Resumen de Nada que ver
- español
La primera filosofía de Sartre dedicó varios textos fundamentales al problema de la imagen. Se trataba de mostrar que la imagen, lejos de ser un objeto, es una de las modalidades de la consciencia que se distingue de la consciencia perceptiva. No obstante, el sueño cuestiona esta diferencia, ya que el sujeto cree percibir lo que son imágenes creadas por la consciencia. Para explicar el sueño y mantener su diferencia con la percepción, Sartre opera un giro de paradigma interpretativo que acerca el sueño a la lectura. Este sería entonces la suma de imágenes oníricas que fascinan y en las cuales uno cree porque se asemejan a la historia de una novela. Sin embargo, el autor muestra que el acercamiento entre el sueño y la lectura se debe hacer a un nivel más profundo. Dado que el sueño está habitado por negatidades tales como la falta, la ausencia, la frustración o el mismo deseo, los sueños no pueden ser imágenes que presentan o re-presentan. Para poder acceder a estas existencias negativas que son las negatidades, se muestra que, extendiendo la intuición sartreana, el sueño es necesariamente algo que se lee y no algo que se ve.
- English
Jean-Paul Sartre’s early philosophy dedicated several fundamental texts to the problem of the image. The aim was to show that images, far from being objects, are one of the possible modalities of consciousness, different from the perceptive ones. However, dreams complicate this difference since the subject believes he perceives what are images created by consciousness. In order to explain the dream and to maintain its difference from perception, Sartre operates a shift in the interpretative paradigm that brings the dream closer to a kind of reading. Thus, dreams would then be the sum of images that fascinate and in which one believes as they resemble the story of a novel. However, the author shows that the similarity between dreaming and reading must be brought to a deeper level. Since dreams are inhabited by negatities such as lack, absence, frustration, or desire itself, they cannot be images, because an image cannot but present or represent entities. In order to reach these negative existences it is shown that, extending the Sartrean intuition, dreams are necessarily something read and not something seen.
- català
La primera filosofia de Sartre va dedicar diversos textos fonamentals al problema de la imatge. Es tractava de mostrar que la imatge, lluny de ser un objecte, és una de les modalitats de la consciència que es distingeix de la consciència perceptiva. No obstant això, el somni qüestiona aquesta diferència, ja que el subjecte creu percebre el que són imatges creades per la consciència. Per explicar el somni i mantenir la diferència amb la percepció, Sartre fa un gir de paradigma interpretatiu que apropa el somni a la lectura. Aquest seria, doncs, la suma d’imatges oníriques que fascinen i en les quals creiem perquè s’assemblen a la història d’una novel·la. Ara bé, l’autor mostra que l’apropament entre el somni i la lectura s’ha de fer a un nivell més profund. Atès que el somni està habitat per negatitats tals com la manca, l’absència, la frustració o el desig mateix, els somnis no poder ser imatges que presenten o re-presenten. Per poder accedir a aquestes existències negatives que són les negatitats, es mostra que, estenent la intuïció sartreana, el somni és necessàriament quelcom que es llegeix i no quelcom que es veu.
