Les Germanies en la historiografia i la literatura: una visió pendula

• Antoni Furió ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Revista Valenciana de Filologia, ISSN-e 0556-705X, 1 5, 2021 (Ejemplar dedicado a: El record de les Germanies), págs. 265-296
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    L’article fa un recorregut sobre el ressò i el tractament que ha merescut la revolta de les Germanies en la historiografia i la literatura en els últims cinc-cents anys i, de manera particular, en els últims dos segles. La valoració de la revolta ha anat canviant al llarg del temps, d’acord amb les preocupacions de cada època, però també amb la perspectiva política i ideològica dels autors. Enfront de la visió eminentment negativa de les cròniques coetànies al moviment i dels historiadors més conservadors i reaccionaris de la Restauració i el franquisme, els escriptors liberals i romàntics de la primera meitat del segle XIX, els intel·lectuals progressistes dels anys de la Segona República i els autors –historiadors i escriptors– valencianistes i antifranquistes en destacaren el caràcter antisenyorial i modern. El text es tanca amb un breu esment a l’aportació acadèmica més recent

  • English

    The article takes a look at the echo and treatment of the Germanies revolt in historiography and literature over the past five hundred years and, in particular, over the past two centuries. The assessment of the revolt has changed over time, in accordance with the concerns of each era, but also with the political and ideological perspective of the authors. In front of the eminently negative view of contemporary chronicles of the movement and of the most conservative and reactionary historians of the Restoration and Francoism, the liberal and romantic writers of the first half of the 19th century, the progressive intellectuals of the Second Republic and the Valencianist and antifrancoist authors –historians and writers– emphasized its anti-seigneurial and modern character. The text closes with a brief mention of the most recent academic contribution