords:
Phytosociology, Valencian Community, urban hygro-nitrophilic grassland, syntaxonomy
Juan R. Vázquez, Roberto Roselló, P. Pablo Ferrer-Gallego & Juan B. Peris.........................................................................................................................pp. 188-197.
622 KB
ABSTRACT
En aquest treball es pretén contribuir al millor coneixement de la vegetació ruderal i arvense, ja que s'hi proposa una nova associació antropogènica: Amarantho viridis-Eleusinetum indicae, pertanayent a la classe de vegetació Polygono-Poetea annuae, pròpia de sòls nitrificats i compactes, provinent de les zones litorals de la Comunitat Valenciana (Espanya). A més a més, es proposen cinc noves subassociacions, al temps que es compara aquesta nova associació amb altres de pertanyents a la mateixa classe descrites per al territori i s'aporten algunes dades sobre l'ecologia i corologia de les seues plantes directrius.
Mots clau:
Comunitat Valenciana, fitosociologia, neòfits, sintaxonomia, Eleusine indica, Amaranthus viridis
This work aims to contribute to a better understanding of ruderal and weedy vegetation, by proposing a new anthropogenic association: Amarantho viridis-Eleusinetum indicae, belonging to the Polygono-Poetea annuae vegetation class, typical of nitrified and compact soils, originating from coastal areas of the Valencian Community (Spain). In addition, five new sub-associations are proposed, while comparing this new association with others belonging to the same class described for the territory and some data are provided on the ecology and chorology of its guiding plants.
Keywords:
Valencian Community, phytosociology, neophytes, syntaxonomy, Eleusine indica, Amaranthus viridis
Notes Breus
Alba Rojas, Antonio Esteban & Pere Abelló...............................................................................................................................................................................pp. 198-202
1611 KB
ABSTRACT
This note records the fourth specimen of the Crucifix Crab, Charybdis (Charybdis) feriata (Linné, 1758) to be registered in the western Mediterranean, this being the first specimen detected along the Valencian coast, specifically in front of Grau de Castelló de la Plana. The importance of this finding lies in the fact that this individual expands the known distribution range of the species in the Mediterranean, thus showing a slow geographic extension of the recorded specimens in a NE-SW direction following the main oceanographic current present in the area, the Mediterranean Northern Current. We also discuss the possible coexistence with other large crabs present in the area, such as the American Blue Crab, Callinectes sapidus, and the Blue Swimming Crab, Portunus segnis given their habitat, temperature, and salinity preferences
.Mots clau:
biological invasions, Castelló de la Plana, population expansion, western Mediterranean, crab, coexistence
En aquesta nota es deixa constància del quart exemplar de cranc de la creu, Charybdis (Charybdis) feriata (Linné, 1758) que es registra a la Mediterrània occidental, essent aquest el primer exemplar detectat a la costa valenciana. Aquest individu va ser capturat prop del Grau de Castelló de la Plana. La importància del registre esdevé perquè constata l'expansió de l'espècie a l'oest de la Mediterrània, donada l'evolució geogràfica dels exemplars registrats fins al moment en el conjunt de la Mediterrània. Es discuteix sobre la possible cohabitació a la Mediterrània occidental d'aquesta espècie amb altres crancs de gran talla presents en aquesta mar, com el cranc blau americà, Callinectes sapidus, i el cranc blau indo-pacífic, Portunus segnis, degut a les diferències de temperatura, salinitat i hàbitat preferencial que presenten aquestes espècies.
Keywords:
invasions biològiques, Castelló de la Plana, expansió poblacional, Mediterrània occidental, crancs, coexistència
Sandra Sales Reverter............................................................................................................................................................................................................pp. 203-212
474 KB
ABSTRACT
S'ha explorat, de manera inicial, la diversitat del filum Mollusca a la tanatocenosi de la platja de Garbí, a la Ràpita, dins de la badia dels Alfacs al delta de l'Ebre. La motivació del treball és preparar una proposta d'activitat didàctica dins de l'àrea del Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, en un grup de sisè de primària de l'escola Horta Vella de la Ràpita, aprofitant l'avinentesa que la platja, amb una gran biodiversitat i situada en un dels punts calents d'Europa d'entrada d'espècies al·lòctones, està a la distància d'una passejada de l'escola. El material s'extrau de la tanatocenosi de la platja, sense afectar animals vius. El mostreig d'una part menuda de la platja amb un esforç escàs (2 hores) ha donat la troballa de quatre espècies al·lòctones. Una d'elles amb nou exemplars, quan fins ara només se'n coneixien dos exemplars en tota la costa de la Ràpita. La platja de Garbí es considera un observatori ideal per fer el seguiment de l'entrada i evolució d'espècies al·lòctones, així com també per avaluar la biodiversitat de mol·luscs de la zona. S'elabora una proposta didàctica per introduir en el coneixement de la biodiversitat i el procediment científic l'alumnat, amb un espai de proximitat i amb una activitat plaent, ideal com a proposta per una escola verda i compromesa amb el seu territori.
Mots clau:
didàctica del medi natural, Mollusca, espècies al·lòctones, delta de l'Ebre, el Montsià
The diversity of the phylum Mollusca in the thanatocoenosis of Garbí beach, within the Alfacs Bay of La Ràpita in the Ebro delta, was initially explored. The motivation behind the work was to prepare a proposal for a didactic activity within the area of Knowledge of the Natural, Social and Cultural Environment for a group of sixth graders at the Horta Vella de la Ràpita school, taking advantage of the fact that the beach, with its great biodiversity and location in one of Europe's hotspots for the entry of non-native species, is within walking distance of the school. The material was extracted from the thanatocoenosis of the beach, without affecting any living animals. The low effort sampling (2 hours) of a small part of the beach resulted in the discovery of four non-native species. One of them with nine specimens, when until now only two specimens of that species had been found on the entire Ràpita coast. The beach of Garbí is considered an ideal observatory to monitor the entry and evolution of non-native species, as well as to evaluate the biodiversity of molluscs in the area. A didactic proposal has been drawn up to introduce an understanding of both biodiversity and the scientific procedure to students, combining a local resource with a pleasant activity, an ideal exercise for a school committed to its local area and green principles
Keywords:
teaching of the natural environment, Mollusca, non-native species, Ebro delta, el Montsià
Josep Quintana Cardona & Guillem X. Pons...........................................................................................................................................................................pp. 213-218
237 KB
ABSTRACT
La revisió en detall de la descripció d'I. colladoi Juárez-Ruiz & Altaba, 2022 ha permès detectar l'existència d'una incongruència en l'alçada de l'holotip d'aquest tàxon procedent del Pliocè inferior de Mallorca. La incertesa provocada per aquesta incongruència fa dubtar de la validesa d'aquesta suposada nova espècie, raó per la qual es proposa utilitzar el nom Allognatus sp. a l'hora de designar-lo. La validació d'aquest tàxon ha de passar, necessàriament, per la recuperació d'una mostra representativa d'exemplars fòssils ben conservats, procedents dels jaciment tipus i un estudi en detall de la variabilitat conquiliològica d'algunes poblacions de Mallorca, actuals i fòssils, del gènere Allognathus Pilsbry, 1888.
Mots clau:
morfometria, diàmetre/alçada, polimorfisme, incertesa, tendències.
The review of the description of I. colladoi has allowed us to detect the existence of an incongruity in the height of the holotype of this taxon from the lower Pliocene of Mallorca (Balearic Islands). The uncertainty caused by this incongruity cast doubt on the validity of this supposed new species, which is why it is proposed to use the name Allognathus sp. when designating it. The validation of this taxon must necessarily go through the recovery of a representative sample of well-preserved fossils specimens from the type site and a detailed study of the conchological variability of some populations from Mallorca, both extant and fossil, included in the genus Allognathus Pilsbry, 1888.
Keywords:
morphometry, diameter/height, polymorphism, uncertainty, trends
Josep Juárez-Ruiz & Cristian R. Altaba................................................................................................................................................................................pp. 219-223
148 KB
ABSTRACT
El gasteròpode terrestre fòssil Iberellus colladoi Juárez-Ruiz & Altaba, 2022 ha estat recentment descrit del Zancleà del sud de Mallorca (Balears, Mediterrani occidental) i és amb escreix l'espècie identificada més antiga del grup d'helícids endèmics de l'arxipèlag. La seva validesa ha estat qüestionada per Quintana & Pons (2023), els quals proposen anomenar-lo “Allognathus sp.”. Llurs arguments no tenen, al nostre parer, gens de justificació. Llur comparació mitjançant un simple gràfic bivariant, sense fer cap anàlisi discriminant, a partir de mesures fetes sobre un dibuix esquemàtic i sense ni tan sols haver examinat el material tipus, no pot tenir cap implicació taxonòmica. L'espècie fòssil és vàlida a tots els efectes i no hi ha cap justificació per ignorar-la o ubicar-la en un altre gènere.
Mots clau:
Iberellus colladoi, Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, invalidesa, morfometria
The fossil land snail Iberellus colladoi Juárez-Ruiz & Altaba, 2022 has recently been described from the Zanclean of southern Mallorca (Balearic Islands, Western Mediterranean), being by far the oldest identified species among the archipelago's endemic helicids. Its validity has been questioned by Quintana & Pons (2023), who propose to call it “Allognathus sp.”. In our opinion, their arguments are unjustified. Their comparison through a simple bivariate plot without any discriminant analysis, on the basis of measurements taken from a schematic drawing and without even having examined the type material cannot have any taxonomic implications. The fossil species is valid in every sense and there is no justification for ignoring it or transferring it to another genus.
Keywords:
Iberellus colladoi, International Code of Zoological Nomenclature, invalidity, morphometrics
Julio Talaván Serna & Julio Talaván Gómez..........................................................................................................................................................pp. 224-226
166 KB
ABSTRACT
En el presente artículo se aportan las primeras citas de Cepaea hortensis (O.F. Müller, 1774) en la Comunidad Valenciana. Corresponden al Rincón de Ademuz, en la provincia de València y constituyen citas de gran valor biogeográfico por su latitud meridional en la península ibérica. Los ejemplares fueron determinados por sus caracteres conquiliológicos y mediante el examen del dardo del aparato reproductor.
Mots clau:
Cepaea hortensis, Helicidae, Ademuz, València
In this article the first reports of Cepaea hortensis (O.F. Müller, 1774) for the Valencian Community are cited. These discoveries were made in the Rincón de Ademuz, (province of Valencia) and they have a high biogeographic interest due to its southern latitude in the Iberian Peninsula. The specimens were determined by their conchological characters and by inspection of the dart of the reproductive system.
Keywords:
Cepaea hortensis, Helicidae, Ademuz, Valencia.
Julio Talaván Serna & Julio Talaván Gómez......................................................................................................................................................pp. 227-229
149 KB KB
ABSTRACT
En el presente artículo se aporta una nueva cita de Zonitoides arboreus (Say, 1816) en la Comunidad Valenciana.
Mots clau:
Zonitoides, València, España, peninsula Ibérica.
In this article a new report of Zonitoides arboreus (Say, 1816) for the Valencian Community is presented.
Keywords:
Zonitoides, Valencia, Spain, Iberian Peninsula.
Primer registre de Columella aspera (Waldén, 1966) (Gastropoda) al País Valencià
First record of Columella aspera Waldén, 1966 (Gastropoda: Vertiginidae) in the Valencian Community
Ramón Prades Bataller, Ana Llopis Raimundo & Jacinto Cerdá Moles....................................................................................................pp. 230-233
251 KB
ABSTRACT
Aquesta nota és resultat dels treballs de recerca sistemàtica dels autors al parc natural del Penyagolosa per conèixer la malacofauna continental que hi viu. S'ha garbellat mostres de sediment de zones entollades i s'ha estudiat les conquilles amb lupa. S'ha identificat el gasteròpode Columella aspera Walden, 1966 al barranc de l'Avellanar o de l'Esquilador dins del terme municipal de Vistabella del Maestrat (l'Alcalatén; País Valencià), per la recol·lecció d'un total de 22 closques, algunes fresques, que indicaria la presència d'una població actual. Es descriu l'hàbitat on s'ha recollit i tota la fauna de mol·luscs que l'acompanyen. Aquest registre de C. aspera és el primer al País Valencià i eleva el nombre d'espècies que s'han trobat de les famílies Vertiginidae i Truncatellinidae fins a nou.
Mots clau:
Columella aspera, Vertiginidae, Truncatellinidae, País Valencià, l'Alcalatén, Penyagolosa
This note is the result of the authors' systematic research work in the Penyagolosa natural park to learn about the continental malacofauna that lives there. Sediment samples from sunken areas have been sieved and the shells have been studied with a magnifying glass. The gastropod Columella aspera Walden, 1966 has been identified in the ravine of l'Avellanar or l'Esquilador within the municipality of Vistabella del Maestrat (l'Alcalatén; País Valencià), for the collection of a total of 22 shells, some fresh, which would indicate the presence of a current population. The habitat where it was collected and all the accompanying mollusc fauna are described. This record of C. aspera is the first in the Valencian Community and raises the number of species found in the Vertiginidae and Truncatellinidae family to nine.
Keywords:
Columella aspera, Vertiginidae, Truncatellinidae, País Valencià, l'Alcalatén Penyagolosa
Ampliació de la distribució estratigràfica d'Apatopygus garciasanzi Forner, 2016 (Echinoidea)
Expansion of the stratigraphic distribution of Apatopygus garciasanzi Forner, 2016 (Echinoidea)
Joaquín Segura-Collado, Emili Gombau i Valenzuela, Vicent Gual i Ortí & Enric Forner i Vallsr......................................................................pp. 234-243
947 KB
ABSTRACT
En el treball es constata la presència d'Apatopygus garciasanzi Forner, 2016 al Barremià superior, dins la Fm. Xert, la qual cosa té molta importància perquè fa encara més antiga l'aparició d'un caràcter modern, la pèrdua d'un dels dos porus ambulacrals més enllà dels pètals, que es pensava abans de la descripció de l'espècie que no va passar fins al Cenomanià. Només s'ha disposat d'un exemplar d'aquesta rara espècie, que n'eleva fins a deu el cens mundial conegut. S'amplia en un milió d'anys, fins a 25, la pèrdua d'un porus ambulacral més enllà dels pètals en els Neognostomata, tret evolutiu que acabarà compartint quasi tot el grup a partir del Terciari. Es confirma que l'espècie no té porus bucals, la qual cosa anul·la la hipòtesi comunament admesa que l'aparició d'aquests és coetània al pas a porus simples enllà dels pètals. Amb el registre fòssil actual, es confirma que A. garciasanzi pot ser l'avantpassat de tots els Neognostomata moderns i que s'han de reformular totes les interpretacions que Kier va fer, als anys 60 del segle passat, sobre el grup.
Mots clau:
Neognothostomata, Apatopygidae, Barremià, formació Xert, monoporus ambulacral, conca del Maestrat
The paper confirms the presence of Apatopygus garciasanzi Forner, 2016 in the Upper Barremian, within the Xert formation. This is a very significant discovery as it makes the development of a modern characteristic, the loss of one of the two ambulacral pores beyond the petals, more ancient than previously thought. Until now this development was considered to have occurred in the Cenomanian. Only one specimen from the new Barremian site has been obtained bringing the total world census of this rare species to ten. The loss of the ambulacral pore is pushed back by at least one million years (to 25mn years), an evolutionary feature that will end up being shared by almost the entire group from the Tertiary onwards. It is confirmed that the species does not have oral pores, which invalidates the commonly accepted hypothesis that the appearance of these traits is contemporary with the transition to simple pores beyond the petals. With the current fossil record, it is confirmed that A. garciasanzi could be the ancestor of all modern Neognothostomata and that the interpretations that Kier made in the 1960s about the group must be reformulated.
Keywords:
Neognothostomata, Apatopygidae, Barremian, Xert formation, single pores ambulacra, Maestrat basin.
J. Manuel Cerdà Pérez & Enric Forner i Valls......................................................................................................................................................................pp. 244-249
1.05 MB
ABSTRACT
Els estudis de gasteròpodes continentals no són molt freqüents, per contrast amb l'abundant bibliografia sobre els fòssils marins. A la comarca dels Ports l'única espècie de gasteròpode terrestre descrita fins ara és Asensidea asensii Calzada, 2002. Però des de la descripció original no s'havia tornat a retrobar. La troballa d'un nou jaciment en una nova localitat ha motivat la redacció d'aquesta nota. Tot i que el material recuperat consisteix en motlles interns, sense cap resta de conquilla, que ha estat dissolta per processos tafonòmics, s'ha pogut classificar l'espècie per la seua forma característica, troquiforme, les mesures indicades al treball original, la fauna d'acompanyament i la continuïtat de l'aflorament. El nou jaciment se situa a uns 6 Km en línia recta de la localitat tipus del mas de Mateu (Olocau del Rey, els Ports). S'ha precisat l'adscripció administrativa de la localitat tipus. S'ha actualitzat la sistemàtica paleontològica, d'acord a les aportacions recents. S'ha ampliat la distribució geogràfica de l'espècie amb el nou jaciment de l'assagador de les Refoies (la Todolella, els Ports) i es diposita material en un altre museu de proximitat. S'apunta la conveniència de realitzar noves prospeccions al Miocè continental de Terol a la recerca de més localitats d'A. asensii.
Mots clau:
Mollusca, Gastropoda, Helicidae, Miocè, la Todolella, els Ports
Studies of continental gastropods are not very common, in contrast to the extensive bibliography on marine fossils. In the Ports region, the only terrestrial gastropod species described so far is Asensidea asensii Calzada, 2002. However, since its original description, it has not been found again. The discovery of a new site in a new locality has motivated the writing of this note. Although the material recovered consists of internal molds and lacks any shell remains, which would have been dissolved by taphonomic processes, it has been possible to classify the species by its characteristic trochiform shape, the measurements indicated in the original work, the accompanying fauna and the continuity of the outcrop. The new site is located about 6 km as the crow flies from the type locality of the Mas de Mateu (Olocau del Rey, els Ports). The administrative designation of the type locality has been specified. The paleontological system has been updated taking into account recent contributions. The geographical distribution of the species has been expanded with the new site of the assagador (livestock route) de les Refoies (la Todolella, els Ports) and material has been deposited in another nearby museum. The desirability of carrying out new surveys in the continental Miocene of Teruel in search of more localities of A. asensii is pointed out.
Keywords:
Mollusca, Gastropoda, Helicidae, Miocene, la Todolella, els Ports.
Enric Forner i Valls & Arturo Oliver Foix................................................................................................................................................................................pp. 250-259
1.18 MB
ABSTRACT
Es registra per primera vegada l'ús d'un fòssil per realitzar una funció pràctica en la cultura ibèrica, a l'assentament de Moratella o Tossal de les Vinyes, al terme municipal de Ràfels (el Matarranya). Concretament un equinoïdeu fòssil del gènere Tetragramma Brongniart, 1822 per fer de fusaiola. Per aquesta finalitat se li va practicar al centre una perforació cilíndrica per inserir la punta del fus. La peça presenta mostres d'haver estat utilitzat per les funcions que se li havien assignat: una part de la perforació s'ha vist eixamplada per la rotació del fus i els tubercles de l'equínid mostren erosió per fregament. El fòssil, un eriçó de mar, va ser recollit i traslladat al poblat des d'una certa distància, perquè l'entorn immediat és de sediments continentals i d'època molt posterior (Cenozoic) a la desaparició d'aquest gènere d'equínid (Cretaci). S'apunta la possibilitat que aquest element natural, el fòssil de Tetragramma, s'ha utilitzat com a element inspirador per decorar noves fusaioles de ceràmica, del mateix jaciment, amb elements radials que imiten els ambulacres i els porus ambulacrals dels eriçons de mar regulars.
Mots clau:
fusaiola, Tetragramma, ús pràctic dels fòssils, decoració natural, ibers, edat del ferro, Ràfels, el Matarranya
The first recorded use of a fossil to perform a practical function in the Iberian culture, from the settlement of Moratella in Ràfels (el Matarranya) is described. Specifically, a fossil echinoid of the genus Tetragramma Brongniart, 1822, used as a spindle whorl. For this purpose, a cylindrical hole was made in the center to insert the tip of the spindle. The piece shows signs of having been used to this end: part of the perforation has been widened due to the rotation of the spindle and the tubercles of the echinoid show erosion due to wear. Given that the immediate environs of the settlement consist of continental sediments and from a period much later (Cenozoic) than when this genus of echinoid disappeared (Cretaceous), the fossil must have been collected and subsequently moved to the village from a certain distance. The possibility is pointed out that this natural element, the Tetragramma fossil, may have been the inspiration for the decoration of ceramic whorls found at the same site, showing radial elements that imitate the ambulacra and the ambulacral pores of regular sea urchins.
Keywords:
Spindle whorl, Tetragramma, practical use of fossils, natural decoration, Iberians, Iron Age, Ràfels, el Matarranya
Josep Quintana, Antoni Obrador, Miquel Fernández & Josep Florit..................................................................................................................................pp. 260-265
424 KB
ABSTRACT
La catalogació de la col·lecció paleontològica d’en Benito Mercadal Pons, actualment conservada en el Museu de Menorca (Maó), ha permès localitzar les restes de dos cetacis fòssils: una dent d’odontocet del Tortonià (Miocè superior) de cala Mitjana (Ferreries, Menorca) i un fragment de la rama mandibular d’un misticet, de la qual es desconeix la procedència. Malgrat que l’escassetat de les restes i el seu estat fragmentari no han permès una assignació taxonòmica a nivell de família (misticet) o de família / gènere / espècie, suposen (en el cas de la dent d’odontocet) una addició molt interessant al coneixement dels cetacis fòssils del Miocè de Menorca. En aquest treball es destaca la importància dels naturalistes aficionats locals a l’hora de protegir el patrimoni paleontològic i geològic d’una determinada zona geogràfica.
Mots clau:
llegat paleontològic, revisió taxonòmica, odontocet, misticet, Miocè superior, Menorca
The cataloguing of the paleontological collection of Benito Mercadal Pons, currently preserved in the Museum of Menorca (Maó) has allowed us to locate the remains of two fossil cetaceans: an odontocete tooth from the Tortonian (Upper Miocene) of cala Mitjana (Ferreries, Menorca) and a fragment of the mandibular branch of a mysticete, whose provenance is unknown. Although the scarcities of the remains and their fragmentary state have not allowed a taxonomic assignment at family or genus / species level, they represent (in the case of the odontocete tooth) a very interesting addition to the knowledge of fossil cetaceans from the Miocene of Menorca. This work highlights the importance of local amateur naturalists when it comes to protecting the paleontological and geological heritage of a certain geographical area.
Keywords:
paleontological legacy, taxonomic review, Odontocete, Mysticete, Upper Miocene, Menorca
Novetats corològiques sobre Teucrium muletii (Lamiacae)
Chorological news for Teucrium muletii (Lamiaceae)
Roberto Roselló, P. Pablo Ferrer-Gallego, José Gómez & Juan B. Peris.......................................................................................................................pp. 266-269
455 KB
ABSTRACT
S'aporten nous registres que amplien la presència de l'endemisme Teucrium muletii a l'est de la península Ibèrica, a la província de Castelló (Comunitat Valenciana, Espanya).
Mots clau:
Teucrium, corologia, endemisme, Vinaròs, Castelló
New cites that expand the presence of the endemism Teucrium muletii to the east of the Iberian Peninsula are provided, in the province of Castelló (Valencian Community, Spain).
Keywords:
Teucrium, chorology, endemism, Vinaròs, Castelló
En el bicentenari del naixement del metge i botànic Joan Ignasi Puiggarí
On the bicentenary of the birth of the doctor and botanist Joan Ignasi Puiggarí
Àngel Manuel Hernández Cardona. .................................................................................................................................................................................pp. 270-279
262 KB
ABSTRACT
Aquesta nota s’ha fet en commemoració del bicentenari del naixement del metge i botànic Joan Ignasi Puiggarí Iglésias, nascut a Barcelona l’any 1823. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l’any 1849. A més de a Barcelona, va exercir la medicina a Arenys de Mar, els Prats de Rei, Igualada i Vic, abans d’emigrar al Brasil, l’any 1877, on residí a Apiaí i a São Paulo. Durant la seva estada als Prats de Rei efectuà recol·leccions de fanerògames a la contrada. Més tard, a Vic va recol·lectar no solament fanerògames, sinó també criptògames. També va fer algunes excursions botàniques a Montserrat, al Montseny i als Pirineus. Un cop instal·lat al Brasil, va fer-hi importants recol·leccions de criptògames, que enviava a especialistes. Va publicar un estudi sobre la vegetació de la comarca d’Osona i un article sobre criptògames d’Apiaí. Espècimens recol·lectats per ell es conserven a l’herbari BC, de l’Institut Botànic de Barcelona, a l’herbari SP, de l’Instituto de Pesquisas Ambientais, a São Paulo, i en diversos altres herbaris. Va morir a São Paulo l’any 1900.
Mots clau:
Puiggarí, Catalunya, Brasil, medicina, fanerogàmia, criptogàmia
This note has been written in commemoration of the bicentenary of the birth of the doctor and botanist Joan Ignasi Puiggarí Iglésias, born in Barcelona in 1823. He graduated in medicine and surgery from the University of Barcelona in 1849. In addition to Barcelona, he practiced medicine in Arenys de Mar, Els Prats de Rei, Igualada and Vic, before emigrating to Brazil in 1877, where he lived in Apiaí and São Paulo. During his stay in Els Prats de Rei he made collections of phanerogams from the region. Later, in Vic, he collected not only phanerogams, but also cryptogams. He also made some botanical excursions to Montserrat, Montseny and the Pyrenees. Once installed in Brazil, he made important collections of cryptogams, which he then sent to specialists. He published a study on the vegetation of the county of Osona and an article on the cryptogams of Apiaí. Specimens collected by him are preserved in the BC herbarium of the Institut Botànic de Barcelona, in the SP herbarium of the Instituto de Pesquisas Ambientais, in São Paulo, and in several other herbariums. He died in São Paulo in 1900.
Keywords:
Puiggarí, Catalonia, Brazil, phanerogamy, cryptogamy
Ressenyes:
............................................................................................................................................................................................................................................pp 280-291
Vicenç Bros i Caton. Institució Catalana d'Història Natural (ICHN).
Emilio Laguna.Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF).
Esqueletos. El marco de la vida. Jan Zalasiewicz i Mark Williams. 2022.
Emilio Laguna.Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF).
Àngel M. Hernández. Dr. en Ciències Biològiques.
Silvestre. Basque Culinary Center. 2022.
Emilio Laguna.Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF).
Emilio Laguna.Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF).
Por un bosque primario en Europa occidental. Manifiesto. Francis Hallé. 2022.
Emilio Laguna.Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF).
Actas XI Jornadas de Geomorfología litoral 2022
Francesc Xavier Roig i Munar. Dr. en Geografia i Dr. en Geologia. Consultor Ambiental.
Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.
Francesc Xavier Roig i Munar. Dr. en Geografia i Dr. en Geologia. Consultor Ambiental.