Resumen de La cultura juvenil i el cànon literari: una distància insalvable?
Maria Àngels Francés Díez, Hèctor Càmara Sempere, Dari Escandell Maestre, Anna Esteve Guillén, Antoni Maestre Brotons, Irene Mira Navarro
Aquest article parteix de la hipòtesi que existeix una certa distància entre els interessos literaris i culturals de l’alumnat universitari i la prescripció de lectures obligatòries en assignatures de llengua i literatura catalanes; concretament, les impartides pel professorat del Departament de Filologia Catalana en la Facultat d’Educació i la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant. Per tant, té l’objectiu d’esbrinar les fonts que l’alumnat utilitza per informar-se i gaudir de continguts textuals (i, especialment, per decidir quin llibre vol llegir) i, també, si amb l’aproximació pedagògica que es fa des de la docència universitària és possible salvar aquesta bretxa. La investigació es va dur a terme a través d’una enquesta que va ser atesa per 243 alumnes durant el curs acadèmic 2020-2021, i que va aportar resultats interessants: entre d’altres, que els mediadors literaris tradicionals perden pes davant les recomanacions entre parells o amistats en les xarxes socials; que els continguts textuals més consumits són les sèries en plataformes digitals, tot i que un alt percentatge es declara lector de llibres en format paper o en ebook, i que l’enfocament didàctic amb què les assignatures s’aproximen a les lectures obligatòries (pertanyents, majoritàriament, al cànon literari acadèmic) és interessant i aproxima l’alumnat a autors/es que, d’altra manera, no coneixerien.
