Es reseña de:
El periodisme català contemporani: Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939
Institut d'Estudis Catalans, Secció de Filosofia i Ciències Socials, 2022. Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 53. ISBN 978-84-9965-652-6
Jaume Guillamet Lloveras, El periodisme català contemporani: Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939, Barcelona, Institut d’Estudis Ca-talans, 2022, 423 p.
A hores d’ara seria força temerari voler presentar als lectors de Cercles la trajectòria professional i acadèmica de Jaume Guillamet, ja que forçosa-ment seria incompleta i ens allunyaria de l’objectiu específic que tenim en relació amb el llibre que ressenyem. Tanmateix, sí que cal esmentar que Guillamet és reconegut per tothom com a referència imprescindi-ble de la història de la premsa i com a impulsor d’innombrables projectes col·lectius, i té una producció personal farcida d’articles i de monografies que inclouen totes les etapes del periodisme. I cal fer aquest apunt telegràfic perquè, a banda de diverses monografies específiques, aquest llibre és la baula que mancava dins del magne projecte d’història general del periodisme que Guillamet es va proposar fa anys. Ens trobem, doncs, no només davant d’una obra de maduresa que recull recerques anteriors, sinó, sobretot, davant d’una aportació amb reflexions interessants que només apareixen després de la feina Carles Santacana, «La història cultural i política d’una societat a través del periodisme».
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados