La ruralitat com a escenari d’intervenció ha estat poc considerada en el marc dels camps del treball social. Malgrat això, en analitzar les seves condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques, es troben situacions que requereixen l’estudi, el seguiment i l’aportació de les ciències socials que identifiquin en les famílies i en les comunitats necessitats i formes d’abordatge, especialment en un país com Colòmbia, en el qual els territoris rurals han estat de poc interès i atenció. L’any 2016 el govern colombià va signar un acord de pau amb el grup Forces Armades Revolucionàries FARC-EP, i en aquest acord un dels punts era “més bones oportunitats per al camp”. Han passat cinc anys i encara falta força voluntat per superar els problemes socials que afligeixen les poblacions rurals. Des del treball social s’han anat proposant eines per forjar bases per a la construcció de la pau des d’àmbits micro, com ara les famílies.
La investigació (Bedoya et al., 2016) de la qual es deriva aquest article buscava comprendre escenaris i pràctiques familiars per a la generació d’estratègies d’educació per a la construcció de pau territorial; es va desenvolupar amb perspectiva qualitativa amb famílies rurals al municipi de Guayabal de Síquima, amb les quals es van identificar nivells de
participació, capacitats i aportacions com a subjectes col·lectius de drets, amb la qual cosa el present article permet analitzar les possibilitats d’intervenció des del treball social per contribuir a la construcció de pau amb la qual somiem a Colòmbia.
