Resumen de Designing Satisfaction: [Hidden] Technology in the «Cantigas» of Pero Meogo
- català
Aquest treball examina la relació entre la cognició i el disseny de versos, estrofes, poemes i una seqüència completa a les cantigas d’amigo del poeta gallec del segle xiii Pero Meogo. El cervell es recompensa a si mateix per predir correctament els fenòmens. La tensió és màxima quan una sorpresa retarda un esdeveniment previst. A la novena i última cantiga de Meogo hi trobem un virtuosisme únic en la utilització del leixa-pren i un canvi d’esquema rítmic singular, tot just abans del final del poema i de la seqüència. D’altra banda, existeix una extraordinària correspondència entre Meogo 9 i un diàleg mare-filla en una balada sèrbia transcrita a principis del segle XVIII.
- English
This paper examines the relationships between cognition and the design of verses, strophes, poems and an entire sequence in the cantigas d’amigo of the 13th century Galician poet Pero Meogo. The brain rewards itself for correctly predicting phenomena. Tension is greatest when a surprise delays a predicted event. In the ninth and last cantiga of Meogo we find unique virtuosity in the handling of leixa-pren and a unique change in rhyme-scheme just before the end of the poem and the sequence. There is, moreover, an extraordinary correspondence between Meogo 9 and a mother-daughter dialogue in a Serbian ballad transcribed in the early 18th century.
