Resumen de Gasto educativo en la cuenca minera e industrial vizcaína, 1857-1923

Adrián Palacios Mateo

• español

  Este trabajo explora cómo la industrialización pudo estar afectando a la formación de capital humano. A través del análisis del gasto educativo de los ayuntamientos minero-industriales de Vizcaya entre 1857 y 1923, se puede observar como estos respondieron positivamente al boom minero-industrial desde mediados de 1880. Aunque en las décadas de 1880 y 1890 la inmigración a la cuenca hizo retroceder levemente el gasto educativo, los datos muestran que a partir de 1900, estos ayuntamientos realizaron una inversión importante en la formación de capital humano de sus habitantes. Sin embargo, la aproximación a los datos de alfabetización de la cuenca muestran que, pese al gasto educativo, la alfabetización no pareció responder positivamente hasta las primeras décadas del siglo XX. Los resultados parecen indicar que las condiciones de mineros y operarios fabriles pudieron estar afectando directamente a la escolarización, minimizando el efecto del gasto educativo local

• English

  This paper analyses how industrialization affected human capital formation. Using the educational expenditure in mining-industrial municipalities in Biscay between 1857 and 1923, it can be observed that they positively reacted to the mining-industrial boom from the 1880s onwards. Although during the 1880s and 1890s the migration flow altered the education spending, the data shows that since 1900, education was an important expenditure within these municipalities’ annual accounts. However, the literacy rates of the mining-industrial basin indicate that until the early 20th century, local educational expenditure did not affect human capital formation. The results suggest that the living conditions of miners and industrial workers might be hampered the public educational spending.

• català

  Aquest treball explora com la industrialització va poder estar afectant la formació de capital humà. A través de l'anàlisi de la despesa educativa dels ajuntaments minero-industrials de Biscaia entre 1857 i 1923, es pot observar com aquests van respondre positivament al boom minero-industrial des de mitjans de 1880. Encara que a les dècades de 1880 i 1890 la immigració a la conca va fer retrocedir lleument la despesa educativa, les dades mostren que a partir del 1900, aquests ajuntaments van realitzar una inversió important en la formació de capital humà dels seus habitants. Tot i això, l'aproximació a les dades d'alfabetització de la conca mostren que, malgrat la despesa educativa, l'alfabetització no va semblar respondre positivament fins a les primeres dècades del segle XX. Els resultats semblen indicar que les condicions de miners i operaris fabrils van poder estar afectant directament l'escolarització i van minimitzar l'efecte de la despesa educativa local.