La influència de la cultura juvenil en la confecció d’un cànon literari alternatiu
-
Maria Àngels Francés Díez [1] ; Eduard Baile López [1] ; Hèctor Càmara Sempere [1] ; Dari Escandell Maestre [1] ; Anna Esteve Guillén [1] ; David García Sirvent [1] ; Antoni Maestre Brotons [1] ; Irene Mira Navarro [1]
-
[1] Universitat d'Alacant
Universitat d'Alacant
Alicante, España
-
- Localización: Memorias del Programa de Redes-I3CE de calidad, innovación e investigación en docencia universitaria: Convocatoria 2020-21 / coord. por Asunción Menargues Marcilla, Rocío Díez Ros, Neus Pellín Buades; Rosana Satorre Cuerda (dir.), 2021, ISBN 978-84-09-34941-8, págs. 2197-2204
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Aquesta memòria parteix de la hipòtesi que, en l’àmbit de l’educació superior, existeix, en els primers cursos, una certa desconnexió entre la prescripció literària i cultural en les aules i la cultura juvenil de base de l’alumnat. Aquesta distància ha estat generada per l’emergència de noves formes de mediació, que han relegat a un segon plànol els agents tradicionals ―com ara els professionals de l’educació, les biblioteques, les llibreries, etc.― a favor d’altres mètodes ―com ara la recomanació per parells, a través de les xarxes socials (Lluch, 2014; 2017a; 2017b; Francés 2019). Per tant, és urgent investigar en la creació de cànons alternatius a l’acadèmic (García-Roca, 2020), tant en l’àmbit literari com en una concepció més àmplia de la cultura juvenil: esbrinar quins són els hàbits i les preferències lectores del nostre alumnat per dissenyar després propostes didàctiques de connexió entre aquestes preferències i l’ensenyament superior, concretament en el cas de les diverses assignatures impartides pel Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. Aquest enfocament es basa també en la importància que l’estètica de la recepció atorga al paper del lector en la construcció del seu intertext lector i la competència literària que s’hi basa (Bordons i Díaz-Plaja 2004).
